En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Javi Guerra tanca la temporada amb un sabor agredolç malgrat la victòria davant el Barcelona

Javi Guerra celebra el triomf del València per 3-1 davant el Barcelona, però admet que la temporada deixa un sabor agredolç per les opcions perdudes de jugar a Europa.

València tanca la presentació de les germanors de la Rosada després de més de deu hores de desfilada

La Germanor de València ha posat fi a més de deu hores de presentacions de les 127 filials davant la Germanor Matriu de Almonte en La Rosada, abans de l'esperada processó de la Verge pel llogaret.

El València encadena la seua pitjor ratxa històrica sense competicions europees

El València encadenarà set temporades consecutives sense classificar-se per a competicions europees i superarà el seu rècord de dies seguits sense jugar en el continent, un contrast amb el seu exitós passat.

Carlos Espí celebra la permanència del Llevant com el millor moment de la seua carrera

Carlos Espí, autor del gol del Llevant davant el Betis, definix la permanència reeixida en La Cartoixa com el millor de la seua carrera i una salvació molt complicada fa uns mesos.

Álvaro Rodríguez posa per davant a l’Elx a Girona al descans

Un gol d'Álvaro Rodríguez en el minut 39 dona avantatge provisional a l'Elx en Montilivi i deixa al Girona molt prop del descens a LaLiga Hypermotion.

Empat al descans entre Betis i Llevant en La Cartoixa amb gols de Abde i Carlos Espí

Betis i Llevant marxen al descans amb 1-1 en La Cartoixa després dels gols matiner de Abde i el de Carlos Espí a la vora del descans, un marcador que asseguraria la permanència matemàtica dels valencians.

El València domina al Barça però es queda sense premi a Mestalla

El València va sotmetre al Barcelona amb un setge constant en la primera part a Mestalla, però va malgastar diverses ocasions clares i va acabar firmant un 0-0 que li complica l'accés a la Lliga Conferència.

DocsValencia premia un retrat humà del moviment veïnal després de la DANA

La desena edició de DocsValencia reconeix documentals i curts que posen el focus en el moviment veïnal sorgit després de la DANA, la preservació de llengües minoritàries i la memòria del territori.