La Generalitat valenciana es personarà davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana per a defendre el transvasament Xúquer-Vinalopó després de la demanda presentada pel col·lectiu Xúquer Viu. L’anunci es va realitzar durant el VII Congrés Nacional de l’Aigua celebrat a Elx i situa a l’administració autonòmica i a la Diputació d’Alacant en un front comú en favor d’una infraestructura que consideren clau per al regadiu i el proveïment agrícola en el sud de la Comunitat.
El Consell qualifica la demanda de sorprenent i subratlla que este transvasament, de caràcter intern entre València i Alacant, no va ser impugnat en etapes polítiques anteriors. La tesi de l’Executiu autonòmic és que l’oposició al projecte és minoritària i que qüestionar-lo ara manca de base tècnica suficient. Com a argument ambiental, es remarca que l’energia emprada en la seua operació procedix de fonts fotovoltaiques, la qual cosa reduïx la seua petjada energètica.
Defensa jurídica del Xúquer-Vinalopó
La personació es farà de la mà de la Diputació d’Alacant, amb la idea de reforçar una defensa institucional que es presenta com a fruit del consens entre regants. El Consell sosté que és un exemple de solidaritat territorial, amb compromisos complits per les parts. En este marc es recorda que el disseny del sistema es va adaptar per a prendre aigua en l’assut de La Marquesa, prop de la desembocadura del Xúquer, una modificació avalada com a gest d’equilibri entre interessos i que va implicar renúncies en matèria d’aigua destinada a consum humà.
El Govern valencià enllaça la defensa del transvasament amb un paquet d’inversions i actuacions ja en marxa. Destaca el bon ritme dels trams I i II del posttransvasament, la redacció del projecte per al desdoblament de la conducció principal i un calendari d’ajudes orientades a modernitzar regadius. Per a 2025 es reserven 38,8 milions d’euros en ajudes i inversions, dels quals prop de 19 milions corresponen a inversió directa. Amb estes mesures, el Consell reivindica l’eficiència del sistema i la reutilització com a senya d’identitat, aspirant a mantindre a la Comunitat al capdavant europea en volum d’aigua regenerada.
Pressió pel Tajo-Segura
En paral·lel, l’Executiu autonòmic redobla la seua crítica als canvis que el Govern central planteja en les regles d’explotació del transvasament Tajo-Segura. Al seu juí, no s’han aportat raons tècniques per a justificar una modificació que, d’aplicar-se, retallaria l’enviament de cabals i posaria en risc el subministrament de la província d’Alacant. L’argument que es trasllada és que els cabals ecològics del Tajo estan garantits i que no s’han registrat incompliments per falta d’aigua en la capçalera; el que sí que es denuncia són desembassaments excessius que malgastarien recursos d’alt valor per al reg.
El Consell reclama obrir un diàleg efectiu, acompanyar-lo d’una gestió més afinada dels embassaments i accelerar la modernització de regadius, incloent-hi la construcció de basses que milloren l’emmagatzematge i l’eficiència. Estes actuacions es consideren imprescindibles per a millorar el règim fluvial, preservar la qualitat de l’aigua i, alhora, reduir la pressió sobre les reserves sense minvar les garanties de la conca cedent.
Per a sostindre la seua posició, la Generalitat anuncia un front comú amb les comunitats autònomes afectades, les comunitats de regants i els ajuntaments. Advertix que un tancament del transvasament Tajo-Segura tindria un impacte especialment negatiu a Alacant, Múrcia i Almeria. Segons les seues estimacions, la implantació plena dels cabals ecològics juntament amb canvis en les normes d’explotació reduiria de manera significativa l’aigua disponible per al regadiu, amb una pèrdua patrimonial total de 5.692 milions d’euros, més de 27.000 hectàrees afectades i la destrucció de més de 15.000 ocupacions.
En el cas de la província d’Alacant, l’Executiu autonòmic xifra l’efecte en un minvament de producció pròxima als 61 milions d’euros i una pèrdua d’ocupació entorn de 1.700 llocs. Amb estes dades, el Consell es reivindica com a garant de la seguretat hídrica i de la competitivitat del sector agroalimentari, i insistix que cada inversió, cada obra i cada millora d’eficiència apunten a un mateix objectiu: aprofitar millor cada gota disponible i blindar el futur del reg en el sud-est.
