La jutgessa que investiga la gestió de la DANA ha admés la petició del sindicat CGT i ha requerit a l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències que certifique si el sistema És-Alert es contemplava des de 2023. A més, fixa un termini de cinc dies perquè remeta les circulars internes citades pel sindicat i les incorpore a la causa. L’objectiu és aclarir si el canal d’avisos a la població estava operatiu i previst quan es van produir les inundacions de finals d’octubre de 2024, un aspecte clau per a valorar l’actuació institucional.
Documentació i abast dels requeriments
La magistrada sol·licita a Emergències la instrucció tècnica d’ús de l’app d’avisos i de Es-Alert, així com els textos de les alertes emeses per a tota la Comunitat Valenciana el 28 d’octubre de 2024 i les seues actualitzacions del dia 29. Amb això busca recompondre la cronologia de les comunicacions oficials i els criteris que van guiar la seua activació.
El jutjat també demana a Tragsa un informe sobre el compliment de la sol·licitud que la pròpia AVSRE va efectuar a les 16.24 del 29 d’octubre, quan va ordenar mantindre en preventiu recursos i personal de guàrdia. Es requerix que es detalle quina utilització d’eixos mitjans va realitzar la Generalitat. Esta diligència pretén comprovar si el dispositiu preventiu es va traduir en desplegaments efectius, amb quin abast i en quins moments.
En paral·lel, la jutgessa reclama a Iberdrola els seus protocols d’actuació davant episodis de pluges intenses i inundacions i els motius pels quals va establir la situació d’alerta el 28 d’octubre, aportant la documentació que acredite que eixa circumstància es va posar en coneixement de la Generalitat. La informació permetrà verificar el grau de coordinació entre la companyia i l’administració durant l’episodi.
La Fiscalia haurà de pronunciar-se sobre la sol·licitud de l’acusació exercida per Acció Cultural perquè el departament d’Informàtica de l’AVSRE informe del nombre d’entrades o visites, des dels diferents ordinadors de l’organisme, a les webs del SAIH, Aemet, Avamet, Ports de l’Estat, ecmwf i windy entre les 10.00 del 28 d’octubre i les 48 hores posteriors. Amb este rastreig es perseguix conéixer quines fonts van ser consultades i amb quina intensitat a mesura que evolucionava la situació.
A més, es requerix a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i a Aemet les dades de pluja registrats en les zones d’influència de la conca del barranc de Poio des del 22 fins al 29 d’octubre, incloent-hi localitats confrontants, la capçalera, la desembocadura i els barrancs connectats, com Horteta, Pozalet, Gallego i Pèls. Els dos organismes hauran d’indicar si eixes dades eren d’accés públic i si la sala del 112 va disposar o va tindre accés a ells. Esta verificació apunta a determinar si la informació hidrològica disponible era suficient i accessible per a activar mesures preventives.
A Aemet, en concret, se li demana que aportació els mapes de probabilitat dels dies previs amb la referència als colors emprats i que explique el significat de la tonalitat rosa entre el 22 i el 29 d’octubre de 2024. També haurà de precisar si la sala d’emergències del 112 disposava d’eixos mapes i si eren d’accés lliure. La finalitat és aclarir la interpretació del risc i si els codis de colors es van traslladar correctament a la presa de decisions.
CGT havia comunicat l’existència d’una circular de prevenció d’inundacions i una nota de premsa d’agost de 2024 i de 2023 en les quals es feia referència a la vigència de Es-Alert. Amb les noves diligències, la instructora tracta de fixar la seqüència de fets, les fonts d’informació consultades i el grau de coordinació institucional per a, si és el cas, depurar responsabilitats.
