La columneta del 10 de desembre passat, publicada en este mateix diari, que es deia “El ‘fango’ castellà ve del nostre fang”, era un comentari sobre una de les moltes paraules del valencià-català inserides en el castellà. Al final de l’esmentat article deia que en una pròxima entrega comentaríem més valencianismes-catalanismes en l’idioma de Cervantes, que n’hi ha més de tres-cents.
Caldria aclarir que, encara que el fango castellà procedix del nostre fang, no hi ha coincidència total en els significats de les dos veus. La primera accepció de fang en valencià és ‘mescla d’aigua i de terra’, “Després de la pluja, el camí estava ple de fang”, mentres que eixa barreja en castellà es denomina, principalment, barro.
Com que parlar d’altres valencianismes en el castellà va ser un compromís pres en la columneta referida, això farem hui. Alguns d’eixos préstecs a la nostra llengua són perceptibles per la forma, com ara alioli, cantimplora, capicúa o panoli. Hi ha també en castellà moltes terminacions en -el, comara burdel, clavel, doncel, granel, moscatel, novel, pincel o retal, adaptades a l’idioma de ponent, procedents dels nostres bordell, ‘casa de prostitució, prostíbul’, clavell, ‘flor de la clavellinera’, donzell, ‘jove’, granell, ‘del muntó, sense envasar ni empaquetar’, moscatell, ‘tipus de raïm i de vi’, novell, ‘que té poca experiència’, ‘nou, primerenc’, pinzell, ‘utensili per a pintar’, retall, ‘tros sobrant de paper, de tela o d’un altre material que resulta de retallar una cosa’.
Per cert, a vegades veiem mal emprat el vocable retall, per influència del castellà, quan se li dona el sentit que té en eixa llengua la paraula recorte. En valencià, esta veu equival a la nostra retallada, ‘acció i efecte de retallar’, que al seu torn té el sentit de ‘tallar allò que sobra (d’una cosa)’, ‘tallar un paper, una tela o un altre material seguint els contorns (d’una figura dibuixada)’, ‘acurtar (un escrit) llevant-li fragments’, “A vegades, alguns governs fan retallades en el gasto en sanitat”, “Una gran retallada s’hauria de fer en les despeses de l’armament militar”, “Si es pogueren retallar les ales, la xuleria i el poder de Trump, quin descans!”. Per tant, no ens confongam, un retall és ‘un tros o fragment que sobra o el llevem d’algun lloc, com tela sobrant, retall de diari, etc.’. I retallada és ‘disminució, rebaixa, reducció’.
Faena i lonja, paraules comentades en estes columnetes, són veus normatives en castellà, procedents de les nostrades faena, llonja/llotja, encara que durant molts anys vam creure que les formes que diem ací a eixes dos paraules eren castellanismes o barbarismes. I són justament el contrari. I convite, cordel, forastero, guante, litera, manjar, paella, papel, picaporte, porche, prensa, reloj, sastre, semblante, viaje i passa de tres-centes més també són valencianismes o catalanismes en el castellà. I barraca i cohete, procedents nostres barraques i coets, com no podía ser de cap altra manera, són préstecs al castellà, demostratius, com els altres més de tres-cents, de la riquesa de la nostra llengua. I de la nostrada, i ja universal, paella, no cal ni parlar.
