El Museu de Belles Arts d’Alacant (MUBAG) ha presentat este dimecres l’oli Jardí de la Casa Sorolla (1919), de Joaquín Sorolla, que formarà part de l’exposició permanent durant els pròxims tres anys gràcies al depòsit d’un col·leccionista particular. L’obra, peça tardana dins de la seua àmplia producció, aporta un testimoniatge directe de la seua busca de llum i color en el tram final de la seua carrera.
Un depòsit que reforça el discurs expositiu
Procedent del Museu de Po, el llenç s’integra en la sèrie de jardins realitzada entre 1916 i 1920, quan el pintor recrea amb llibertat tècnica els racons exteriors de la seua casa madrilenya. En este cicle, Sorolla es concentra en la llum que es filtra entre la vegetació i en la vibració del color, transformant un motiu domèstic en un laboratori de pinzellada i matís.
El caràcter íntim amb el qual concep esta escena li atorga un valor especial en condensar la maduresa del seu llenguatge pictòric en un entorn quotidià. La seua arribada al MUBAG amplia la lectura de la col·lecció permanent: durant tres anys, el museu pot articular recorreguts i accions educatives que expliquen de forma continuada com el tractament de la llum evoluciona cap a una sensibilitat més moderna.
En la presentació han intervingut el director del museu, Jorge A. Soler, i la representant del dipositant, Marisa Oropesa, que ha subratllat el desig d’anonimat del propietari. Des de la Diputació s’ha remarcat que la incorporació enriquix els fons i facilita l’accés de la ciutadania a un referent clau de l’art espanyol, en línia amb l’objectiu d’acostar la cultura al públic.
Luminisme i vincles amb Alacant
La figura de Sorolla manté estrets llaços amb la província d’Alacant. Després de formar-se a València i aconseguir prompte l’èxit internacional amb obres de realisme social, el triomf del Gran Premi de París en 1900 li motiva a intensificar la llum amb una paleta més vibrant. La mar de Xàbia es convertix en escenari privilegiat per a depurar un luminisme que marca la seua firma.
Eixe enfocament incidix en artistes alacantins com Fernando Cabrera i es relaciona amb el magisteri d’Emilio Sala, pioner en els efectes lumínics i el contrast de color, amb qui compartix espai en la mostra. La presència de Jardí de la Casa Sorolla permet traçar un fil clar entre eixes influències i la producció local del segle XX, d’autors com Mataix Monllor, Vicente Albarranch o Rigoberto Soler.
En 1918 el pintor es trasllada a Alacant per a treballar en un dels panells valencians encarregats per The Hispanic Society of America, el dedicat al Palmerar d’Elx, acompanyat pels alacantins Emilio Varela i Heliodoro Guillen. Eixe episodi reforça el vincle territorial que ara s’activa de nou en sala mitjançant el diàleg del jardí madrileny amb la llum llevantina.
L’obra se situa en el bloc Cap al canvi de segle, dedicat al gir cap a una pintura costumista oberta al paisatge i a una concepció moderna de la llum. La seua col·locació al costat del retrat de Rafael Altamira Crevea, també de Sorolla i depositat pel Museu Nacional del Prado, tanca l’exposició amb un pont cap a la contemporaneïtat de la col·lecció i ajuda a entendre millor l’art alacantí des de les seues arrels.
