La jutgessa que investiga la gestió de la DANA a València sosté que l’exclusió voluntària del llavors president de la Generalitat, Carlos Mazón, durant l’emergència va tindre una repercussió decisiva en el resultat mortal i lesiu. Considera que eixa conducta va constituir una omissió equiparable a l’acció en les 230 defuncions i en les lesions del 29 d’octubre de 2024, i eleva una exposició raonada de 109 pàgines al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana perquè se li investigue formalment per possible homicidi imprudent en concurs amb lesions.
La magistrada emmarca la seua tesi en les obligacions pròpies del càrrec: la Presidència ha de coordinar davant situacions d’emergència i assegurar l’adopció de mesures d’alerta i protecció. Al seu juí, existix un nexe causal entre la passivitat del president i el desenllaç, perquè l’absència d’avisos i la falta d’interacció amb els responsables autonòmics van impedir activar a temps decisions que haurien reduït el risc per a la població.
Falta d’avisos i passivitat
La instructora subratlla que, conforme a vídeos, declaracions i la cronologia dels decessos, el nexe comú d’una gran part de les morts va ser la falta d’avisos. Incidix en la passivitat en l’adopció de mesures de coordinació i en l’absència d’interlocució amb càrrecs clau mentres la situació s’agreujava, i apunta que el llavors president va optar per recloure’s en el reservat d’un restaurant durant bona part de la jornada crítica. També aprecia un escàs intercanvi de crides, la seua breu duració i la falta d’interacció útil amb els responsables autonòmics, la qual cosa, segons raona, va buidar d’eficàcia la cadena de comandament en el moment de major exigència.
En eixe marc, la jutgessa conclou que la resposta institucional es va ressentir just quan més necessària era la direcció política. De fet, sosté que la permanència fora del centre de coordinació autonòmica (Cecopi) durant les hores més greus va privar al dispositiu de l’agilitat indispensable per a decidir i comunicar. El seu raonament emfatitza que, en una emergència hidrometeorològica, la rapidesa a emetre instruccions clares a la població és determinant per a evitar conductes de risc i limitar l’exposició a zones inundables.
La resolució detalla que molts de les defuncions es van produir en domicilis, garatges, en desplaçaments in itinere i en la via pública, contextos en els quals un avís massiu i oportú podia haver induït a no eixir, a evitar soterranis o a interrompre trajectes. D’ací ve que assenyale com a essencial l’activació de missatges precisos, concrets i a temps, i que impute al màxim responsable polític la falta d’ordes i instruccions que, conforme a la normativa, podia donar per a superar la paràlisi detectada.
És-Alert, Cecopi i el debat sobre el confinament
La jutgessa considera que Mazón va estar absent de la gestació de l’enviament d’una alerta presencialment en el Cecopi, però que va intervindre de manera indirecta a través del seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca, en les instruccions traslladades a la llavors consellera d’Interior, Salomé Pradas, investigada en la causa. Assenyala indicis d’eventual participació del president perquè els missatges de Conca, donada la seua condició i proximitat, no serien mers consells, sinó ordes. Cita, entre altres, el whatsapp amb l’expressió ‘de confinar res, Sale’, al qual atribuïx un caràcter clarament imperatiu, i l’avís sobre la imminent arribada del president al Cecopi, que per a la instructora és en definitiva una manera de dir-li que s’espere, la qual cosa pressuposa comunicació constant entre els dos.
La magistrada recorda a més que el confinament, malgrat eixos missatges, està previst en el pla especial enfront del risc d’inundacions. Retrau a Pradas que tenia en un principi importants dubtes sobre les seues pròpies competències, la qual cosa va generar una paràlisi en els moments decisius i seria decisiva en el resultat mortal en la gestió de l’emergència. En eixa línia, subratlla que l’enviament del missatge massiu És-Alert i altres alertes a la població havien d’haver-se activat amb promptitud des del Cecopi i des de la Conselleria, àmbits en els quals el president, conforme a la normativa legal, podia donar ordes i instruccions i dur a terme tasques de coordinació.
Per tot l’anterior, la instructora qualifica la conducta com a negligent i greu per la seua permanència en el temps, per la falta d’atenció i pel càrrec que ocupava, i la vincula directament amb un resultat mortal i lesiu. Afig que la conducta podria ser incardinable en l’article 142 bis del Codi Penal, precepte que permet elevar en un o dos graus la pena per homicidi imprudent si el número de morts anara molt elevat. Amb l’exposició raonada, sol·licita que el TSJCV assumisca la investigació per a depurar possibles responsabilitats penals en la gestió política d’aquella emergència.
