El funeral d’Estat per les víctimes mortals de la dana se celebrarà dimecres que ve en el Museu Príncep Felip de València, a la Ciutat de les Arts i les Ciències, i reunirà unes 800 persones. La cerimònia coincidirà amb el primer aniversari de les inundacions que van causar 237 morts: 229 a la província de València, 7 a Castella-la Manxa —sis en Letur i una en Mira— i una a Alhaurín de la Torre (Màlaga). L’emplaçament permetrà reunir un gran aforament en un entorn representatiu de la ciutat, amb un format concebut per a situar a les famílies en el centre.
L’acte començarà a les 18.00 hores a l’interior del museu i l’accés serà únicament amb invitació personal i intransferible. Només estan previstes quatre intervencions: parlaran tres familiars de víctimes mortals de la dana —dos de la Comunitat Valenciana i una de Castella-la Manxa— en nom de totes, i prendrà la paraula el rei en representació de l’Estat. Esta fórmula concentra el protagonisme en els qui van perdre als seus sers estimats, evita un protocol extens i afavorix un to de recolliment. L’ús d’invitacions garantix el control de l’aforament i la seguretat, adequats a un esdeveniment de caràcter solemne.
Un acte laic i sobri
La cerimònia serà laica, tindrà una duració aproximada d’una hora i inclourà interpretacions musicals concordes amb el to de dol i un minut de silenci per totes les víctimes. Estarà conduïda per una periodista valenciana. La combinació de música i silenci reforça el caràcter d’homenatge i crea un marc de respecte compatible amb la presència d’autoritats i amb la prioritat concedida a les famílies.
Autoritats i convidats
Pel que fa als familiars directes de les víctimes mortals, s’ha convidat de mitjana a quatre per cada mort, de manera que l’assistència s’orienta a garantir un reconeixement explícit a la seua memòria. Esta proporció busca equilibrar la capacitat del recinte amb la representació de l’entorn més pròxim de cada víctima. Estan convocades les més altes autoritats de l’Estat: els reis, el president del Govern, i els presidents del Congrés, el Senat, el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem. També s’ha convidat als presidents de totes les comunitats autònomes.
De manera singular, estan anomenats els presidents de les autonomies on va haver-hi víctimes mortals: el de la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón, perquè a la província de València es va registrar el major número de morts; el de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page; i el d’Andalusia, Juanma Moreno Bonilla. A més, s’ha cursat invitació als alcaldes dels 78 municipis damnificats —75 de València, 2 de Castella-la Manxa i 1 d’Andalusia—, al cap de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, i als portaveus dels grups de les Corts Generals, de Les Corts Valencianes i de les cambres parlamentàries de Castella-la Manxa i Andalusia.
Alguns familiars han demanat que no assistisca al funeral el president de la Generalitat, Carlos Mazón, en considerar ‘molt dolorós’ que estiga qui assenyalen com a màxim responsable de la mort dels seus afins, i han sol·licitat que, en cas que acudisca, no s’acoste a saludar-los. Esta posició reflectix la tensió emocional que encara travessa a moltes famílies un any després.
Serà el primer funeral d’Estat per la dana. Al desembre es va celebrar una missa funeral en la catedral de València organitzada per l’Arquebisbat a la qual van assistir els reis, i el mes de maig passat les principals associacions de víctimes van traslladar al president del Govern la seua petició d’un homenatge laic quan es complira el primer aniversari. El format triat i la data apunten a donar resposta a eixa demanda, combinant solemnitat institucional amb el focus en el dol privat i el reconeixement de l’Estat.
