La covid en l’embaràs s’associa a més casos de retard del desenrotllament cerebral infantil

Una anàlisi recent vincula la infecció congènita per SARS-CoV-2 durant l’embaràs amb un augment del 10 per cent en els casos de retard del desenrotllament cognitiu en xiquetes i xiquets que hui tenen al voltant de cinc anys. L’efecte s’observa especialment en àrees de memòria i aprenentatge i es va reduir quan les mares estaven vacunades durant la gestació.

Tesi i dades essencials

La investigació, liderada per l’Institut de Neurociències CSIC UMH i publicada inicialment en 2023 en la revista Cellular and Molecular Life Sciences, s’ha reforçat amb dades epidemiològiques de 2025 que comparen cohorts nascudes abans, durant i després de la primera ona de la pandèmia. Les dades apunten a un increment relatiu del 10 per cent en la prevalença de retard cognitiu en la població exposada de manera congènita al virus abans de la generalització de les vacunes.

Evidències biològiques i mecànica de la infecció fetal

En la setmana 20 de gestació, fase crítica per a la formació de l’escorça cerebral, les neurones encara immadures expressen la proteïna ACE2, porta d’entrada del coronavirus. En eixe període la barrera hematoencefàlica està en desenrotllament, la qual cosa facilitaria l’arribada del virus a regions clau com l’hipocamp, estructura essencial per a la consolidació de records. L’anàlisi de teixits fetals de 20 setmanes donats de manera anònima en 2020 va mostrar alteracions localitzades en cèl·lules de l’hipocamp quan hi havia presència viral.

Gravetat materna i risc

Els casos en els quals la mare va requerir hospitalització, indicador de major càrrega viral, es van associar a una probabilitat superior d’alteració del neurodesenrotllament. Els efectes observats inclouen major risc de dificultats d’aprenentatge, atenció i hiperactivitat, i un possible augment de diagnòstics dins de l’espectre de l’autisme i de discapacitat intel·lectual no sindròmica.

Rellevància clínica i salut pública

Encara que l’efecte agregat estimat és del 10 per cent i no implica que la majoria dels xiquets exposats presenten problemes, els autors aconsellen vigilància del desenrotllament en l’atenció pediàtrica, especialment en població exposada abans de la vacunació generalitzada. Les dades també recolzen el valor preventiu de la vacunació materna enfront de covid durant l’embaràs, que es va associar amb menor càrrega viral i reducció del risc observat.

Què significa eixe 10 per cent

L’increment és relatiu respecte a cohorts comparables nascudes en els mateixos entorns abans i després de la primera ona. No tots els dominis cognitius es veuen afectats per igual, amb major impacte en memòria i aprenentatge. El seguiment més enllà dels cinc anys serà clau per a determinar si les diferències s’atenuen, persistixen o requerixen intervencions específiques.

Limitacions i pròxims passos

Les conclusions es recolzen en la combinació de troballes de laboratori i estudis poblacionals. Entre les limitacions estan la variabilitat en el mesurament del desenrotllament cognitiu entre cohorts, possibles biaixos per hospitalització materna i el fet que bona part de les dades procedixen del període previ a les vacunes. Es necessiten més estudis longitudinals, amb neuroimatgeria i proves estandarditzades, per a confirmar la magnitud de l’efecte i la seua evolució.

Context de l’equip investigador

El grup de Neurobiologia de Malalties Mentals de l’Institut de Neurociències CSIC UMH coordina esta línia de treball sobre neurodesenrotllament i covid congènita. L’equip ha liderat a més projectes translacionals com un assaig pioner amb cèl·lules del propi pacient per a frenar la progressió de l’esclerosi lateral amiotròfica i una plataforma que usa dents de llet com a font de cèl·lules neuronals amb finalitats terapèutics en malalties rares del sistema nerviós.

Claus ràpides

Augment relatiu del 10 per cent en retard del desenrotllament cognitiu en xiquets amb infecció congènita prèvia a la vacunació massiva. Mecanisme plausible via ACE2 en neurones immadures i afectació de l’hipocamp. Menor risc amb vacunació materna. Implicacions per a vigilància pediàtrica i polítiques de salut matern infantil.

Últimes notícies

Miramar i Pego freguen els 40 graus i se situen entre les màximes d’Espanya

Miramar, Pego i Sagunt han registrat este dijous algunes de les temperatures més altes d’Espanya, mentre les tronades han provocat desploms tèrmics de fins a 19,6 graus en punts de la Comunitat Valenciana.

El Valencia fitxa Pablo Maffeo cedit amb opció de compra per a dos temporades

El lateral dret Pablo Maffeo arriba al Valencia cedit per l’Olympiacos amb una opció de compra per a dos temporades, després de destacar al Mallorca i cobrir la vacant en el flanc dret defensiu.

Més de 50 intervencions de bombers per les fortes ratxes de vent a la Ribera

Les tempestes amb ratxes de més de 100 km/h han obligat els bombers a actuar en més de 50 servicis a la Ribera, sobretot per arbres caiguts i danys en estructures. Aemet explica que es tracta de reventons humits i Emergències insta a telefonar al 112 si es veu fum.

Mercalicante es reforça com a motor de distribució alimentària a Alacant

El ministre d’Hisenda, Arcadi España, ha destacat en la seua visita a Mercalicante el paper clau de Mercasa i la Red de Mercas en la distribució d’aliments de proximitat i en l’economia estatal. La plataforma alacantina abasteix 1,9 milions d’habitants, concentra 110 empreses i genera 4.600 llocs de treball directes i indirectes.

Hacienda insta les autonomies del PP a pensar més en la ciutadania que en Feijóo

El ministre dHisenda, Arcadi Espanya, ha demanat als governs autonòmics del PP que anteposen els interessos dels seus ciutadans a lestratègia de bloqueig dAlberto Núñez Feijóo en la negociació del nou model de finançament i dels Pressupostos Generals de lEstat.

Pedregades i ratxes de fins a 149 km/h sacsegen la Ribera Alta

Un episodi de fortes tronades ha deixat pedra i ratxes de vent de fins a 149 km/h en municipis de la Ribera Alta, com Alzira i Sumacàrcer, i ha obligat els bombers a atendre diverses incidències.

Cansament i impotència a València després de la nit més calorosa

La nit més càlida registrada a València ha deixat veïns exhausts, amb mala qualitat de son i buscant ombra, aigua i espais climatitzats per suportar unes temperatures que molts qualifiquen d’horroroses.

Consells per a protegir-te de les fortes tempestes en la Comunitat Valenciana

La Generalitat ha demanat extremar la prudència per les fortes pluges, el vent i el granís previstos, amb avís taronja en el litoral i l’interior sud de València i l’interior d’Alacant, i nivell 3 de preemergència per risc extrem d’incendis.