Els ministres de Pesca de la Unió Europea mantenen oberta la negociació per a fixar les possibilitats pesqueres de 2026 a l’Atlàntic i l’esforç al Mediterrani. Després d’una sessió que es prolonga des del dijous i que va acabar de matinada abans de reprendre’s a primera hora, la presidència va posar sobre la taula una primera proposta de compromís amb escassos avanços per a Espanya, que considera que el resultat encara està obert i depén de diversos fronts.
Mediterrani
El capítol més complex continua sent el Mediterrani. La Comissió ha proposat que cada vaixell de la flota espanyola isca a pescar 9,7 dies a l’any en 2026, una retallada del 64% respecte als 27 dies inicialment plantejats per a 2025. Un ajust d’esta magnitud limitaria de manera dràstica l’activitat i dificultaria la planificació de les empreses i tripulacions, per la qual cosa Espanya treballa amb França i Itàlia en una posició comuna que oferisca una alternativa raonable.
Els tres països busquen una fórmula més senzilla que tinga en compte que l’estat dels recursos és millor enguany i que el sector espanyol ha fet un esforç notable amb mesures inèdites i ambicioses. Entre elles figuren la implantació de portes voladores, canvis en la malla de les xarxes, vedes i tancaments temporals, accions destinades a reduir l’impacte sobre els ecosistemes i a millorar la selectivitat de les captures. L’objectiu declarat és assegurar una pesquera sostenible sense desmantellar el teixit productiu del litoral mediterrani, de la continuïtat del qual depenen nombroses ocupacions directes i indirectes.
La delegació espanyola evita detallar les seues opcions per a no encotillar la discussió, però insistix que qualsevol acord ha de reconéixer l’esforç ja realitzat per la flota i aportar regles clares i aplicables en el dia a dia.
Atlàntic
A l’Atlàntic, el verat concentra la major preocupació. Hui dia no hi ha acord amb els Estats costaners —Illes Fèroe, Groenlàndia, Islàndia, Noruega i el Regne Unit—, la qual cosa impedix fixar un plantejament definitiu i obliga a explorar alternatives temporals. Des de posicions regionals es critica que alguns Estats estiguen capturant sense quota mentres a uns altres se’ls exigix reduccions pròximes al 70%, un ajust que, en el cas d’Euskadi, es traduïx en una pèrdua significativa d’activitat econòmica, entorn del 35%.
Davant la possibilitat que el Consell concloga sense una entesa amb els Estats costaners, la UE analitza com gestionar una pesquera estacional que va de finals de febrer o principis de març a l’estiu. S’estudien provisions que permeten arrancar la campanya amb seguretat jurídica i garantir el compliment del que finalment s’acorde, evitant desequilibris entre flotes.
A més, Espanya espera confirmar les propostes en negociació per al lluç i consolidar la pujada del 17% de la tonyina roja. La Unió manté converses sobre els escamarlans del Golf de Cadis i els abadejos, dos espècies que preocupen per la seua situació i sobre les que no hi ha avanços ressenyables ara com ara. La resolució d’estos expedients permetrà tancar el quadre de quotes de 2026 i oferir previsibilitat a un sector que necessita certitud per a programar inversions, tripulacions i campanyes.
