La Generalitat és personarà davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana per a defendre el transvasament Xúquer-Vinalopó després de la demanda presentada pel col·lectiu Xúquer Viu. L’anunci el va realitzar el president Carlos Mazón durant el VII Congrés Nacional de l’Aigua a Elx, vinculant la defensa d’esta infraestructura a criteris tècnics, ambientals i de gestió del recurs.
El Xúquer-Vinalopó és un transvasament intern valencià que connecta les conques del Xúquer i del Vinalopó per a reforçar la seguretat hídrica de comarques alacantines amb fort pes agrícola. Mazón va emmarcar la personació com un pas per a participar en el procediment i defendre la legalitat del projecte. Va rebutjar que la transferència siga perjudicial per al medi ambient i va argumentar que l’operació es recolza en energia fotovoltaica, la qual cosa reduïx la seua petjada de carboni i costos energètics. També va incidir en què l’obra és fruit d’acords amb les comunitats de regants i que estos compromisos s’estan complint, presentant-la com un mecanisme de solidaritat territorial dins de la Comunitat.
El Consell actuarà al costat de la Diputació d’Alacant en defensa d’una infraestructura que considera necessària per a estabilitzar aportacions i planificar a llarg termini. El president va destacar l’avanç dels trams I i II del posttransvasament i el projecte de desdoblament de la conducció principal, dissenyat per a guanyar capacitat i fiabilitat operativa en episodis d’alta demanda o incidències. En paral·lel, la Generalitat preveu 38,8 milions d’euros en 2025 per a modernitzar regadius i prop de 19 milions d’inversió directa, amb l’objectiu de millorar l’eficiència del reg i mantindre a la Comunitat entre les regions líders en reutilització d’aigua.
Defensa paral·lela del Tajo-Segura
Mazón va enllaçar esta posició amb la del transvasament Tajo-Segura. Va criticar que el Govern central pretenga canviar les regles d’explotació sense aportar, al seu juí, raons tècniques i va advertir que eixa modificació podria reduir de manera significativa els enviaments a la província d’Alacant. Va defendre que els cabals ecològics del Tajo estan garantits i que no s’han produït incompliments per falta d’aigua en capçalera, mentres que sí que es registren desembassaments que, segons la seua anàlisi, malgasten recursos útils per a reg. Com a alternativa, va reclamar una gestió més afinada dels embassaments, la modernització de regadius i la construcció de basses per a optimitzar l’ús de l’aigua derivada al reg.
Impacte economico i front comun
El cap del Consell va sostindre que posar fi o minvar de manera substancial el Tajo-Segura tindria un impacte especialment negatiu a Alacant, així com a Múrcia i Almeria. En la seua valoració, la implantació plena dels cabals ecològics juntament amb canvis en les regles d’explotació reduiria l’aigua disponible per a regadiu, amb una pèrdua patrimonial estimada de 5.692 milions d’euros, afecció a més de 27.000 hectàrees i la destrucció de més de 15.000 ocupacions. A la província d’Alacant, va xifrar l’efecte en quasi 61 milions d’euros menys de producció agrícola i al voltant de 1.700 llocs de treball.
El Consell va anunciar que impulsarà un front comú amb altres comunitats autònomes afectades, comunitats de regants i ajuntaments per a coordinar accions i defendre la continuïtat de l’aqüeducte en termes tècnics i de sostenibilitat. L’estratègia conjunta busca reforçar la seguretat jurídica de les regles d’explotació, prioritzar inversions que estalvien aigua i ordenar la gestió d’embassaments per a compatibilitzar els cabals ecològics amb el manteniment del regadiu.
En eixe context, la Diputació d’Alacant va reiterar el seu suport tant al Tajo-Segura com al Xúquer-Vinalopó. Es va reivindicar este últim com a exemple de col·laboració interna, recordant la decisió de traslladar la presa des de la capçalera del Xúquer a l’assut de La Marquesa, prop de la desembocadura, una renúncia interpretada pels seus defensors com a gest de generositat per a compatibilitzar usos i assegurar subministraments. Amb este moviment polític i jurídic, el Consell aspira a blidar el Xúquer-Vinalopó en els tribunals i a condicionar el debat sobre el Tajo-Segura des de l’òptica de la eficiència, la sostenibilitat i la seguretat hídrica del sud-est.
