El Racing de Santander va eliminar al Vila-real en els setzens de la Copa del Rei (2-1) i es va ficar en octaus recolzat en un pla sobri, una defensa compacta i la pegada d’Arana, autor d’un doblet decisiu. El triomf va arribar en una nit d’ambient gran en El Sardiner i va suposar un colp per al conjunt groc, que en set dies va encadenar la seua caiguda en la Lliga de Campions i en el torneig coper.
José Alberto López va apostar per un onze amb diversos futbolistes menys habituals, però l’equip va eixir amb la intensitat adequada i molt clar en els seus rols: línies juntes, ajudes constants i verticalitat quan apareixia l’opció de córrer. Eixe enfocament li va donar prompte un avantatge que va condicionar la resta del dol.
Als 6 minuts, una internada de Mario García per l’esquerra va desembocar en el 1-0: Arana va fer fallida dins de l’àrea i va picar la pilota amb subtilesa davant l’eixida d’Arnau Tenas. El gol primerenc va obligar el Vila-real a accelerar, a defendre més alt i a multiplicar centres i diagonals, un escenari que va permetre al Racing protegir-se prop de la seua porteria i esperar l’error rival.
Gol matiner i pla sòlid
El Vila-real va respondre amb una pressió intensa i llargues possessions en camp contrari. Moleiro i Pepe van guanyar metres per fora i l’àrea de Andreev es va poblar de centres i rebutges. El Racing va acovardir espais amb disciplina, va tancar carrils per dins i a penes va concedir rematades clares malgrat l’empenyiment visitant.
En una de les seues poques eixides, el quadre càntabre va castigar de nou. En el 28, Íñigo Sainz-Maza va robar a Maciá dins de l’àrea groga i va cedir a Arana, que va definir de primera per al 2-0. El colp va descol·locar per uns minuts al Vila-real i va donar aire als locals, que van poder pausar, ajuntar passes i marxar-se al descans sense sobresalts.
Després de la represa, Marcelino va agitar la banqueta amb fins a quatre canvis en els primers minuts per a buscar més profunditat i cames fresques. Malgrat l’impuls, el Racing va mantindre l’estructura: orde arrere, cobertures ràpides i alguna fuetada per a provar a la saga groguet. El cronòmetre va córrer a favor dels verd-i-blancs, que van minimitzar riscos i no van concedir transicions clares.
Un final d’infart
El tram final es va encendre amb el 2-1 de Ayoze en el 86, que va espentar a la xarxa una pilota solta després de varis rebutges en l’àrea. Amb nou minuts de prolongació, els locals van defendre cada pilota parada i cada centre lateral com si fora l’últim, entre rebutjos i segones jugades, fins a segellar una classificació treballada.
La trobada va deixar una cascada de targetes i l’expulsió per doble groga del tècnic local en el 79 per protestar. Davant 20.768 espectadors, El Sardiner va viure una d’eixes nits de Copa que reforcen al grup: triomf d’ofici, compromís col·lectiu i eficàcia en les àrees.
La victòria va certificar la passada del Racing als octaus de final i va confirmar el sot coper del Vila-real, al qual el doble colp en una setmana l’obliga a reinicialitzar. La diferència va estar en els detalls: l’encert inicial dels càntabres, el seu orde defensiu i la capacitat per a administrar l’avantatge enfront d’un rival que va estrényer, però va arribar tard.
