En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Jean Montero apunta a l’Eurolliga: guanyar un títol junts és el que li fa sentir-se especial

Jean Montero subratlla que, per damunt dels premis individuals, guanyar l'Eurolliga amb el València Basket seria el que realment li faria sentir-se especial. El dominicà arriba com a mVP dels quarts i afronta davant el Reial Madrid la històrica primera Final Four del club.

Mor un motorista després de xocar contra les barreres de l’AP-7 al Campello

Un motorista ha mort en l'AP-7 a l'altura del Campello després d'eixir-se de la via i xocar contra les barreres de protecció en un tram corb amb velocitat inadequada com a possible causa.

Educació situa en el 18,64% el seguiment del nové dia de vaga docent en la Comunitat Valenciana

La novena jornada de vaga indefinida del professorat valencià aconseguix un seguiment del 18,64% i es veu marcada per la dimissió massiva de directius i protestes davant Les Corts.

El Sindicat Mèdic manté les protestes després de reunir-se amb Sanitat

El Sindicat Mèdic de la Comunitat Valenciana mantindrà la vaga i la pressió sobre la Conselleria de Sanitat fins a aconseguir millores en jornades, guàrdies i sobrecàrrega assistencial.

Els termòmetres es disparen per damunt dels 32 graus a l’interior de València

Les màximes han arribat a 32,2 graus a Carcaixent i Xàtiva i han fregat els 32 graus en altres municipis de l'interior, amb valors més suaus en les capitals de província.

Quasi quinze anys d’internament psiquiàtric per a un home que va intentar matar als seus pares a Alacant

L'Audiència d'Alacant ordena quasi quinze anys d'internament en un centre psiquiàtric per a un home amb esquizofrènia paranoide que va atacar amb un ganivet i un atizador als seus pares en la vivenda familiar.

El Consell Valencià de Cultura recorda a Francisco Brines en el quint aniversari de la seua mort

El Consell Valencià de Cultura ha retut homenatge a Francisco Brines en el quint aniversari de la seua mort amb lectures de poemes, projecció d'un documental i una carta de Felip VI.

El Rototom Sunsplash tanca el cartell de la seua 31 edició amb una picada d’ullet a les arrels del reggae

El Rototom Sunsplash ultima el cartell de la seua 31 edició, del 16 al 22 d'agost a Benicàssim, amb un programa que recupera el roots reggae i combina clàssics jamaicans amb noves propostes urbanes.