La bretxa en competències bàsiques entre Espanya i la mitjana de l’OCDE s’ha triplicat des de la generació formada íntegrament en l’EGB, malgrat que el nivell d’habilitats ha pujat amb el temps. L’avanç existix, però és més lent que als països de referència i col·loca a Espanya en la part baixa del grup comparat.
Un document de la sèrie Essencials de la Fundació BBVA i el Ivie constata que Espanya seguix per davall de la mitjana en lectura, matemàtiques i resolució de problemes, i que ocupa una de les últimes posicions en els tres àmbits. Com en altres països, les cohorts més jóvens puntuen millor que les majors, però el ritme de millora és més modest: en lectura, el grup de 25 a 34 anys supera en 18,5 punts al de 55 a 65, enfront de 30,4 de mitjana en l’OCDE; en matemàtiques, el salt és de 13,2 punts enfront de 25,7; i en resolució de problemes, 17,4 enfront de 29,7. Este patró indica un retard creixent en la convergència amb la mitjana internacional.
Millora menor per edats
El detall per trams d’edat en matemàtiques mostra un aplanament clar: la cohort de 45 a 54 anys avantatja en 8,5 punts a la de 55 a 65; entre 35 i 44 anys, l’avantatge respecte a 45-54 cau a 4,6; i entre 25 i 34 a penes suma 1,8 punts enfront de 35-44. El guany intergeneracional es reduïx a mesura que descendix l’edat, de manera que les generacions més jóvens superen per poc a les anteriors. L’informe assenyala que en lectura i en resolució de problemes el comportament és similar o fins i tot més acusat, la qual cosa es traduïx en un allunyament progressiu de la mitjana de l’OCDE en les cohorts jóvens.
L’anàlisi distingix entre quantitat i qualitat de la formació. A igualtat d’estudis cursats, la millora de competències s’alentix entre generacions, senyal que l’efecte qualitat ha perdut força. En canvi, l’efecte quantitat —més anys d’escolarització o major cobertura— sí que aporta avanços. En termes pràctics, ampliar l’escolarització eleva el nivell mitjà, però si no millora la qualitat de l’aprenentatge, les habilitats bàsiques no creixen al ritme necessari per a tancar la bretxa.
Reformes, abandó i FP
L’estudi recorda que les nombroses reformes educatives des dels anys 80, mancats de consensos estables, no han aconseguit reduir la distància amb l’OCDE. La intermitencia normativa dificulta consolidar millores sostingudes.
Com a via de correcció, es planteja intensificar l’escolarització en termes quantitatius, en particular reduint l’abandó educatiu primerenc fins a nivells comparables als d’altres països. A més, l’impuls recent i la modernització de la formació professional poden contribuir a millorar resultats, en connectar millor els itineraris amb les competències aplicades que demanden els entorns d’estudi i treball.
Les implicacions són directes: si la bretxa en competències bàsiques persistix o creix, Espanya consolidarà una posició relativa més feble respecte a l’OCDE. En un mercat que exigix lectura, matemàtiques i resolució de problemes, progressar en qualitat i continuïtat educativa es torna clau per a accelerar la millora intergeneracional i evitar que el desfasament continue ampliant-se.
