La Generalitat Valenciana, a través, de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha desmentit una publicació falsa que circulava per xarxes socials, on es feia una crida a famílies que volgueren acollir menors ucraïnesos en nom de la direcció territorial d’Alacant.
El missatge anava dirigit a “persones majors sense responsabilitats laborals” que pogueren acollir xiquets i xiquetes de 0 a 6 anys, provinents d’Ucraïna, per a un presumpte “acolliment temporal”. Amb l’anunci s’adjuntava un telèfon de contacte i s’hi havien inclòs els logotips oficials de l’administració pública, per a donar-li major veracitat.
A través del seu compte de Twitter, la Conselleria ha advertit que el contingut és fals, i ha demanat a la ciutadania que s’informe de com ajudar la comunitat ucraïnesa només a través dels canals oficials.
? URGENT. Aquesta informació és falsa.
— GVA Inclusió (@GVAinclusio) March 17, 2022
La @GVAinclusio no està buscant de manera urgent famílies per a l'acolliment de xiquets, xiquetes i adolescents procedents d'Ucraïna.
?Recomanem informar-se únicament a través pels canals oficials?https://t.co/nHjWYtZqXp pic.twitter.com/9lScXNVJsd
Aprofitant la gran solidaritat del poble valencià, els ciberdelinqüents aprofiten per a fer estafes de tota mena, ja que entre les accions que es poden fer per a col·laborar amb el poble ucraïnés, hi ha la possibilitat de fer donacions econòmiques i materials i l’acolliment de menors refugiats, que es pot consultar en aquesta guia.
Per aixó, les autoritats remarquen que la ciutadania s’ha d’informar només a través de canals oficials per a evitar aquest tipus d’informacions falses.
Signatures contra la guerra
Encara que la fi última dels cibercriminals que s’aprofiten d’aquesta mena de conflictes és robar diners, moltes vegades comencen per robar dades a les seues víctimes. Com és habitual quan ocorren guerres o atacs terroristes, les mostres de suport i de solidaritat sorgeixen com a espores en la xarxa. D’aquesta manera, es creen centenars de pàgines per a recaptar signatures per a demanar la fi d’una agressió, la majoria d’elles lícites.
No obstant això, els hackers aprofiten per a crear les seues pròpies plataformes de recollida de signatures per a fer-se amb les dades d’accés dels usuaris en els quals, moltes vegades, cal aportar informació tan rellevant com el DNI o l’adreça postal.
