La població castellonenca de l’Alcora ha tornat a viure este Divendres Sant un dels seus moments més esperats de l’any amb la Rompida de l’Hora, un acte en el qual el silenci de la plaça d’Espanya s’ha transformat en un baluern coordinat de més de mil tambors i bombos.
A les 12.00 hores en punt, centenars d’hòmens i dones tamboriners han esperat en absolut silenci fins que el primer colp de tambor ha marcat l’inici del ritual. En qüestió de segons, eixe primer toc ha donat pas a un clam col·lectiu perfectament sincronitzat, carregat de sentiment, que ha fet vibrar als assistents i ha omplit de so cada racó de la localitat.
Homenatge al Trencador d’honor
En esta edició, la figura del Trencador d’honor ha tingut un caràcter especialment emotiu en recaure, a títol pòstum, en Melchor Paús Gozalbo. En la seua memòria, la seua dona, Lluïa Branchat Pallarés, ha sigut l’encarregada de trencar l’hora, assumint el paper protagonista en el moment més simbòlic de la celebració. Els seus primers tocs, que l’Ajuntament ha descrit com carregats de simbolisme, han sigut el punt de partida perquè la resta de tamboriners s’unira en un únic batec sonor.
A partir d’eixe instant, els redoblaments s’han succeït sense descans, recreant els tremolors que, segons la tradició cristiana, va patir la Terra després de la mort de Jesucrist. Cada colp de tambor ha servit per a expressar de manera col·lectiva el dolor, la reflexió i la solemnitat propis del Divendres Sant, al mateix temps que convertia la plaça d’Espanya en un gran escenari a l’aire lliure.
Des del Consistori s’ha assenyalat que estos primers compassos han deslligat un baluern col·lectiu que ha recorregut cada racó de l’Alcora i s’ha destacat el caràcter inoblidable de la Rompida d’enguany. El ressò dels bombos i tambors ha rebotat en les façanes del barri antic, subratllant el vincle entre la tradició religiosa i la identitat local.
La celebració, popular i solemne al mateix temps, ha reunit centenars de persones arribades de tota la província de Castelló i de diferents punts d’Espanya. Els participants han desfilat abillats amb túniques de diferents colors, entremesclades sense distinció, una imatge que reforça el missatge d’agermanament i unitat que acompanya a esta cita de la Setmana Santa alcorina.
Després de la rompida, la jornada ha continuat amb la processó dels tambors, encapçalada pels estendards de les confraries de l’Alcora i seguida pels estendards i banderes de la resta de confraries participants. El recorregut ha discorregut pels carrers del barri antic fins a arribar a la plaça de l’Església, on el rector ha rebut als tamboriners, ha recordat el significat del Divendres Sant i ha convidat a mantindre el sentit religiós i reflexiu de l’acte.
Després d’este moment de recolliment, els tambors han tornat a sonar amb força, reprenent el baluern que caracteritza la Rompida de l’Hora i prolongant l’emoció entre els presents. La combinació de silenci previ, esclat de so i posterior processó ha reforçat la dimensió espiritual i col·lectiva de la celebració.
Tradició reconeguda i arrelada
La Rompida de l’Hora de l’Alcora compta amb un ampli reconeixement institucional que reflectix la seua importància cultural i el seu arrelament en la localitat. Està declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco, Festa d’Interés Turístic Autonòmic de la Comunitat Valenciana i Bé d’Interés Cultural, distincions que subratllen el valor d’esta tradició transmesa de generació en generació.
L’acte està organitzat per la Germanor del Santíssim Crist del Calvari i compta amb l’impuls de l’associació cultural l’Alcora Tambor, que agrupa els tamboriners del municipi i contribuïx a mantindre viva la tradició. Gràcies a la seua labor, cada Divendres Sant, des de 1991, la localitat es convertix en punt de trobada per a milers de persones que acudixen a viure en directe este esclat sonor de devoció.
Des d’aquella primera Rompida de l’Hora, celebrada al començament de la dècada dels noranta, la cita s’ha consolidat com el cor de la Setmana Santa alcorina. Any rere any, a les 12 del migdia, la plaça d’Espanya i els carrers del barri antic s’omplin de bombos i tambors que expressen, a través del seu baluern, el sentiment compartit davant l’agonia i mort de Jesús, en un acte que combina emoció, fe i tradició popular.
