L’est peninsular va tirar del creixement demogràfic en 2025 i la Comunitat Valenciana va encapçalar l’avanç. La regió ja supera els 5,5 milions d’habitants després de créixer un 1,78% l’any passat, segons l’última Estadística Contínua de Població de l’INE amb dades provisionals a 1 de gener de 2026. En el conjunt d’Espanya, la població va augmentar en 442.428 persones fins a 49.570.725, un 0,90% més.
Van superar eixa mitjana, a més de la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa (1,31%), Aragó (1,26%), Murcia (1,07%) i Catalunya (1,04%). El patró va reforçar el protagonisme de l’arc mediterrani i del centre-est, on el dinamisme demogràfic i la major arribada de residents nascuts a l’estranger, reflectida en el seu pes poblacional, van impulsar els ritmes d’avanç respecte a altres zones.
Repartiment desigual de l’increment
Les taxes més baixes es van donar en l’oest i el nord. Extremadura (0,18%), País Basc (0,46%), Galícia (0,50%), Cantàbria (0,62%) i Astúries (0,65%) van créixer per davall de la mitjana, igual que Andalusia (0,65%) i Canàries (0,61%). Entre els dos blocs es van situar La Rioja (0,82%), Madrid (0,80%), Balears (0,78%), Navarra (0,76%) i Castella i Lleó (0,72%). Ceuta també va pujar un 0,78%, mentres que Melilla va ser l’únic territori amb descens, del 0,11%. Este repartiment va apuntar a un creixement més contingut allí on el pes de la població estrangera és menor i on l’estructura demogràfica és més envellida.
En termes absoluts, dos terços de l’augment nacional es van concentrar en les quatre comunitats més poblades. La Comunitat Valenciana va sumar 96.418 residents, el 21,8% del total; Catalunya va incorporar 84.768 (19,2%); Madrid, 57.020 (12,9%), i Andalusia, 56.822 (12,8%). Castella-la Manxa va aportar un 6,3%. La combinació de grandària, atracció urbana i saldo migratori positiu va amplificar la seua aportació al còmput general.
Per origen, Murcia va ser l’única comunitat on va créixer la població nascuda a Espanya, un 0,11%, i el mateix patró d’alça es va observar a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. En el terç nord-oest peninsular, la població nascuda al país va retrocedir amb més intensitat: un 0,60% a Astúries i Galícia, un 0,56% a Castella i Lleó, un 0,51% a País Basc, un 0,43% a Extremadura i un 0,37% a Cantàbria. Este comportament va mantindre el pes del creixement en la immigració exterior.
La població nascuda a l’estranger va superar els 10 milions i el 20% del total, i va protagonitzar els majors avanços relatius. Va créixer entorn d’un 10% en territoris de la denominada ‘Espanya buida’ com Astúries (10,33%), Castella i Lleó (10,27%) i Extremadura (9,62%), la qual cosa va compensar parcialment el descens dels nascuts a Espanya. En canvi, els augments van ser més moderats a Balears (2,88%), Canàries (2,92%), Madrid (4,15%), Murcia (4,85%) i Navarra (4,94%), en part perquè van partir de bases de població estrangera més elevades.
A 1 de gener de 2026, els majors percentatges de població nascuda a l’estranger es van registrar a Balears (29,27%), Catalunya (26,11%), Madrid (25,70%) i Comunitat Valenciana (25,45%), més del triple que a Extremadura (6,59%) i més del doble que a Astúries (12,55%) i Castella i Lleó (12,87%). Per províncies, van destacar Alacant (30,51%), Balears (29,27%), Girona (27,88%), Barcelona (26,09%), Santa Cruz de Tenerife (26,05%) i Almeria (26,04%), mentres que Córdoba (5,66%), Badajoz (6,04%) i Jaén (6,11%) van tancar la taula. El mapa va confirmar el contrast litoral-interior i la major aportació del litoral mediterrani a l’avanç demogràfic recent.
