La presidenta del Col·legi de Metges de València, Mercedes Hurtado, definix com a ‘crítica’ la situació de la professió: les agressions als facultatius es disparen, la pressió assistencial és ‘tremenda’ i el reconeixement es ressent. acabada de reelegir per a un quart mandat, advertix que ‘estem malgastant i deixant perdre tant talent jove com sènior’ i reclama més inversió en recursos humans i materials per a sostindre la sanitat pública. La dirigent renova la seua presidència després de guanyar les eleccions del 8 de gener amb 1.696 vots enfront de 883, en una participació pròxima al 13,5% d’uns 19.300 col·legiats.
En un context de protestes i vagues, el Col·legi es posiciona contra l’Avantprojecte de Llei de l’Estatut Marc del personal sanitari i demana la seua retirada. Hurtado apel·la al diàleg per a impulsar un estatut específic que arreplegue les singularitats de la professió mèdica. Recorda que la ministra de Sanitat ‘ha dit que el que demanem és impossible’, però insistix a explicar a la ciutadania que ja no es tracta d’un col·lectiu de privilegis. Subratlla que les guàrdies de 24 hores no computen per a la jubilació i reivindica exercir ‘amb dignitat’ i amb el temps necessari per a atendre els pacients.
Agressions i pressió assistencial a l’alça
Des de la covid, les agressions a metges han augmentat un 86%, una dada que, segons Hurtado, és la punta de l’iceberg perquè molts casos no es denuncien si no són greus. A això se suma la massificació de les consultes i els retards acumulats, que alimenten el malestar de part de la població. La presidenta alerta d’un ‘ús i abús de la sanitat’ que desborda als professionals i reclama revisar el sistema i invertir més per a evitar que la consulta siga un focus de conflicte.
El Col·legi oferix un Taller de Prevenció i Autoprotecció enfront d’agressions, però Hurtado es pregunta si és raonable que un metge treballe arracada de si un pacient entra enfadat. Recorda que els retards no són culpa del facultatiu quando l’agenda està saturada i defén un entorn segur per a poder atendre ‘amb tranquil·litat, carinyo i temps’. Resumix la situació amb una frase rotunda: ‘Els metges som vocacionals, però no màrtirs’.
Fuga de talent i jubilacions
Hurtado assegura que molts residents opten per la sanitat privada, on se senten més reconeguts i més ben remunerats, mentres en la pública patixen contractes precaris, agressions i substitucions, o esperen una OPE per a una plaça estable. Uns altres marxen a l’estranger, on ‘li’ls rifen’ per la seua formació. Davant este panorama, el Col·legi certifica l’homologació de títols de metges que arriben per a cobrir vacants, un símptoma de la pèrdua de professionals formats ací.
‘Estem deixant perdre talent, malgastant talent, tant jove com major’, resumix la presidenta. Com a referència, cita la figura del mèdic sènior en altres països, que no fa guàrdies de 24 hores però guia als jóvens. Demana que qui vulga seguir en actiu més enllà dels 65 anys, i estiga en plenes facultats certificades pel Col·legi, puga fer-lo per a aportar l’experiència acumulada.
Hurtado advertix que es jubilen més mèdics dels que entren i situa el ‘coll de botella’ en l’examen MIR. Per això defén traure totes les places que es necessiten perquè els egressats de les universitats, ja formats, puguen accedir i completar la seua especialització sense quedar fora del sistema.
La presidenta critica el curtterminisme polític i la falta d’un pacte per la sanitat. Recorda que en la seua etapa ja van cinc responsables autonòmics i reclama una línia estable: mantindre el que funciona i corregir el que no. Per a fer sostenible la sanitat pública, proposa invertir en personal i tecnologia, realitzar estudis demogràfics sobre les necessitats de la població i planificar quins especialistes faran falta en la dècada vinent.
Sobre la secció col·legial de medicina integrativa, naturista i homeopatia, Hurtado recalca que el Col·legi vela per la bona praxi dels metges i alerta contra l’intrusisme dels qui no són facultatius en eixos àmbits.
