Anticorrupció considera que el exasesor Koldo García actua com a alter ego de José Luis Ábalos durant la seua etapa al capdavant del Ministeri de Transports i que així s’assumia en el propi departament i en altres administracions. En les seues conclusions provisionals, el fiscal cap Alejandro Luzón sol·licita 24 anys de presó per a Ábalos, 19 anys i mig per a García i 7 per a l’empresari Víctor de Aldama, i sosté que l’assistent era el ‘fidel transmissor de les decisions i els desitjos’ del ministre, ‘habitualment parapetat després del seu assessor’.
El Ministeri Fiscal afig que García va operar ‘de facto’ com a testaferro de l’exministre: va gestionar ‘fonts il·legals de diners en efectiu’ atribuïdes a Ábalos que ‘amb freqüència es confonien amb les pròpies’. Una tesi que, segons l’escrit, coincidix amb la de l’instructor del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente.
Ja fora en el càrrec o després del seu cessament, García, ‘convertit més en assistent que en assessor’, hauria assumit per a Ábalos un ventall de tasques de distinta naturalesa, des de gestions professionals a encàrrecs personals, algunes presumptament il·lícites, d’acord amb l’acusació.
Repartiment de rols i estructura
La Fiscalia descriu un repartiment de papers entre els tres acusats amb ‘vocació de permanència en el temps’. A Ábalos ho situa com ‘el cap‘, que aportava autoritat institucional i capacitat d’influència directa quan era necessària; en la resta, s’hauria recolzat en ‘el seu home de confiança, Koldo García’. Aldama, per part seua, actuava com comisionista que localitzava empreses o particulars interessats a obtindre gestions davant l’Administració.
Segons Anticorrupció, Aldama ‘va aconseguir per a si o per a tercers i amb benefici econòmic propi, l’adjudicació de determinats contractes’ gràcies a la seua influència sobre García i sobre Ábalos, ‘garantida mitjançant el pagament continuat d’elevades quantitats de diners’. El grup hauria acordat la futura comissió de delictes conforme sorgiren oportunitats, operant durant diversos anys i projectant la seua activitat en diferents esferes fins que l’eixida de Ábalos del ministeri va debilitar l’estructura.
Més gestions sota la lupa
La peça principal per la qual el jutge proposa portar a juí als tres se centra en l’adjudicació de contractes de màscares a Solucions de Gestió, representada per Aldama. Però el Ministeri Públic també inclou altres gestions que, al seu juí, encaixen en delictes d’organització criminal, suborn, ús d’informació privilegiada, tràfic d’influències o malversació.
Entre elles figura el cas de Air Europa. Segons la Fiscalia, l’aerolínia va pagar durant un any 12.100 euros mensuals a Aldama i, en paral·lel, Ábalos va promoure la publicació d’una nota de premsa amb una posició favorable del Govern respecte al rescat de la companyia. Eixa actuació hauria sigut recompensada amb un lloguer vacacional a Mallorca.
L’escrit també atribuïx a García gestiones per a concertar una entrevista entre el cap de gabinet de la llavors ministra d’Indústria, Reyes Maroto, i l’empresari Claudio Rivas, que buscava llicència d’operador de productes petrolífers per a Villafuel, encara que l’intent no va fructificar. A més, hauria intentat una trobada entre Aldama i el cap de gabinet d’Hisenda per a ajornar el deute d’una empresa, reunió que finalment no es va produir.
Durant la pandèmia, afig el Ministeri Fiscal, es van emetre certificats de mobilitat a persones relacionades amb Aldama, salconduits que els permetien moure’s esquivant les restriccions vigents en eixe moment.
Amb este conjunt de fets, Anticorrupció traça un relat en el qual García figura com a pont estable entre el poder polític i els interessos privats, mentres que Aldama capitalitzava eixe accés. El resultat, sempre segons l’acusació, hauria sigut una xarxa amb jerarquia definida, canals de pagament opacs i beneficis concrets en forma de contractes, gestions o tracte preferent
