La Guàrdia Civil ha desmantellat tres clíniques estètiques clandestines instal·lades en vivendes de les províncies de Tarragona, València i Alacant que oferien tractaments de bòtox sense garanties sanitàries ni qualificació professional, a partir de 150 euros, molt per davall dels aproximadament 600 euros habituals en el mercat regulat. La diferència de preu se sustentava en l’ús de fàrmacs importats sense control mèdic i en l’absència de costos lligats a personal col·legiat, autoritzacions sanitàries i correcta gestió de residus.
L’operació, denominada Zlata, s’ha saldat ara com ara amb una persona detinguda i tres investigades, i ha permés a més desarticular un centre d’emmagatzematge clandestí a Alacant que distribuïa fàrmacs sense supervisió mèdica a Espanya, Lituània i el Regne Unit. Este entramat facilitava que productes sensibles, com a toxina botulínica i àcid hialurònic, circularen al marge dels canals oficials, la qual cosa multiplicava els riscos per als pacients que se sotmetien als tractaments.
En el marc de la investigació s’han confiscat 1.248 vials de bòtox i 382 xeringues d’àcid hialurònic, un volum que reflectix la capacitat operativa de les clíniques i la continuïtat de la seua activitat. La presència de tal quantitat de material indica que els tractaments s’oferien de manera reiterada i a un nombre significatiu de clients, malgrat la falta d’autorització sanitària i de personal mèdic qualificat.
Investigació i riscos per a la salut
La investigació va arrancar a l’agost de 2025 en la comandància de Tarragona, a partir del ciberpatrullaje dels comptes en xarxes socials de les clíniques. A través d’estos perfils, els responsables publicitaven els seus servicis estètics com si es tractara de centres legals, aprofitant l’atractiu dels preus reduïts i l’aparent facilitat per a accedir a tractaments que, en el circuit oficial, requerixen supervisió mèdica i controls estrictes.
Els investigadors subratllen el risc directe per a la salut que generen els procediments estètics realitzats al marge dels circuits legals. L’ús de productes sense garanties, la possible falta de condicions d’higiene adequades i l’absència de personal especialitzat augmenten la probabilitat de complicacions, com a infeccions, reaccions adverses o danys estètics permanents. A més, en cas de problemes, els afectats es troben sense suport jurídic clar, al no existir registres oficials de l’activitat.
Segons el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, es tracta d’un àmbit d’especial sensibilitat, atés que en els últims deu anys les operacions estètiques a Espanya han augmentat més d’un 200%, i el 75% d’estos tractaments es realitzen a dones, d’acord amb dades de la Societat Espanyola de Medicina Estètica. Este creixement del sector regulat ha anat acompanyat d’una proliferació d’ofertes il·legals que intenten captar a persones interessades a millorar el seu aspecte físic a menor cost, sense que sempre siguen conscients del risc que assumixen.
Comandaments de la Guàrdia Civil han alertat que este tipus de pràctiques estan proliferant i han fet una crida a la ciutadania perquè extreme la precaució. Recomanen comprovar que les clíniques compten amb les degudes garanties sanitàries i jurídiques, i que els professionals que apliquen les injeccions estiguen degudament col·legiats. La verificació d’estos elements és clau per a evitar convertir-se en víctima d’intrusisme professional i de possibles delictes contra la salut pública.
Clíniques en vivendes i material importat des de 2017
Les clíniques desmantellades operaven en vivendes particulars de Reus (Tarragona), Burjassot (València) i Pilar de Perforada (Alacant), registrades els dies 8 i 9 d’abril en un dispositiu en el qual van participar la Unitat Orgànica de la Policia Judicial de Tarragona, la Unitat Tècnica de la Policia Judicial i les comandàncies de la Guàrdia Civil de València, Alacant i Tarragona. L’activitat es camuflava després de l’aparença de pisos privats, la qual cosa dificultava la detecció des de l’exterior i afavoria que els clients entraren i isqueren sense alçar massa sospites.
Els centres no figuraven inscrits com a empresa ni en el règim d’autònoms, i els denominats cosmetólogos que realitzaven els tractaments no estaven col·legiats. Esta absència de registre mercantil i d’alta professional indica que els responsables operaven al marge de totes les obligacions fiscals i laborals, a més de les sanitàries. Els residus mèdics generats, com a agulles usades o restes de material contaminat, acabaven en les escombraries ordinàries, amb el consegüent risc per a la salut pública i per als treballadors que manegen estes deixalles sense saber que són perillosos.
L’operació també ha permés desarticular el centre d’emmagatzematge clandestí del qual es proveïen les clíniques, situat en un altre domicili particular de Pilar de Perforada. Des d’este punt s’importaven fàrmacs i material mèdic des de 2017, majoritàriament procedents de la Xina. L’ús de canals d’importació opacs permetia introduir en el mercat europeu productes sense la traçabilitat exigida a la Unió Europea, la qual cosa dificulta comprovar la seua qualitat i seguretat.
Segons la investigació, els fàrmacs i el material mèdic es distribuïen mitjançant uns 2.000 enviaments anuals, dels quals el 75% es destinaven a Espanya i la resta a països de la Unió Europea, principalment el Regne Unit i Lituània. Este volum d’enviaments revela una estructura consolidada i una cartera de clients àmplia, no limitada a les tres clíniques desmantellades. D’esta manera, l’impacte potencial sobre la salut d’usuaris de diferents països es multiplica, ja que el mateix canal proveïa a altres centres o particulars.
El capità cap de la Policia Judicial de Tarragona, David Herreras, ha advertit que la toxina botulínica a la Unió Europea compta amb unes certes garanties sanitàries, però que si es tracta de toxines que procedixen d’altres països eixa garantia no es pot assegurar. Esta diferència marca el límit entre un ús mèdic controlat i una pràctica d’alt risc, en la qual el pacient desconeix l’origen real del producte que se li injecta.
En l’operatiu realitzat a Alacant es va detindre a qui la Guàrdia Civil considera el principal responsable de l’organització, titular de les empreses a Espanya i el Regne Unit. A més, s’investiga a tres persones més com a presumptes autores de delictes contra la salut pública i d’intrusisme professional, en haver exercit activitats reservades a personal sanitari sense la formació ni els permisos necessaris.
Durant els registres es van intervindre 4.500 euros en efectiu, 269 vials de hialuronidasa, 51 envasos de lidocaïna, 679 envasos de productes sanitaris diversos i més de 1.000 agulles i xeringues, a més d’equips informàtics, documentació i material per a empaquetat i distribució. Este conjunt d’evidències reforça la tesi de què no es tractava d’una activitat puntual, sinó d’una xarxa organitzada amb capacitat logística per a moure grans quantitats de producte.
Després del preceptiu mostreig judicial, els fàrmacs seran enviats a l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris per a analitzar la seua composició. A partir dels resultats es podran determinar amb més precisió els riscos reals als quals es van exposar els pacients. Paral·lelament, la investigació continuarà amb un estudi patrimonial per a esbrinar si els beneficis obtinguts es van canalitzar a través de possibles operacions de blanqueig de capitals.
De moment no s’han registrat denúncies de clients afectats, però la Guàrdia Civil anima a qualsevol persona que haja patit algun tipus de problema, com a paràlisis facials o altres seqüeles, a posar-se en contacte amb el cos per a incorporar el seu testimoniatge a la causa judicial. La col·laboració de les possibles víctimes es considera clau per a dimensionar l’abast real de la trama i per a reforçar les acusacions per delictes contra la salut pública i intrusisme professional.
