La magistrada que instruïx la causa penal per la gestió de la dana ha tornat a convidar al president de la Generalitat, Carlos Mazón, a comparéixer de manera voluntària per a declarar com investigat. En la mateixa resolució incorpora al procediment la carta oberta difosa per la periodista Maribel Vilaplana, però descarta telefonar-la a declarar com a testimoni malgrat la petició de l’acusació popular.
Eixa acusació, exercida per Podemos, va sol·licitar que Vilaplana fora citada per haver esmorzat amb Mazón el 29 d’octubre, dia de les riuades, i que la seua carta, feta pública el divendres, s’afegira a les diligències. En l’escrit, la periodista relata que durant el menjar el president va rebre diverses trucades que van interrompre de forma continuada la seua conversa.
Aforament i límits de la instrucció
Segons l’acte difós pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la jutgessa accepta unir la carta com a document, però rebutja el testimoniatge de l’autora perquè suposaria un acte directe d’investigació sobre el cap del Consell. En estar aforat, eixa actuació no li competix en este procediment.
Així i tot, la magistrada recorda al president la possibilitat de comparéixer en el procés per a declarar com investigat a l’empara de l’article 118 de la Llei d’Enjudiciament Criminal. Este recordatori obri la porta al fet que el mateix Mazón oferisca la seua versió de manera voluntària i amb les garanties pròpies d’eixa condició processal.
Antecedent i abast de la carta
No és la primera vegada que la instructora rebutja la citació de Vilaplana. Ja al maig va desestimar eixa mateixa sol·licitud per entendre que no era factible desplaçar el focus de la investigació cap a l’actuació del president, donat el seu aforament i que no figura com a part en la causa.
En la seua resolució actual, la jutgessa insistix a distingir entre una carta oberta publicada i una eventual ratificació en seu judicial del seu contingut. Mentres la incorporació de l’escrit aporta context documental al succeït el 29 d’octubre, una declaració com a testimoni equivaldria a investigar de manera indirecta a Mazón, la qual cosa excedix el seu àmbit competencial.
Amb esta decisió, el jutjat manté delimitat l’abast de les diligències a les línies ja obertes, al mateix temps que deixa constància que el president pot intervindre si ho considera oportú. L’acusació veu en la carta indicis que creu rellevants, però, ara com ara, el procediment només integra eixe text com a document i no com a prova testifical.
