El Pleno del Tribunal Constitucional ha estimado el recurso del presidente del Gobierno contra tres preceptos de la Ley de Les Corts Valencianes 3/2025, de 22 de mayo. La sentència, coneguda el 22 d’octubre, afecta edificacions de la platja de Babilonia, a Guardamar del Segura, i la gestió de terrenys del litoral.
La resolució declara inconstitucionals l’article 17 i la disposició final primera quan s’apliquen a béns del domini públic marítim-terrestre. També declara inconstitucional i nul·la la disposició addicional quarta.
La vicepresidenta del tribunal, Inmaculada Montalbán Huertas, ha sigut la ponent de la sentència. Entre altres qüestions, la resolució examina l’al·legació de l’Advocacia de l’Estat sobre les edificacions de la platja de Babilonia.
La seua demolició havia sigut ordenada per resolucions judicials fermes, que encara estaven pendents d’execució. El tribunal recorda que un recurs d’inconstitucionalitat controla les normes de manera abstracta. Per tant, no examina les intencions que s’atribuïsquen al legislador.
Límits a la protecció patrimonial
La sentència reconeix que la Comunitat Valenciana pot protegir els valors culturals, històrics i etnològics dels nuclis urbans del litoral. Esta facultat també pot exercir-se en terrenys del domini públic marítim-terrestre.
Tanmateix, la protecció no pot restringir les competències de l’Estat sobre estos espais. El conflicte sorgeix perquè la llei no es limita a reconéixer els valors etnològics dels nuclis.
La norma permet aprovar plans especials amb mesures de conservació i incorpora estos nuclis al règim de protecció del patrimoni cultural valencià. D’ací deriven obligacions de conservació i límits a la demolició dels immobles protegits.
Si estes mesures afecten el domini públic marítim-terrestre, poden impedir que l’Estat adopte actuacions per a garantir-ne la integritat i la recuperació. Estes actuacions estan previstes en la legislació de costes.
Per això, el tribunal declara inconstitucionals l’article 17 i la disposició final primera, però no els anul·la. Els dos preceptes poden continuar aplicant-se en altres espais del litoral, on no s’ha apreciat el mateix conflicte competencial.
Inventari de terrenys degradats
La disposició addicional quarta permetia a la Generalitat elaborar un inventari de terrenys degradats, inclosos els del domini públic marítim-terrestre. El tribunal considera que esta atribució excedix una simple recopilació d’informació.
Segons la sentència, la norma permet a l’Administració autonòmica identificar i qualificar terrenys segons la possible pèrdua de les característiques pròpies del domini públic marítim-terrestre. Esta funció correspon a l’Estat.
A l’Estat li pertoca determinar quins terrenys formen part d’este domini públic, així com decidir-ne el delimitament i una eventual desafectació. Per este motiu, el tribunal declara inconstitucional i nul·la la disposició.
Els magistrats Ricardo Enríquez Sancho, Enrique Arnaldo Alcubilla, Concepción Espejel Jorquera i José María Macías Castaño han anunciat que formularan un vot particular.
