El president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo, va declarar davant la jutgessa que la reunió del Cecopi del 29 d’octubre va estar marcada per la indecisió i la improvisació. Segons el seu relat, mentres la CHJ constrenyia a emetre avisos a la població per a pujar a plantes altes i abandonar els vehicles, en l’òrgan de coordinació s’imposava una actitud lenta i confusa.
Polo va descriure una escena de parsimònia que contrastava amb la urgència que vivien els equips tècnics de la conca. En la seua opinió, com menys s’intervenia en el debat, millor, perquè les intervencions acabaven embullant les decisions. Eixe desfasament de temps i prioritats, sosté, va impedir activar amb antelació mesures d’autoprotecció senzilles però crítiques davant pluges torrencials.
Avisos tardans i falta de criteri comú
El testimoni va subratllar que a les 10.00, amb avís roig ja declarat —un nivell que anticipa un episodi d’inundació de gran magnitud, equiparable a un període de retorn de cent anys—, es podien haver planificat i llançat missatges clars a la ciutadania. Eixe tipus d’alertes implica màxima probabilitat de desbordaments i corts, per la qual cosa guanyar hores de preparació reduïx l’exposició al risc i evita desplaçaments innecessaris, especialment amb cotxe.
Va afegir que, de poder repetir la gestió, no donaria per fet que Emergències estava fent el que tocava, sinó que verificaria la cadena d’avisos i la seua difusió. La seua crítica apunta a una falta de lideratge operatiu en el Cecopi, la funció del qual és precisament coordinar a totes les administracions perquè la informació tècnica es transforme en decisions i en missatges públics oportuns.
Ja passades les 18.45, el cap del Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica va comunicar un avís de cabal del Pedrís. Va ser una dada rellevant, però coherent amb l’escenari que venia observant-se durant la jornada. Per a Polo, eixe exemple mostra que els sistemes de monitoratge funcionaven i que el problema no residia en l’absència d’informació, sinó en com s’integrava i es comunicava a temps.
En conjunt, el testimoniatge dibuixa una gestió amb problemes de comunicació i una coordinació millorable en un moment crític. L’experiència, conclou, convida a aclarir protocols, fixar llindars d’actuació i activar de manera automàtica els avisos a la població quan s’aconseguisquen nivells rojos, evitant debats estèrils en plena emergència.