Llengua Castellana, Història de la Filosofia i Anglés, entre els exàmens amb més canvis en la nova PAU

Ejemplo de shortcode con estilo
La Conselleria d'Educació ha anunciat canvis significatius en la Prova d'Accés a la Universitat (PAU) per al curs 2024-2025. Destaca la reducció de l'optativitat i l'ajustament en l'estructura d'exàmens de Llengua Castellana, Història de la Filosofia i Anglés.

Educació publica els models per al curs 2024-2025, que eliminen la màxima optativitat acordada en l’etapa covid

VALÈNCIA, 29 (EUROPA PRESS)

La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació ha publicat en la seua pàgina web les estructures d’examen de les 33 assignatures de la Prova d’Accés a la Universitat (PAU), que presenten com a principal novetat per al curs 2024-2025 la desaparició de la màxima optativitat acordada en l’etapa covid. D’esta manera, es torna al model anterior al 2020.

Els models es poden consultar en el següent enllaç https://ceice.gva.es/es/web/universidad/informacion-pau

La setmana passada els especialistes encarregats de dissenyar els exàmens per a la Prova d’Accés a la Universitat van presentar al professorat de Batxillerat de la Comunitat Valenciana les estructures dels exàmens i els criteris d’avaluació.

Cada matèria tindrà un model únic d’exercici que s’estructurarà en diferents apartats segons els sabers establits en els diferents temaris. En algunes d’estes seccions es podrà incloure la possibilitat de triar entre diverses preguntes o tasques. Esta elecció no podrà implicar en cap cas la disminució del nombre de competències específiques objecte d’avaluació.

Una de les novetats d’este curs és que en la fase d’accés (obligatòria) es pot triar l’idioma estranger del que s’examinarà, amb independència de l’assignatura cursada en 2º de Batxillerat, podent triar una segona llengua estrangera en la fase d’admissió (voluntària).

A més, s’introduïxen en la fase d’accés els exàmens corresponents a les matèries del Batxillerat general, i en la fase voluntària els estudiants podran examinar-se de fins a 3 assignatures, a més de la llengua estrangera addicional.

Tots els exàmens de les matèries de la fase obligatòria seran al matí de 9.30 hores a 13.15 hores, la resta dels exercicis es realitzaran a la vesprada de 15.30 hores a 19.15 hores.

Finalment, ha de ressenyar-se que enguany s’establixen uns criteris generals de correcció en els quals es valorarà la capacitat expressiva i la correcció idiomàtica dels estudiants ponderant la correcció ortogràfica i la coherència, cohesió, correcció gramatical i lèxica en la resposta realitzada en cada exercici.

La màxima deducció global en cada exercici serà d’un punt en totes les matèries, excepte en Llengua Castellana i Literatura II, Valencià: Llengua i Literatura II, en les quals la màxima deducció global en cada exercici serà de dos punts, així com en les matèries de Llengua Estrangera II, que apliquen els seus propis criteris.

Des de la Conselleria assenyalen que el temari de les assignatures no ha canviat este curs i es manté «exactament igual» que en convocatòries anteriors. Quant a l’estructura dels exàmens, en termes generals, la gran majoria dels models presenten una disposició similar al curs anterior, si bé, «per exigències de la pròpia normativa estatal, l’optativitat, com ja s’ha assenyalat, és menor», postil·len.

Entre les assignatures que han introduït canvis més significatius destaca el cas Llengua Castellana i Literatura II que passa a tenir tres blocs en lloc de dos, com en edicions anteriors, distribuïts de la següent manera: Comunicació escrita (/0-4 punts), Coneixement de la llengua (0-3 punts) i Educació literària (0-3 punts).

Així mateix, en Història de la Filosofia la prova passa a tenir tres apartats en els quals l’alumne haurà de realitzar un comentari de text (4 punts), definir un concepte (2 punts), a més d’elaborar una redacció (4 punts) sobre diverses opcions proposades.

D’igual manera, en la llengua estrangera Anglés la prova s’ha estructurat en dos apartats, un de comprensió (7 punts) i un altre d’expressió (3 punts). Este mateix model també s’ha utilitzat per a l’assignatura de Francès. Llatí II també presenta alguns canvis puntuals atorgant un major pes en la qualificació a la traducció del text proposat sobre la resta de les preguntes formulades.

Pel que fa a les assignatures de l’àmbit de les Ciències, des de l’administració apunten que «apenes s’observen canvis» i en Química s’ha passat a tenir cinc preguntes amb diverses opcions d’optativitat en cadascuna d’elles.

Així mateix, el departament que dirigix José Antonio Rovira recorda que la Comunitat Valenciana se sumisca al projecte d’unificar la prova d’accés a la universitat en tot el territori nacional. En este sentit, els exàmens se celebraran el 3, 4 i 5 de juny en la convocatòria ordinària i 1, 2 i 3 de juliol en l’extraordinària.

DISTRIBUCIÓ I HORARIS

La PAU començarà amb l’exercici de Llengua Castellana i Literatura II a les 9.30 hores del primer dia de cada convocatòria. Els exàmens tindran una durada de 90 minuts amb descans de 45 minuts entre cadascun d’ells. Tots els exercicis de les matèries de la fase d’accés tindran lloc en horari de matí de 9.30 hores a 13.15 hores , la resta dels exercicis es realitzaran a la vesprada de 15.30 hores a 19.15 hores.

A més, conclou, «la Comunitat s’ha ajustat en bona part als models d’examen consensuats en la resta de les comunitats autònomes, garantint als estudiants una major equitat en el procés de preinscripció i accés al sistema universitari públic espanyol».

Últimes notícies

La presidència valenciana de l’Aliança de l’Automoció europea posarà el focus en la competitivitat

La Comunitat Valenciana assumirà en 2027 la presidència de l’Aliança de Regions amb Indústria d’Automoció i defensa a Brussel·les una transició verda que no comprometa la seua capacitat industrial. Ruth Merino ha remarcat la importància de la competitivitat, la formació i l’accés a finançament per a reforçar el paper de les empreses i pimes valencianes.

La Generalitat completa 32 de les 41 obres urgents en barrancs estatals

La Conselleria d Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca ha conclòs 32 de les 41 actuacions d emergència en barrancs de competència estatal per a reduir el risc d inundacions com les de la dana de 2024, mentres critica la inacció del Govern central.

Els embassaments del Xúquer pugen lleugerament i el Segura retrocedix mentre la mitjana espanyola baixa

Les reserves dels embassaments del Xúquer han pujat fins al 52 % de la seua capacitat, mentre que el Segura baixa al 48,9 % i el conjunt d Espanya se situa en el 57,8 %.

Compromís acusa l’Ajuntament de València de no tindre encara xifrats els danys de la dana

Compromís critica que l’Ajuntament de València admeta, dos anys després de la dana de 2024, que no disposa d’un inventari complet dels danys. El govern municipal ho nega i defensa que ha reparat nombroses infraestructures i servicis afectats.

Noves ajudes psicosocials per a les víctimes de la DANA del 29 d’octubre

La Generalitat ha ampliat els programes d’atenció psicosocial a mitjà i llarg termini per a víctimes de la DANA del 29 d’octubre de 2024, amb especial focus en xiquets, jóvens i col·lectius vulnerables. Les noves mesures inclouen tallers, formació i reforç de les xarxes comunitàries.

Les empreses de la Comunitat rebran 57,2 milions per costos d’emissions de CO2

El Ministeri d’Indústria i Turisme ha aprovat ajudes per 600 milions per a compensar costos elèctrics per emissions de CO2, dels quals 57,2 milions aniran a 67 instal·lacions de 48 empreses de la Comunitat Valenciana.

L’ocupació estrangera bate rècord en la Comunitat Valenciana amb 443.000 afiliats

La Comunitat Valenciana ha assolit 443.158 afiliats estrangers a la Seguretat Social de mitjana en setembre, un 21,75 % més que fa un any, impulsats pel procés extraordinari de regularització.

València exhibirà més de 200 obres de Sorolla des de 2027 amb un acord fins a 15 anys

La Generalitat ha formalitzat amb la Hispanic Society Museum & Library el contracte d’arrendament que permetrà exhibir a València més de 200 obres de Joaquín Sorolla a partir de febrer de 2027, amb una vigència màxima de 15 anys i un cost anual d’1,15 milions d’euros.