Els funcionaris cobraran més a la nòmina a partir d’octubre

El govern i els sindicats han acordat una pujada addicional del salari dels funcionaris del 0,5% per al mes d’octubre que ve, segons ha anunciat CCOO i UGT.

Aquest acord és fruit de l’acord Marc per a una Administració del segle XXI, signat pels dos sindicats amb el Govern a la Mesa General de les administracions públiques.

Segons el que s’ha acordat, les nòmines dels empleats públics s’elevarien el 2023 un 2,5% fix, amb la possibilitat de dues pujades variables, de 0,5% cadascuna.

La primera s’aplicarà si l’IPC harmonitzat del 2022 i el 2023 supera el 6% i la segona variable de 0,5 operària si el PIB nominal el 2023 supera el previst pel Govern (2,1%).

Tot i que encara queda per confirmar la publicació de l’IPCA a finals de setembre, des de CCOO consideren que “tot apunta” que l’IPCA des del 2022 serà superior al 6% (amb les dades actuals seria del 8,3%), de manera que s’hauria de produir aquest nou increment en el salari dels funcionaris, que serà retroactiu des del mes de gener del 2023.

És possible una altra pujada salarial a començaments de 2024

A més, el sindicat CCOO ha assenyalat a través d’un comunicat que també és possible un nou increment per a aquest 2023, tot i que es cobraria els primers mesos del 2024.

Es tracta d’una nova pujada del 0,5% retroactiva des del gener del 2023 si el creixement del PIB espanyol d’aquest any arriba al 2,1%.

CCOO ha recordat també els increments previstos per al 2024, que serà del 2%, més un 0,5% més l’octubre del 2024 si no s’ha recuperat poder adquisitiu aquests anys.

Per la seua banda, UGT ha celebrat l’acord i ha assenyalat en un comunicat que aquest acord “són sens dubte bones notícies per al conjunt dels empleats i empleades públiques del nostre país, que comptaran amb una pujada salarial”.

Últimes notícies

Tanquen el port de Sagunt per a carregar avions contra l’incendi de la Vall d’Uixó

El port de Sagunt ha tancat este dilluns el trànsit marítim per facilitar la càrrega dels avions que lluiten contra l’incendi forestal de la Vall d’Uixó, que ja ha cremat 6.500 hectàrees i manté actius importants mitjans aeris i terrestres.

Les marques xineses redibuixen el mapa de l’automoció a Espanya

L’arribada de Geely a la planta d’Almussafes consolida l’avenç de les marques xineses en la indústria de l’automòbil a Espanya, amb noves fàbriques i aliances que esquiven aranzels i reactiven plantes històriques.

Sangaré, Affengruber i Josan ja treballen en la pretemporada de l’Elx

Buba Sangaré, David Affengruber i Josan Ferrández s’han incorporat als entrenaments de pretemporada de l’Elx i ja estan a les ordres de Martín Anselmi.

València desactiva el protocol per contaminació en millorar la qualitat de l’aire

L’Ajuntament de València ha desactivat el protocol per contaminació atmosfèrica activat diumenge, després de reduir-se les partícules en l’aire. La millora seguix a l’episodi de pols sahariana i fum dels incendis pròxims, com el de La Vall d’Uixó.

Veïns amb ganes de tornar a casa després del foc de la Vall d’Uixó i respecte al confinament

La segona nit d’incendi a la Vall d’Uixó i altres municipis de Castelló s’ha viscut amb més calma, encara que els 16.000 evacuats esperen poder tornar a casa, mentres els 64.000 confinats respecten en general la mesura.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa més de 7.000 hectàrees i força milers d’evacuats

L’incendi declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha cremat un poc més de 7.000 hectàrees i ha obligat a evacuar 16.000 persones i a confinar-ne 64.000, segons el conseller d’Emergències, Juan Carlos Valderrama.

Agraïment a Aragó, Balears i Catalunya per reforçar l’extinció a la Vall d’Uixó

El president Juanfran Pérez Llorca ha agraït a Aragó, Balears i Catalunya el ràpid enviament de mitjans al foc de la Vall d’Uixó, que ja ha cremat 7.000 hectàrees.

La Venus romana de la platja de l’Almadrava es posa en mans d’un gran expert

L’Ajuntament d’Alacant ha encomanat al catedràtic d’Arqueologia José Miguel Noguera l’estudi exhaustiu de la Venus romana trobada a la platja de l’Almadrava. La peça, una cabeça de marbre del segle II dC, ja es considera clau per a la història de la ciutat.