La magistrada que instruïx la causa penal per la gestió de la DANA a València ha decidit reconéixer com a víctima al nonat d’una dona que estava embarassada quan va morir en les riuades. Amb esta decisió, el balanç oficial de vides perdudes s’eleva a 229, encara que la investigació penal es manté per 228 homicidis per imprudència.
Reconeixement del nonat en el procediment
La resolució es recolza en què, a més de les 228 persones mortes, entre elles una dona amb huit mesos de gestació, també es va perdre una altra vida humana dependent de la mare. La jutgessa ja havia demanat al juny a l’Institut de Medicina Legal de València que ampliara una autòpsia per a deixar constància que la víctima estava embarassada de més de sis mesos, condició necessària perquè el fetus puga inscriure’s en el Registre Civil sense efectes jurídics i, si així ho decidixen els progenitors, amb nom propi. Eixa diligència obria la porta al seu reconeixement individualitzat en el procediment.
La Llei 20/2011 del Registre Civil, en la seua disposició addicional quarta, preveu que les defuncions produïdes després dels sis primers mesos de gestació i abans del naixement queden reflectits en un arxiu específic. Esta previsió permet identificar al nonat i reconéixer la seua pèrdua, sense alterar per si mateixa la naturalesa penal dels fets investigats. En línia amb eixa cobertura legal, la magistrada incorpora ara expressament eixa vida dependent al còmput de vides perdudes en la catàstrofe.
Un còmput que no altera els delictes investigats
L’elevació a 229 vides perdudes no modifica el nombre d’homicidis per imprudència que s’investiguen, que seguix fixat en 228. La diferència respon a la forma en què l’ordenament penal tipifica el delicte i a com es registren les pèrdues vinculades a la gestació. En la pràctica, el reconeixement del nonat impacta en el relat judicial de l’ocorregut i en la reparació simbòlica als familiars, però no canvia ara com ara la qualificació dels fets ni el total de presumptes homicidis que s’atribuïxen a la gestió de l’emergència.
La decisió arriba en un acte dictat després del parèntesi estival i ja amb l’activitat represa en el jutjat de Catarroja, que va reprendre la seua seu habitual després de les obres de rehabilitació pels danys patits. El pronunciament s’emmarca en les diligències obertes arran d’un vídeo del Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi) gravat durant un recés de la reunió del 29 d’octubre, element que la instructora analitza com a part del context de la gestió de l’emergència.
El nou còmput judicial se suma a un debat social que venia apuntant xifres distintes. Des d’alguns partits i col·lectius de víctimes es venia parlant de 229 morts i, en uns certs casos, fins i tot de més de 230 en incloure morts en accidents laborals ocorreguts setmanes després. La resolució ordena el panorama: fixa en 229 les vides perdudes comptabilitzades pel jutjat, deixa clar que una d’elles és la del nonat de la dona embarassada i manté el procediment centrat en 228 homicidis per imprudència.
Més enllà del número, l’acte subratlla la gravetat de l’investigat i la necessitat d’identificar a totes les víctimes amb precisió. Amb això, la instrucció busca oferir un marc clar per a l’avanç de la causa, delimitar responsabilitats i assegurar que cada pèrdua, també la del nonat, tinga reconeixement en el procés judicial.
