La magistrada que investiga la gestió de la dana a València considera que l’exclusió voluntària del llavors president de la Generalitat, Carlos Mazón, durant aquella emergència va tindre una repercussió decisiva en el balanç mortal i lesiu del 29 d’octubre de 2024. Segons el seu raonament, eixe apartament de la gestió s’enquadra com una omissió equiparable a l’acció, per la seua rellevància directa en el resultat.
La qualificació situa el focus en el paper del màxim responsable polític en una crisi amb 230 morts i nombrosos ferits. En termes pràctics, excloure’s voluntàriament de la direcció de l’emergència implica no assumir tasques de conducció i seguiment en temps real, la qual cosa, d’acord amb la instrucció, va poder incidir en la capacitat de resposta institucional quan cada decisió comptava.
Omissió amb efecte determinant
La tesi de la jutgessa traça un vincle causal entre la falta d’intervenció i el desenllaç de la catàstrofe: l’absència de direcció política en un moment crític hauria afectat la coordinació entre nivells de l’administració i a la presa de decisions operatives. D’esta manera, la conducta analitzada no es valora com una mera opció personal, sinó com un factor amb el mateix pes que una actuació directa a l’hora d’explicar el resultat mortal i lesiu.
La investigació se centra així en com es va gestionar aquella jornada i en l’impacte de les decisions —o la seua falta— sobre el nombre de víctimes. El 29 d’octubre de 2024 queda fixat com a dia de referència en el qual es van produir les defuncions i lesions que la instructora vincula amb eixa exclusió voluntària en plena emergència.
