L’Audiència Provincial de València ha ordenat al Jutjat d’Instrucció número 15 obrir juí oral contra l’exvicepresidenta de la Generalitat Valenciana Mónica Oltra i altres nou acusats pel presumpte encobriment dels abusos sexuals a una menor tutelada comeses pel seu exmarit. La resolució corregix la negativa prèvia de l’instructor i reactiva la causa en entendre que existix base indiciària suficient per a sotmetre els fets a enjudiciament.
El tribunal ha assenyalat que el jutge d’instrucció no pot denegar l’obertura del juí oral quan les acusacions populars sostenen de forma raonada que els fets poden encaixar en una conducta delictiva. A més, ha subratllat que els fets declarats indiciariamente acreditats en la investigació són incompatibles amb el sobreseïment provisional i, per tant, incongruents amb la negativa a obrir el juí. L’acte recorda que ja en el procediment abreujat constaven extrems com que la Direcció General d’Infància i Adolescència —dependent de la Conselleria d’Igualtat que dirigia Oltra— exercia la tutela de la menor i que l’abús sexual era un fet cert.
La resolució també arreplega que la tutelada considerava a l’exmarit d’Oltra com una figura paterna i que, després dels abusos, la seua situació va empitjorar fins a protagonitzar reiterades fugides del centre d’acolliment. Eixe context, unit a la seua altíssima vulnerabilitat, es valora juntament amb l’omissió de la comunicació dels fets a la Fiscalia de Menors per part del centre. El tribunal apunta, a més, que l’expedient intern obert per la Conselleria va tindre com a objectiu verificar la veracitat de les acusacions, i no el benestar de la menor ni evitar la repetició de fets similars, un enfocament que reforça la necessitat de dilucidar responsabilitats en juí. En el relat judicial s’esmenta fins i tot l’existència d’un ‘mur de silenci’ en la tramitació.
Què implica la decisió
Amb este pronunciament, la causa avança cap a l’enjudiciament: el jutjat haurà d’obrir formalment el juí oral i continuar la tramitació processal, sense que això supose un pronunciament sobre la culpabilitat dels investigats. L’Audiència, que ja va ordenar el processament d’Oltra en una resolució anterior, ha estimat els recursos d’apel·lació presentats per les acusacions populars i ha corregit el criteri de l’instructor que havia optat per l’arxiu provisional.
El recorregut processal ha sigut intens. Al desembre, el Jutjat d’Instrucció va desestimar els recursos de reforma de les acusacions contra l’acte que va denegar l’obertura del juí oral i va acordar el sobreseïment provisional, decisions que es van ratificar llavors. Enfront d’això, les acusacions —María Teresa Tanco, Vox i l’associació Governa-et— van interposar recurs de reforma i, de manera subsidiària, d’apel·lació, que va ser impugnat per la Fiscalia. Ara, l’Audiència resol eixes impugnacions i ordena enjudiciar els fets, encara que confirma parcialment el sobreseïment provisional respecte de cinc investigats per no haver-se formulat acusació contra ells.
La posició de la defensa
En les seues al·legacions, la defensa d’Oltra es va recolzar en la resolució de sobreseïment provisional dictada a l’abril de 2024 i en el qual va denegar l’obertura del juí oral al juny de 2025, a més d’en els escrits del Ministeri Fiscal, que no va apreciar indicis racionals contra els acusats. La representació legal va sostindre que el procés inculpatori no podia continuar sense raons sòlides, que les acusacions van reformular el relat i van introduir elements no determinats i que, al seu juí, l’Audiència no ordenava obrir el juí oral de manera automàtica, sinó que l’instructor conservava la seua funció de garantia per a poder acordar l’arxiu si no veia indicis. També va sol·licitar la imposició de costes a les acusacions per temeritat.
En el pla polític, Oltra es va apartar de la primera línia el 21 de juny de 2022, quan va dimitir com a vicepresidenta i portaveu del Consell a penes cinc dies després de ser citada com investigada en esta causa. Havia exercit eixos càrrecs —juntament amb la Conselleria d’Igualtat i Política Inclusiva— des de 2015 i va ser diputada autonòmica per Compromís des de 2007. Després de la seua renúncia, treballa com a advocada i les seues aparicions públiques han sigut escasses, encara que el seu nom ha sonat en diverses ocasions com a possible candidata en el futur.
