L’Atlètic de Madrid va firmar la seua primera victòria del curs amb un 2-0 solvent davant el Vila-real, un resultat que rebaixa la tensió de la banqueta i retorna certeses al pla de Simeone després de tres jornades sense guanyar. Pablo Barrios va obrir el marcador en el 9 després d’una recuperació alta i Nico González va sentenciar en el 51 culminant un centre de Llorente.
El partit es va explicar des de la pressió: l’Atlètic va espentar a dalt, va robar en camp contrari i va evitar elaboracions lentes. Amb Koke ordenant i alliberant Barris per a arribar, i amb la visió de Griezmann, l’equip va abraçar les transicions ràpides que millor li senten. Julián Álvarez va ser agressiu en la primera mitat i va llegir l’error que va donar origen al 1-0 abans de deixar el seu lloc a Sorloth després del descans.
La pressió alta i la pegada com a pla
El 1-0 va nàixer del que se li va demanar a l’Atlètic: activar al rival en eixida per a forçar la fallada. Sergi Cardona es va equivocar en el lliurament i Álvarez va caçar la jugada per a assistir a Barris, que va arribar des de darrere i va definir amb calma. L’arrancada blanc-i-vermella va ser de manual, amb una acció col·lectiva d’àrea a àrea que Giuliano no va poder culminar per poc, i amb domini emocional davant un Vila-real que aterrava en ratxa, amb 7 de 9 punts possibles.
El quadre groc, no obstant això, va amenaçar cada vegada que va trobar espai entre línies. Moleiro va disposar de dos rematades creuades davant Oblak i Nicolás Pepe va sacsejar el travesser amb un zurdazo al caient del descans, un avís que va revelar que el mínim avantatge estava encara en l’aire. L’Atlètic, exposat pel seu propi empenyiment, va necessitar orde per a no concedir més del compte.
Després de l’intermedi, el Vila-real va fer un pas al capdavant amb pilota i agressivitat per fora. Cardona va penjar dos centres perillosos i el debutant Mikautadze no va arribar per centímetres. Just quan el dol demanava tremp, l’Atlètic va recuperar la seua versió més concreta: carrera de Llorente per a guanyar línia de fons i centre tibant que Nico González va atacar amb decisió, imposant-se a Mouriño en el salt per al 2-0.
Un 2-0 que talla la ratxa
Amb avantatge ampliat, l’equip va gestionar millor els temps que en jornades anteriors, quan també es va avançar però no va saber tancar els partits. La contundència que reclama Simeone va aparéixer en les dos àrees: eficàcia a dalt i atenció arrere per a minimitzar riscos. El Metropolità, amb 63.312 aficionats, va espentar fins al final mentres el bloc administrava esforços després de les finestres de seleccions.
El tram final va deixar amonestacions a Álvarez i Ruggeri pels locals i a Parell, Renato Veiga i Pedraza pels visitants, i la nota negativa de Le Normand i Hancko, que van acabar lesionats. Més enllà de l’alleujament immediat, la prova de foc serà sostindre este rendiment davant un calendari exigent. Al Vila-real, per part seua, li espera el Tottenham, un altre examen d’altura.
