Juan Carlos Ferrero, entrenador de Carlos Alcaraz durant els últims set anys, va agrair l’etapa compartida amb l’actual número u del món i va admetre que li hauria agradat continuar en el projecte després d’anunciar-se la separació de camins.
En un missatge en xarxes, el tècnic va expressar: ‘M’hauria agradat seguir. Estic convençut que els bons records i les bones persones sempre troben la manera de tornar a creuar-se. Gràcies de cor’. Amb un to conciliador, va subratllar el caràcter humà de la relació i va deixar entreveure que no es tanca a futurs retrobaments.
Ferrero va ampliar el seu comiat amb un reconeixement al seu dirigit i a l’equip: ‘Gràcies Carlos per la confiança, l’esforç i per fer que la teua manera de competir m’haja fet sentir tan especial. Et desitge tot el millor tant a nivell professional com personal. Gràcies també a tot l’equip per facilitar-me el treball durant tots estos anys. Amb vosaltres he aprés que el treball no són només tasques ni resultats, sinó les persones que caminen al teu costat’.
En un altre passatge, va insistir en el valor del grup: ‘Cada un de vosaltres deixa una petjada en la meua que no oblidaré. Hem sigut un equipazo malgrat les dificultats. Estic segur que continuareu collint èxits’. El tancament, sense retrets, va incidir en la gratitud i en la continuïtat de l’èxit de l’equip malgrat el canvi de rumb.
Fi d’un cicle amb sis Grand Slams
Ferrero va prendre les regnes d’Alcaraz quan el murcià tenia 15 anys i va guiar una progressió meteòrica. Sota la seua direcció, l’espanyol es va instal·lar en el top 100 en 2021, va alçar el seu primer títol ATP en Umag eixe mateix any i va fer un salt qualitatiu amb el seu primer Masters 1000 a Miami en 2022. A partir d’ací va arribar la consolidació en l’elit.
El balanç conjunt és rotund: 24 títols, sis d’ells del Gran eslam, amb dos Oberts dels Estats Units, dos Wimbledon i dos Roland Garros, a més del número u del ránking ATP. Eixa collita sosté la dimensió del període i explica la rellevància de la decisió anunciada ara.
La trajectòria del tècnic també va avalar el procés. Abans de dedicar-se a Alcaraz ja havia dirigit a Alexander Zverev, i recentment ha sigut triat millor entrenador de l’any, una distinció que ha rebut en dos ocasions. Eixe bagatge va dotar d’estabilitat i mètode a un equip que va saber competir i guanyar en contextos molt distints.
Un relleu a un mes de l’Obert d’Austràlia
La ruptura professional arriba a un mes de l’inici del pròxim Gran eslam, l’Obert d’Austràlia, l’únic que encara no ha conquistat Alcaraz i que figura com a gran objectiu. Samu López, fins ara mà dreta de Ferrero, acompanyarà en solitari al número u en l’arrancada del nou curs.
El relleu es produïx amb la temporada a punt de començar, per la qual cosa l’equip ajustarà dinàmiques i planificació immediata. El full de ruta no canvia en l’essencial: mantindre la condició de líder del circuit i perseguir l’únic gran que falta. El missatge de comiat de Ferrero, carregat de reconeixement i sense dramatismes, reforça la idea d’una transició ordenada i amb la porta oberta al fet que els camins puguen creuar-se de nou en el futur.
