José Manuel Cuenca, excap de gabinet de Carlos Mazón, ha acceptat que la jutgessa consulte als servicis tècnics de la Generalitat si és possible recuperar els missatges de WhatsApp que va intercanviar amb el president el 29-O, dia de la DANA. Ha condicionat eixe pas al fet que, si la recuperació és viable, se li pregunte prèviament si consent la seua incorporació a la causa. La decisió ha arribat després d’un encreuament tibant amb la magistrada i diversos lletrats de les acusacions, centrat en l’abast de la seua col·laboració i en la protecció de la seua esfera personal.
Cuenca ha declarat per segona vegada com a testimoni en la investigació penal sobre la gestió de la DANA. La jutgessa i el fiscal han rebutjat imputar-li, tal com havien sol·licitat diverses acusacions, en considerar que no va tindre comandament en la direcció de l’emergència, segons fonts judicials presents. Eixe criteri delimita el focus de responsabilitat, però manté la rellevància del seu testimoniatge i, especialment, dels missatges que podrien ajudar a reconstruir decisions i fluxos d’informació durant les hores crítiques.
Inicialment, el testimoni ha sostingut que no conserva el telèfon amb el qual es va comunicar aquella jornada i que des dels servicis informàtics li havien traslladat que els missatges no podien recuperar-se. Ha afegit que no anava a permetre un accés indiscriminat a la seua terminal per a protegir la seua família i ha reiterat que, si eixos missatges eren d’interés, se sol·licitaren directament a Mazón. Davant eixa postura, la instructora li ha advertit que no estava col·laborant si ni tan sols autoritzava elevar una consulta tècnica sobre la viabilitat de recuperar les dades. Després d’eixe avís, Cuenca ha accedit a la consulta, però ha demanat que qualsevol incorporació a la causa requerisca el seu consentiment.
Acarament amb Pradas
L’interrogatori també s’ha desplaçat a la suposada orde de no molestar a Mazón que la consellera Salomé Pradas va atribuir a Conca en una entrevista televisiva. L’excap de gabinet ha explicat que no va indicar taxativament que no es molestara al president, sinó que se l’informara a ell mentres Mazón estava ocupat. La divergència és rellevant perquè incidix en qui va centralitzar la informació en els moments de major pressió i com es van establir els canals de comunicació interns durant la crisi.
A la vista de les versions contradictòries, l’acusació exercida per Acció Cultural ha sol·licitat un acarament entre Pradas, investigada en la causa, i este testimoni. La jutgessa ha demanat que eixa petició, igual que la relativa als missatges de WhatsApp de Conca, es formalitze per escrit, pas habitual per a ordenar diligències i fixar el seu abast. Un eventual acarament permetria contrastar en seu judicial els dos relats i requerir responsabilitats.
El lletrat de Acció Cultural ha advertit a més de que la Direcció General de Tecnologies de la Informació esborra dades quan un alt càrrec cessa, per la qual cosa ha reclamat celeritat. Eixa alerta subratlla que el temps és determinant per a preservar possibles evidències digitals. Si els missatges es recuperen i compten amb consentiment, podran aportar context clau sobre decisions i ordes; si no, la investigació dependrà en grau més alt de testimoniatges i altres registres administratius.
