En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Empat de l’Almería a Castàlia i l’eliminatòria es decidirà als Jocs del Mediterrani

Castelló i Almería empaten 1-1 a Castàlia en l’anada de la primera eliminatòria de la promoció a Primera Divisió, en un partit on els albinegres disposen de les millors ocasions.

El Barça s’imposa al Nava sense patir i jugarà una nova final de Copa del Rei

El Barça derrota el Viveros Herol Nava per 27-38 en la semifinal d’Alacant, defensa el títol de Copa del Rei i arriba a la final sense necessitat de mostrar la seua millor versió.

El Bidasoa Irún passa per damunt del Bada Huesca i torna a una final de Copa 30 anys després

El Bidasoa Irún goleja el Bada Huesca per 30-37 en la semifinal de la Copa del Rei a Alacant, torna a una final 30 anys després i es garantix plaça europea per a la pròxima temporada.

El Bidasoa Irún atropella el Bada Huesca i torna a una final de Copa 30 anys després

El Bidasoa Irún goleja el Bada Huesca per 30-37 en la semifinal de la Copa del Rei a Alacant, torna a una final 30 anys després i s’assegura plaça europea per a la pròxima temporada.

Centenars de persones ixen al carrer a València contra el negoci de la vivenda

Centenars de persones es manifesten este dissabte pel centre de València per a denunciar l especulació immobiliària, el model turístic descontrolat i la pèrdua d identitat dels barris, i per a reclamar vivenda digna i lloguers assequibles.

El Barça atropella el Nava a Alacant (27-38) i es planta en una nova final de Copa

El Barça guanya amb autoritat el Viveros Herol Nava per 27-38 en la semifinal de la Copa del Rei d’handbol a Alacant i es classifica per a una nova final, en un partit que va dominar sense necessitat d’exhibir la seua millor versió.

Es cancel·la el Festival de Les Arts de València després de les queixes pel so

El Festival de Les Arts no continua este dissabte a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València després de les nombroses queixes per falta de so i de la negativa de l'Ajuntament i la direcció del recinte a permetre l'obertura. L'organització anuncia devolucions i lamenta no haver pogut tindre una reunió amb l'Alcaldia per buscar alternatives.

El Nou Mestalla completa l’anell de compressió i els 50 pilars de la coberta

L’estadi Nou Mestalla ja ha instal·lat l’anell de compressió i els 50 pilars d’acer que sostindran la gran coberta, un pas clau de cara a la seua inauguració prevista per a l’estiu de 2027.