Cada empresa que ha exposat en Feria Valencia ha generat més de 234.000 euros per a l’economia local, segons una anàlisi comparativa. La xifra situa el recinte valencià per davant d’Ifema i Fira de Barcelona en retorn per empresa participant.
L’estudi, elaborat per Feria Valencia, combina dades auditades per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) amb xifres oficials i estimacions d’altres recintes espanyols.
En 2024, Feria Valencia ha generat 722,4 milions d’euros de PIB i ha sustentat 12.727 llocs de treball, malgrat haver aturat la seua activitat comercial després de la dana d’octubre. L’impacte induït per empresa supera en un 48 % el de Madrid i Barcelona.
La diferència també és notable enfront dels seus competidors directes. Feria Valencia supera en un 63 % el Bilbao Exhibition Centre (BEC), amb 143.708 euros per empresa, i quasi triplica els 86.333 euros de Fibes Sevilla.
Si el càlcul inclou únicament les fires pròpies, cada empresa local ha generat 320.831 euros. En esta mena de certàmens es concentra l’activitat de la indústria local, que produïx i ven, i no sols la participació d’expositors de fora.
El model de Feria Valencia
El model de Feria Valencia explica bona part d’esta diferència. En 2024, el 90 % dels seus ingressos ha procedit de certàmens propis, orientats a la indústria i a les relacions comercials entre empreses (B2B). Entre estos figuren trobades vinculades a sectors com la ceràmica, l’hàbitat i la maquinària.
En canvi, les fires pròpies han representat el 55 % dels ingressos d’Ifema i Fira de Barcelona. La proporció ha baixat al 50 % en el BEC i al 30 % en Fibes.
El director d’Análisis y Estrategia de Negocio de Feria Valencia, Elías Gil del Rosal, ha explicat: ‘Nuestro modelo no busca actuar como un mero contenedor pasivo de alquiler para eventos donde los expositores vienen de fuera y se llevan las ventas fuera, sino servir de palanca comercial directa para la industria de la Comunitat Valenciana’.
Gil del Rosal ha afegit: ‘Cuando un fabricante acude a una feria propia, el negocio no se limita a lo que se gasta en el recinto, sino que moviliza pedidos directos, compras a proveedores auxiliares, más producción en planta y más empleo cualificado a lo largo del año. Ese es el verdadero efecto multiplicador’.
L’informe distingix quatre tipus d’impacte socioeconòmic: directe, indirecte, induït i fiscal. El primer correspon a l’activitat pròpia del recinte; el segon, a la despesa en hostaleria, transport i muntatge.
L’impacte induït arreplega noves vendes i producció de les empreses locals, mentre que el fiscal mesura la recaptació tributària. Segons l’anàlisi, la creació de negoci induït és l’àmbit en què València destaca especialment.
El recinte valencià s’ha consolidat com el tercer pol firal d’Espanya. En renda total, equivalent al PIB, ha generat 722,4 milions d’euros, un 27,2 % més que el BEC, amb 568,1 milions, i quasi el doble que Fibes, amb 369,4 milions.
En ocupació, Feria Valencia ha sustentat 12.727 llocs de treball directes, indirectes i induïts. Bilbao n’ha comptabilitzat 10.014 i Sevilla, 6.907.
La recaptació fiscal associada a Feria Valencia ha arribat als 327,2 milions d’euros. Suposa un 33,5 % més que els 245,1 milions del recinte basc i més del doble que els 159,3 milions de Fibes.
Visitants i impacte econòmic
Feria Valencia ha rebut 556.676 visitants, per davall de Bilbao, amb 843.800, i Sevilla, amb 948.051. Gil del Rosal ha assenyalat: ‘Tanto el BEC como Fibes nutren buena parte de sus taquillas de eventos culturales, conciertos y certámenes de gran público (B2C)’.
El directiu ha afegit: ‘Esas citas suman entradas vendidas, pero su impacto en la producción industrial, en el empleo y en la recaudación tributaria es sensiblemente inferior al del certamen profesional’.
L’exercici de 2024 ha estat marcat per una circumstància excepcional. Les dades auditades per l’IVIE corresponen pràcticament a tres trimestres d’activitat.
Després de les inundacions causades per la dana a l’octubre, Feria Valencia ha aturat completament la seua activitat comercial. Els seus pavellons s’han transformat en un node logístic d’ajuda humanitària, una morgue i una base operativa per als serveis d’emergència.
En termes absoluts, Ifema Madrid ha registrat 6.402,7 milions d’euros de PIB i 108.187 llocs de treball. Fira de Barcelona ha sumat 5.547,8 milions i 93.315 llocs de treball.
L’informe atribuïx la diferència d’escala al fet que les dues ciutats tenen una dimensió més gran i reben més visitants: 4,06 milions a Madrid i 3 milions a Barcelona. També compten amb grans certàmens internacionals.
