La salut mental ha escalat posicions fins a convertir-se en la segona causa de l’absentisme per incapacitat temporal a Espanya entre 2018 i 2023. En eixe període, els dies de baixa associats a estos diagnòstics van créixer un 88% entre assalariats del Règim General i un 75% en autònoms, segons una anàlisi de Umivale Activa i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques.
La primera causa continuen sent els dolors localitzats —lumbàlgies, dorsàlgies i cervicàlgies—, que també augmenten amb força: un 39% entre assalariats i un 36% entre treballadors per compte propi. Les dos categories, salut mental i àlgies, compartixen una dificultat d’objectivació clínica que complica la verificació dels processos i el seu seguiment, i ja concentren més de la mitat de les jornades perdudes: el 51,1% en el Règim General i el 49% en autònoms. Elles soles expliquen més de dos terços de l’increment de l’indicador d’absentisme per IT en el període analitzat.
L’ascens no és només quantitatiu, també relatiu. El pes de la incapacitat temporal anual en el Règim General ha passat del 4,1% al 5,6%. Esta pujada respon a una combinació de més baixes i de processos més llargs, un doble efecte que amplifica el total de dies perduts.
La incidència mostra la mateixa tendència. La salut mental és la patologia que més creix en nombre de baixes per cada 1.000 treballadors, amb un avanç del 64% fins a 34,9 processos per mil en 2023. Les àlgies són la segona en creixement relatiu, amb un 22%, mentres que altres malalties evolucionen a l’alça però amb menor intensitat: oncològiques (+17,8%), cardiovasculars (+19,2%) i traumatològiques (+1%). Este repartiment indica que el canvi de patró es recolza en diagnòstics que, a més de ser freqüents, tendixen a prolongar-se en el temps.
L’impacte per edat i sexe confirma el gir. La salut mental ja és la primera causa de dies de baixa entre els menors de 30 anys i la segona entre els majors, només per darrere de les àlgies. Destaca el cas de les dones de 20 a 29 anys, per als qui la salut mental concentra el 30% de les jornades perdudes, reflex d’una major exposició de les cohorts jóvens a esta mena de processos.
L’estudi assenyala dos motors de l’augment: els processos de llarga duració —més de 365 dies— i la repetició de baixes en un mateix treballador al llarg de 12 mesos. Els dos factors engreixen el còmput total de jornades perdudes i eleven la pressió sobre empreses i sistemes de gestió de la incapacitat.
Diferències per territoris i sectors
El mapa territorial és desigual. La suma de salut mental i àlgies mostra major pes a Canàries, a les províncies cantàbriques i en el nord-oest peninsular. Per diagnòstics, les àlgies destaquen a més a Terol, Múrcia i algunes províncies del sud-oest, mentres que la salut mental guanya rellevància a Barcelona, Tarragona i València. El patró territorial dibuixa focus definits on estes patologies expliquen una part substancial de l’absentisme per IT.
El comportament per branques d’activitat és igualment ampli i consistent: l’augment de les baixes per àlgies i salut mental es repetix en tots els sectors i la seua contribució a les jornades perdudes supera el 35% en cada un d’ells. Els majors nivells d’absentisme per IT es concentren en Activitats administratives i servicis auxiliars (8,71% en total i 4,8% lligat a estos diagnòstics), seguits d’Aigua i sanejament (8,07% i 4,13%) i Activitats sanitàries (7,45% i 3,96%). En l’extrem contrari, amb taxes totals per davall del 4% i aportacions d’estes dos patologies per davall del 2%, figuren Informació i comunicacions, Activitats professionals, Energia, Activitats immobiliàries, Activitats financeres, Educació i Agricultura.
Bretxa autonòmica en l’evolució recent
Les diferències també s’observen en la intensitat del creixement. En àlgies, els diagnòstics augmenten un 15% a Castella-la Manxa i un 25% a Madrid, enfront d’avanços del 73% a Galícia i del 84% a Melilla. En salut mental, Castella-la Manxa és l’excepció amb una alça del 3%, mentres que la resta de territoris es mouen entre el 54% de Navarra i creixements que superen el 100% a Andalusia, Canàries o Galícia. La combinació de major incidència, processos prolongats i repetició de baixes situa a la salut mental com un factor determinant de l’absentisme actual, especialment entre la població jove.



