L’Audiència Provincial de València ha ordenat al Jutjat d’Instrucció número 15 obrir juí oral contra l’exvicepresidenta de la Generalitat Valenciana Mónica Oltra i altres nou acusats pel presumpte encobriment dels abusos sexuals a una menor comeses per l’exmarit d’ella. La decisió corregix la negativa prèvia de l’instructor, que havia denegat l’obertura i acordat el sobreseïment provisional de la causa.
El tribunal ha raonat que l’instructor ‘no pot negar a les acusacions’ l’obertura del juí oral ‘si existix probabilitat que els fets puguen ser benvolguts com a subsumibles en una conducta’ que les acusacions hagen valorat ‘raonablement’ com a delictiva. Este criteri obri la via a l’enjudiciament sense entrar encara en el fons, perquè es limita a constatar que existixen elements per a sotmetre els fets a juí.
Recurs de les acusacions
El Jutjat d’Instrucció va desestimar al desembre els recursos de reforma contra l’acte que va denegar l’obertura del juí oral i va confirmar de nou el sobreseïment provisional. Enfront d’això, les acusacions populars (María Teresa Tanco, Vox i l’associació Governa-et) van interposar recurs de reforma i, amb caràcter subsidiari, d’apel·lació, la qual cosa va elevar una altra vegada l’assumpte a la Secció Quarta de l’Audiència, que ja havia ordenat el processament d’Oltra en una resolució anterior.
L’Audiència havia de decidir si finalment s’enjudiciava o no a Oltra i a diversos membres del seu equip en la Conselleria d’Igualtat pel suposat encobriment dels abusos a una menor tutelada per la Generalitat. L’exmarit de l’exvicepresidenta va ser condemnat per eixos fets, i la qüestió que ara s’examina és si va haver-hi conductes destinades a encobrir-los. Amb l’orde d’obrir juí oral, el procediment avança cap a la fase d’enjudiciament, en la qual es preveu la presentació d’escrits d’acusació i defensa i, si és el cas, la celebració de vista.
En el seu escrit d’al·legacions, la defensa d’Oltra es va recolzar en la resolució de sobreseïment provisional d’abril de 2024 i en el qual va denegar l’obertura de juny de 2025, així com en els informes del Ministeri Fiscal en els quals, segons va subratllar, ‘tampoc aprecia indici de racionalitat algun contra cap dels acusats’. La defensa va sostindre que ‘el procés inculpatori no pot continuar si la instrucció no oferix sòlides raons per a això’ i que ‘les acusacions introduïxen fets nous, reformulen el relat en clau distinta, afigen elements típics no determinats en els fets’. A partir d’ací, va afirmar que ‘no existixen indicis racionals de criminalitat‘ i que resultava obligat mantindre el sobreseïment i la denegació de l’obertura del juí oral.
A més, la representació d’Oltra va defendre que la resolució prèvia de l’Audiència ‘en cap moment ordena acordar l’obertura de juí oral’, sinó que, una vegada oberta la fase intermèdia i formulades les acusacions, l’instructor ‘recupera plenament la seua funció de garantia podent -com ha realitzat- acordar el sobreseïment si aprecia inexistència d’indicis’. La defensa va demanar, per això, impugnar els recursos d’apel·lació i que s’imposaren les costes als recurrents per temeritat. Amb el nou pronunciament de l’Audiència, el cas queda canalitzat cap al juí, pendent dels tràmits que haja d’acordar el jutjat instructor.
Mónica Oltra porta apartada de la política des que va dimitir el 21 de juny de 2022 com a vicepresidenta i portaveu del Consell, pocs dies després de ser citada com investigada en esta causa. Va ocupar eixos càrrecs, al costat del de consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, des de 2015, i va ser diputada autonòmica per Compromís en Les Corts des de 2007. Des de la seua retirada de la primera línia, exercix com a advocada i les seues intervencions públiques han sigut escasses, encara que el seu nom ha sonat en diverses ocasions com a possible candidata en el futur.
