El subdirector d’Emergències de la Generalitat, Jorge Suárez, ha atestat davant la jutgessa que instruïx la causa per la gestió de la DANA i ha sostingut que l’amenaça de col·lapse de la presa de Forata va absorbir l’atenció operativa i informativa. Segons la seua declaració, eixe focus va impedir centrar-se en el que ocorria en el barranc de Poio i en els municipis de l’Horta Sud.
Suárez ha comparegut per segona vegada després d’una primera sessió el 4 de desembre que es va estendre prop de huit hores i va deixar interrogatoris pendents. En esta ocasió, els lletrats de les acusacions s’han centrat en com es va abordar l’emergència en els nuclis urbans de l’Horta Sud el 29 d’octubre de 2024.
Ha indicat que a partir de les 19.30 hores es va tindre constància de la ‘generalització’ de problemes a Picanya, Paiporta o Massanassa. Ha precisat que eixa informació li va arribar associada a municipis i no al barranc de Poio, la qual cosa, segons la seua explicació, va dificultar identificar que els incidents compartien un mateix llit. Ha afirmat que no es ‘van connectar’ els avisos amb el lloc concret en el qual s’estaven produint.
Preguntat per la vigilància prèvia, ha explicat que al matí es va declarar l’alerta hidrològica en el riu Magre i en la rambla de Poio. No obstant això, ha assenyalat que a la vesprada es va registrar un descens del cabal del Pedrís, un canvi que, al seu juí, va poder influir en la priorització de riscos i en la percepció d’urgència sobre eixe punt.
Prioritat en Forata i decisions demorades
El subdirector ha insistit que des de les 17.30 hores van conéixer incidents en el Pedrís, però que l’atenció estava posada en la presa de Forata. Ha sostingut que eixe risc va concentrar recursos de coordinació i anàlisi, i que això va impedir centrar-se en el llit que després va assolar l’Horta Sud. Ha apuntat que una presa sota amenaça de col·lapse implica escenaris d’alt impacte que condicionen la presa de decisions.
Sobre la coordinació, ha explicat que, una vegada constituït el Cecopi a les 17.00 hores, no va tindre informació concreta dels casos que anaven entrant en Emergències més enllà d’un mapa de calor amb les zones més afectades. Ha remarcat, no obstant això, que el Cecopi no va estar aïllat i es comunicava amb la sala del 112. Al seu entendre, treballar amb visió agregada facilita el panorama general però pot retardar la detecció de punts crítics en un llit específic.
Quant a les mesures de protecció a la població, ha detallat que inicialment es va plantejar l’evacuació i, després, el confinament. Ha afegit que sobre les dos opcions van sorgir dubtes legals i que eixos debats es van allargar, la qual cosa, segons la seua valoració, va demorar l’emissió d’instruccions clares als veïns de les zones afectades.
Respecte a les víctimes, ha afirmat que va tindre coneixement del primer mort al voltant de les 20.30 hores, després de ser informat pel llavors responsable del Consorci Provincial de Bombers, José Miguel Basset. Ha dit no recordar que la consellera Salomé Pradas li comunicara eixe extrem, malgrat que la llavors titular de Justícia i Interior havia enviat un missatge amb eixa notícia al cap de gabinet de Carlos Mazón a les 16.28 hores. Per a Suárez, eixa disparitat de canals va poder generar llacunes d’informació en la direcció operativa.
En conjunt, el seu testimoniatge ha apuntalat la tesi que l’amenaça sobre Forata va condicionar la gestió de la vesprada, des de la priorització de recursos fins a la qualitat de la informació disponible i el temps de les decisions a l’Horta Sud i el barranc de Poio.
