La investigació judicial sobre la tràgica riuada es va obrir quan l’aigua encara no s’havia retirat. Va nàixer per a documentar l’alçament dels cossos i, amb el pas dels mesos, va virar cap a les decisions dels qui tenien el deure legal de protegir la població i activar els protocols de vigilància.
El Jutjat d’Instrucció 3 de Catarroja dirigix les diligències prèvies 692/2024 per la defunció de 229 persones, amb possibles delictes d’homicidi i lesions per imprudència. Després d’una arrancada amb diversos jutjats rebent denúncies, la causa es va reordenar i va quedar unificada a Catarroja, que ja ha escoltat a més de 350 familiars de víctimes, un volum que acredita la dimensió del cas i afavorix una visió global per a evitar resolucions contradictòries.
Què s’investiga
El focus està en la suposada negligència en la gestió de la DANA del 29 d’octubre de 2024 i en el retard del missatge És_Alert, que va arribar a la població a les 20.11. La jutgessa aprecia ‘indicis aclaparadors d’una conducta negligent’ en els màxims responsables de la llavors Conselleria d’Interior, hui Emergències. L’És_Alert és l’avís massiu a mòbils previst per a emergències, per la qual cosa la seua demora i la forma en què es va emetre es consideren decisives per a mesurar la resposta institucional.
Les primeres denúncies van arribar en els dies posteriors, per via penal —la majoria— i també contenciós-administrativa. El Jutjat d’Instrucció 20, de guàrdia el 29-O, va obrir diligències; el conflicte de competències i una qüestió plantejada per Instrucció 15 van derivar en la unificació del procediment en Instrucció 3 de Catarroja a la fi de gener. Eixa concentració processal permet reconstruir la cronologia amb més precisió i depurar responsabilitats amb criteris homogenis.
En este moment hi ha dos investigats per la seua ‘inactivitat’ malgrat la seua posició de garants de la seguretat: Salomé Pradas, consellera de Justícia i Interior entre juliol de 2024 i el 22 de novembre, màxima autoritat del Cecopi aquell dia i responsable del procés d’adopció de mesures d’autoprotecció. Va al·legar falta d’experiència i va traslladar responsabilitats als tècnics. I Emilio Argüeso, secretari autonòmic d’Emergències fins al 3 de desembre, qui va sostindre una ‘tesi de la ignorància’ sobre l’ocorregut el 29-O que, segons el parer de la magistrada, ‘no se sosté’. La Fiscalia es va oposar a la seua imputació en eixe moment processal, encara que eixe criteri es va conéixer una vegada ja havia declarat.
El paper de Mazón i el menjar del Ventorro
Carlos Mazón, president de la Generalitat, roman al marge de la causa després de rebutjar tres oferiments per a declarar com investigat. Al desembre de 2024, el TSJCV va acumular set denúncies i querelles sobre els mateixos fets; al febrer de 2025, la seua Sala civil i Penal les va desestimar per indicis ‘sens dubte insuficients’ i per les regles d’aforament. L’Audiència va recordar que els jutjats d’Instrucció són l”hàbitat natural’ per a les reclamacions dels damnificats. En la pràctica, l’aforament significa que només el TSJCV podria investigar-li si sorgiren indicis suficients.
L’anomenat menjar del Ventorro és l”elefant a l’habitació’. La instructora havia rebutjat citar a la periodista que va compartir taula amb Mazón per entendre que això seria equivalent a investigar al president, la qual cosa excedix les seues competències. No obstant això, la Secció Segona de l’Audiència ha ordenat que se la cite perquè ‘podria aportar informació rellevant’ sobre ‘la presa de decisions’ d’aquella jornada, un extrem que sí que encaixa en l’objecte penal de la causa. Si aparegueren indicis contra el president, l’òrgan competent seria el TSJCV.
Per què no s’investiga a ningú més?
Diverses acusacions han reclamat imputacions de responsables estatals, tècnics i comandaments operatius, però la jutgessa, el fiscal i l’Audiència les han denegades. La diferència —segons raona la instructora— és que els qui no formaven part del Govern autonòmic no tenien el deure jurídic d’actuar com a garants de la seguretat. Sí s’ha acordat la declaració com a testimonis, encara sense data, de la vicepresidenta i consellera de Servicis Socials, Susana Camarero; del subdirector d’Emergències, Jorge Suárez; i de l’excap del Consorci provincial de bombers, José Miguel Basset, entre altres.
La causa reunix entorn de 40 acusacions. Les particulars les exercixen familiars de morts i associacions com la de damnificats Horta Sud, amb 114 afectats. SOS Desapareguts va actuar per 64 famílies, encara que 38 es van apartar a l’abril amb la intenció d’impulsar l’associació Víctimes Mortals Dana 29O. L’acció popular l’exercixen partits —Podemos, Vox, PSPV-PSOE, Ciutadans i Compromís—, sindicats —FTAP-CGT i Intersindical Valenciana— i col·lectius —Liberum, Acció Cultural del País Valencià i Mai Més—, prèvia fiança de 6.000 euros. Fes-te Sentir i Mans Netes ja no formen part del procediment per decisions processals distintes. La Generalitat va demanar personar-se com a responsable civil subsidiària i la jutgessa ho va rebutjar per no procedir en esta fase, una figura que, d’admetre’s, servix per a respondre de possibles indemnitzacions.
A mesura que avancen les diligències es coneixen detalls clau: l’hora exacta d’arribada de Mazón al Cecopi, el volum i les franges de les desenes de milers d’anomenades al 112 i un recés en les comunicacions del Cecopi amb integrants connectats telemàticament. La jutgessa destaca l’avís ‘tardà i erroni’ a la població i la falta de vigilància de llits i barrancs, obligacions previstes en una emergència hidrològica. Noves gravacions del Cecopi apunten, segons la instructora, al fet que la exconsellera coneixia la necessitat de vigilar el riu Magre i el barranc de Poio, fins al punt d’anotar-los a mà.
Una altra línia de treball analitza la defunció de persones dependents usuàries del servici de teleassistència prestat per la Generalitat i la Diputació de València, per a precisar si van fallar els protocols d’atenció durant l’episodi.
La xifra de morts encara pot créixer. La instructora espera quatre informes forenses que han de determinar si altres tantes morts guarden relació directa amb les inundacions. Si es confirmen, el balanç passaria de 229 a 233 víctimes. Es tracta de tres dones i un home: dos eren internes de la residència de Paiporta —on van morir altres sis persones— i van morir en hospitals de València l’1 i el 3 de novembre; una altra dona va morir a l’Hospital de La Ribera el 6 de novembre i l’home, el 26 de novembre. Més enllà del recompte, la seua eventual incorporació al còmput impactarà en l’abast penal i en la reparació a les famílies.
