La Confederació Hidrogràfica del Xúquer assegura que, en els dies posteriors a la DANA del 29 d’octubre —que va deixar 228 morts i quantiosos danys—, gran part del seu esforç es va centrar en contrarestar desinformacions que atribuïx al Consell. L’organisme defén la seua gestió amb dades tècniques i una cronologia d’actuacions preses en plena emergència.
Segons un informe remés a la comissió d’investigació de Les Corts, el president de la CHJ, Miguel Polo, va suspendre la seua agenda oficial entre el 29 d’octubre i el 15 de novembre per a prioritzar la resposta a la crisi. Eixe temps es va destinar a activar obres d’emergència mitjançant reunions internes, respondre a múltiples peticions d’informació, visitar zones afectades i desmentir el que qualifica com a faules i mentides que circulaven sense descans.
Informe a les Corts i cronologia
El document explica que el president no disposa de mòbil corporatiu i va utilitzar el seu telèfon personal per al seguiment dels rius amb major afectació —Xúquer, Magre i Albaida—. Va mantindre contacte directe amb alcaldes, agents mediambientals i veïns per a conéixer l’estat real del territori i ajustar decisions a l’evolució hora a hora.
La CHJ descriu a més incidències en la coordinació. A les 17.10 del 29 d’octubre, Polo va parlar amb la delegada del Govern en la Comunitat Valenciana davant la falta de claredat sobre l’inici de la reunió del Cecopi fixada a les 17.00 i per problemes de connexió telemàtica. A les 19.30, va informar el secretari d’Estat de Medi Ambient sobre la situació de la presa de Forata i va traslladar la percepció d’indecisió de la consellera de Justícia i Interior i de caos en el Cecopi. Per a la CHJ, eixe context va entorpir la presa de decisions i va obligar a redoblar la comunicació tècnica amb totes les administracions.
Forata i magnitud de la crescuda
L’informe subratlla que, quan l’embassament va aconseguir el llindar del sobreeixidor i va començar a abocar, el cabal estimat d’entrada era de 1.900 m³/s, molt pròxim a l’avinguda extrema de període de retorn de 10.000 anys, estimada en 2.084 m³/s. La CHJ sosté que estos valors reflectixen l’excepcionalitat de l’episodi. Gràcies a la laminació, el cabal màxim d’entrada, de 2.017 m³/s, es va reduir a un abocament de 1.092 m³/s, la qual cosa, segons l’organisme, va mitigar l’impacte aigües avall.
Respecte a rambles i barrancs, la CHJ precisa que no realitza el seguiment directe, sinó que, a petició del Centre de Coordinació d’Emergències, contrasta la informació que arriba a este. Indica que alguns punts de control no són estacions d’aforament, sinó se nsors de nivell, la qual cosa implica que en uns certs casos s’arreplega altura de l’aigua i no cabal.
El servici de Policia d’Aigües i Llits Públics compta amb 55 empleats entre guardes fluvials i agents mediambientals. Un d’ells va perdre el seu vehicle el mateix 29 d’octubre en la zona d’Utiel durant l’acompliment de les seues funcions, un exemple de les dificultats operatives en eixes hores. En total, es van registrar 702 incidències en l’àmbit territorial de la CHJ.
A conseqüència de l’aprés, l’organisme avança la implantació d’un sistema d’alerta primerenca en les àrees més afectades per la DANA: el barranc de Poio, el riu Magre i la conca vessant a l’embassament de Buseo. L’objectiu és facilitar l’emissió d’avisos hidrològics i millorar la coordinació amb administracions i municipis.
La dimensió institucional i judicial de l’episodi continua oberta. Miguel Polo està citat a declarar el dia 19 en la causa penal que instruïx un jutjat de Catarroja sobre la gestió de la DANA. La CHJ insistix que la seua actuació es va guiar per criteris tècnics en un context d’emergència extraordinària i sota una intensa ona de desinformació.
