Les paraules i formes hòmens, jóvens, màrgens, ràvens i moltes més, pròpies de la parla valenciana ja són (o tornen a ser) preferents en els anunciats Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat. I prompte serà oficial eixa preferència disposada per la Direcció General d’Ordenació Educativa i Política Lingüística. Uns criteris que posen molt en valor les solucions lingüístiques més pròpies de la variant valenciana de la llengua, com havia ocorregut, gradualment, en les etapes dels governs anteriors (1982-2015).
Altres veus fins ara bandejades o relegades a la categoria de secundàries, col·loquials o locals, i ara restablides a preferents són acurtar, afonar, arreplegar, assentar-se, castic, defendre, entropessar, espenta, despedir, gasto, gastar, mitat, nuc, quadro, servici, xafar i moltíssimes més, que eren substituïdes, en l’autoanomenat ‘valencià culte’ i de la normativa ‘consolidada’, fins a maig passat, per altres paraules o formes, normatives també, però més prompte inusuals en la parla valenciana. Des de feia huit anys diferents entitats i associacions com Taula de Filologia Valenciana, Cercle Isabel de Villena i des de grups de professionals o activistes de la llengua hem anat demanant la rectificació dels criteris lingüístics establits pels responsables de la política lingüística del Govern del Botànic, a partir de 2016.
I això, perquè tant en els esmentats Criteris anteriors, com en el programa de traducció i correcció Salt, pautaven una línia induïda pel noucentisme i pel patró del català oriental, més per principis politicoideològics que per criteris i plantejaments lingüístics, que ajudaren al manteniment, reviscolament i autoestima del valencià.
El que demanàvem era la promoció del model lingüístic que s’inferix dels acords de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, dels treballs de destacats lingüistes actuals i de Josep Giner, Ferrer Pastor, Sanchis Guarner i altres anteriors, sense contradir la realitat de la unitat de la llengua. I que ahí, artiste cullc/cullga, l’emblemàtic este, consumix (acabat en -ix), cullc/cullga, muic/muiga, vore, vullc/vullga, vos voré, foren despenalitzades, com ara ja estan. Inclús preferents d’acord amb els nostres usos.
El model lingüístic que representen els esmentats Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat és el que, amb les modificacions, canvis o adaptacions que calguen o que puguen correspondre, amb la flexibilitat convenient, deu guiar els criteris de la llengua vehicular escrita i oral formal.
I estos canvis haurien d’haver sigut innecessaris, si el grup responsable de la política lingüística no haguera trencat el consens aconseguit fins al seu mandat lingüístic, amb la creació i els treballs de l’AVL i altres accions anteriors. Fa falta un pacte de model lingüístic, basat en la parla valenciana, que tinga estabilitat, done seguretat a l’usuari, un model per a la majoria de valencianoparlants i valencianoaprenents, i no un model per a especialistes, com l’imperant en àmbits universitaris, de l’ensenyament i altres. I que s’acaben les bandades de model originades per canvis en els governs valencians.
Evidentment, la recuperació i la normalització lingüística no s’aconseguirà només amb un model millor i més pròxim al parlant. Fan falta altres accions d’índole política, com que el valencià i les ‘altres llengües espanyoles’, que diu la Constitució, siguen oficials en l’Administració de l’Estat, que tots els empleats públics a la Comunitat valenciana entenguen el valencià, i no estigam obligats a canviar de llengua. I altres mesures d’igualtat idiomàtica, però amb un valencià identificador, assimilable i practicable, que ens puge l’autoestima com a valencians com el que comentem que calia i cal.
