Un pacient amb ceguesa total causada per un mal irreversible en el nervi òptic ha recuperat parcialment la visió després d’un assaig de microestimulació cerebral. La millora ha sigut espontània, sostinguda en el temps i independent de l’implant, segons un estudi publicat en la revista Brain Communications.
La intervenció ha sigut desenrotllada per un equip de la Universitat Miguel Hernández i del consorci CIBER-BBN. En estos assajos, l’objectiu no ha sigut retornar la visió natural, sinó provocar percepcions visuals artificials que ajuden a orientar-se i reconéixer estímuls. ‘Com en tots els assajos, l’objectiu era generar percepcions visuals artificials mitjançant l’estimulació directa del cervell, no restaurar la visió natural’, ha explicat l’investigador principal.
El procediment ha consistit en la implantació quirúrgica d’una matriu intracortical de 100 microelèctrodes en l’escorça visual primària, responsable del processament de la informació visual. ‘El procediment va consistir en la implantació quirúrgica d’una matriu intracortical de 100 microelèctrodes en l’escorça visual primària, la regió del cervell encarregada de processar la informació visual’, ha assenyalat la neuròloga de l’equip. Als dos dies de la cirurgia, el pacient ha començat a percebre llums i moviments i ha sigut capaç de descriure la posició de persones i objectes pròxims, a partir d’ombres en moviment.
Entrenament i efectes persistents
En els mesos següents, el participant ha realitzat diàriament almenys 30 minuts d’exercicis estandarditzats amb dificultat creixent per a avaluar la percepció de la llum, la localització espacial, el moviment, l’agudesa visual i la sensibilitat al contrast. Estes tasques han inclòs busques, identificació i seguiment d’objectes, formes, lletres i números, amb l’objectiu de reforçar la detecció de senyals i la seua interpretació en situacions quotidianes.
Segons l’equip, este entrenament, juntament amb la motivació del participant, ha pogut contribuir de manera rellevant a la recuperació parcial de la seua visió natural. La millora ha persistit fins i tot després de la retirada quirúrgica de l’implant, la qual cosa suggerix que l’estimulació ha reactivat circuits visuals que continuaven operatius malgrat el mal del nervi òptic. ‘Encara que s’han descrit alguns casos de recuperació de la visió en pacients amb mal sever del nervi òptic, estos sempre s’han produït en els primers mesos després de la lesió, per la qual cosa resulta molt inusual que puga ocórrer després de tant de temps’, ha assenyalat una altra de les autores.
En conjunt, el voluntari ha mostrat una millora significativa de l’agudesa visual i un augment de la seua autonomia: identificava formes i lletres de manera consistent, millorava la coordinació en agarrar objectes i guanyava confiança en la seua mobilitat. Estos resultats podrien obrir la porta a noves estratègies de rehabilitació visual, incloses tècniques no invasives com l’estimulació elèctrica transcraneal. Així i tot, l’equip ha subratllat que es desconeixen paràmetres clau de l’estimulació i la resposta del cervell a llarg termini. L’estudi s’ha dut a terme en col·laboració amb un hospital especialitzat i amb grups universitaris.
