Laura Valenzuela mor l’actriu i presentadora als 92 anys

Laura Valenzuela, la mítica presentadora de televisió que va captivar a Espanya amb el seu somriure ha mort als 92 anys.

El passat 18 de febrer va ser el seu aniversari i ho va celebrar a casa seua, a Madrid, amb la seua filla, Lara Dibildos i els seus nets. 

Va ser l’any 2012 que la mare de l’actriu Lara Dibildos va decidir abandonar la vida pública, retirar-se de la televisió després d’una vasta i premiada trajectòria professional.

L’Acadèmia de Televisió li atorgava un premi més que merescut a una trajectòria exemplar i deixava constància que era hora de viure amb serenitat la vida a partir d’aquell moment.

Han passat 11 anys, però el record de Laura Valenzuela continua viu. «Ja he decidit que em vull ficar al llit prompte, vull descansar. El que em ve de gust són dinars, berenars, sopars amb la família i els amics més íntims i ja. I no maquillar-me», confessava al El Español.

Fa unes setmanes va ser  ingressada arran d’una infecció  a l’Hospital de San Rafael i després de ser donada d’alta, va tornar a casa al Passeig de la Castellana. Va tornar a recaure i la van internar a l’Hospital La Princesa.

La Laura és Història. En majúscules. Va ser el  primer rostre conegut  d’una  TVE en blanc i negre  que amb prou feines començava a arrencar sense que ningú tinguera idea d’aquest invent. Tots improvisaven.

Un rostre de cinema a la dècada dels 50 i 60

Laura Valenzuela va ser una de les cares més conegudes tant de la xicoteta com de la gran pantalla durant les dècades dels anys 1950 i 1960. Va treballar abans com a administrativa, secretària i model. Laura Valenzuela va debutar al cinema el 1954 amb  El pescador de coplas, d’Antonio de l’Amo, El Inquilino (1957),  la violetera  (1958) i  Aquellos tiempos del cuplé  (1958). Va ser el primer rostre conegut de Televisió Espanyola, cap al 1956. 

Amb Sophia Loren i Alain Delon

El 1958 coneix el que després seria el seu marit, el productor de cinema José Luis Dibildos i la seua carrera es rellança. D’aquesta època són Las que tienen que servir ( 1967 ),  Soltera i mare a la vida  ( 1969 ) o produccions a l’estranger que li van permetre treballar amb artistes com Alain Delon (El tulipán negro, 1964 ) i Sophia Loren (Madame Sans- Gene , 1961).

Parella de luxe amb Joaquín Prat a la televisió

Vam comptar amb tu i Galas de dissabte la van convertir en parella televisiva de Joaquín Prat. Va decidir retirar-se de la seua professió després del seu matrimoni el 27 de març del 1971 amb José Luis Dibildos i el naixement tot just sis mesos després, de la seua filla, Lara, que ha seguit els passos dels seus pares al món de l’espectacle.

El productor i guionista de cine  José Luis Dibildos  perdia la vida l’any 2002 després de patir un infart.

No tornaria a treballar com a presentadora fins a l’arribada de les televisions privades, gairebé vint anys després. I ho va fer  i molt a  Telecinco amb  programes com Tele 5 ¿dígame? junto a Javier Basilio y Paloma Lago, Se acabó la siesta (1992), Date un respiro (1993), Las mañanas de Tele 5 (1993) con José María Íñigo y Mi querida España (1994).

El 1998, va néixer Fran, el net major de Laura, fruit de la relació entre la seua filla i l’ex bàsquet Fran Múrcia.

L’actriu i presentadora ha confessat en alguna ocasió que, encara que adora el xicotet, Lara « és la meua millor producció ”.

També té un altre net nascut de la relació de la seua filla amb el genet  Álvaro Muñoz Escassi.

El 2005, es va sotmetre a una operació de  càncer de mama a Houston. Totes dues van superar els seus problemes.

Lara va prendre la determinació fa unes dates de viure amb la seua progenitora amb els seus fills als Valenzuela adorava. Se’n va una estrella, de les d’abans, de les de sempre. 

Últimes notícies

La direcció de David Gimilio al MuVIM obri una nova etapa en la Cultura de la Diputació de València

El nomenament de David Gimilio com a director del MuVIM completa l’organigrama cultural de la Diputació de València i impulsa una futura exposició permanent amb la col·lecció artística provincial i mostres temporals d’art contemporani.

Camarero carrega contra qui vol ‘patrimonialitzar’ la lluita pels drets LGTBIQ+ en el Dia de l’Orgull

La vicepresidenta Susana Camarero defensa en l’IVAM que la defensa dels drets LGTBIQ+ és una responsabilitat compartida i anuncia més espais lliures de LGTBIQ+fòbia a la Comunitat Valenciana.

Aules a més de 34 graus: CCOO alerta d’un risc generalitzat als col·legis valencians

CCOO PV ha denunciat que en més de 65 centres educatius públics de la Comunitat Valenciana s’han registrat fins a 34 graus o més en aules i espais docents, per damunt del límit legal de 27 graus.

Les apostes en línia es disparen entre els menors de 35 anys a la Comunitat, segons Patim

Un estudi de Patim mostra que el joc patològic s’ha fet més complex, amb més pes del joc online entre menors de 35 anys, inici en l’adolescència i forta combinació amb altres addiccions com alcohol i cocaïna.

València enceta el camí cap a un pla director per a l’àrea metropolitana

La ciutat de València ha iniciat l’elaboració d’un document de bases per a un futur Pla Director Metropolità, impulsat per Joan Romero i la Universitat de València, per a coordinar mobilitat, vivenda, territori i cohesió social en l’àrea metropolitana.

Canvi en l’alcaldia de Manises: Jesús Borràs substituïx Javier Mansilla segons el pacte de govern

Jesús Borràs, regidor d’APM-Compromís, ha assumit l’alcaldia de Manises en substitució del socialista Javier Mansilla, tal com preveia el pacte de govern signat a l’inici de la legislatura entre PSPV-PSOE, APM-Compromís i Podem.

CSIF exigix saber amb quin personal es reforçaran els centres de salut este estiu

El sindicat CSIF ha reclamat a la Conselleria de Sanitat que detalle ja amb quin personal reforçarà cada departament de salut este estiu per a cobrir vacacions i l’augment de població, mentre la Conselleria recorda que ja ha remés el Pla de Vacacions de 2026 als sindicats.

Els llauradors tindran cobert el 100 % del cost de replantar fruiters i cítrics danyats per la dana

La Generalitat ha llançat una ordre d’ajudes de 26,7 milions per a cobrir fins al 100 % del cost de replantar vinya, cítrics i altres cultius llenyosos arrasats per la dana, amb un màxim de 6.000 euros per hectàrea i 50.000 euros per beneficiari en tres anys.