En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Ortí dona per tancats els dubtes sobre la Llei de Llibertat Educativa després de l’aval del TSJCV

La consellera d’Educació, Carmen Ortí, considera que la sentència del TSJCV que avala la consulta a les famílies sobre la llengua base en el curs 2025/2026 tanca totes les qüestions que posaven en dubte la Llei de Llibertat Educativa.

Educació destaca els avanços en la negociació i els sindicats remarquen el to diferencial de la reunió

La consellera d'Educació, Carmen Ortí, assegura que l'onzena reunió per a desconvocar la vaga indefinida del professorat incorpora noves propostes i acords, mentres els sindicats atribueixen el canvi de to a la pressió al carrer i a la retransmissió en directe.

La Diputació de València modernitza la teleassistència amb IA amb una inversió de 26 milions

La Diputació de València renova fins a 2028 el seu servici de teleassistència domiciliària amb un nou model avançat que integra intel·ligència artificial, prevenció i programes contra la soledat, amb una inversió de quasi 26 milions.

Un gos mossega una dona a Elda i li arranca part duna orella i fereix tres familiars

Un gos duna raça potencialment perillosa ha arrancat part de lorella esquerra a una dona de 51 anys i ha causat lesions lleus a una àvia, la seua filla i el seu nét de 4 anys en un carrer dElda, a la província dAlacant.

El Consell destina enguany 57 milions a infraestructures hídriques a la Vega Baixa

El conseller Miguel Barrachina anuncia a Guardamar del Segura que el Consell invertix més de 57 milions d’euros enguany en infraestructures hídriques a la Vega Baixa, amb obres clau contra les inundacions del Segura.

El València Digital Summit deixa 26 milions d’impacte econòmic en 2025, un 29 % més que l’any anterior

L’edició de 2025 de València Digital Summit ha generat un impacte econòmic de 26 milions d’euros, un 29 % més que en 2024, i reforça València com a pol d’innovació i atracció de talent tecnològic.

Mor un conductor de 78 anys en eixir de la via a l’A-35 a la Font de la Figuera

Un home de 78 anys ha mort este dilluns després d’eixir-se de la via amb el cotxe que conduïa al quilòmetre 14 de l’A-35, al terme de la Font de la Figuera, malgrat els intents de reanimació dels serveis sanitaris.

L’operadora del SAIH declara que ningú va telefonar per la pujada sobtada del Poyo a les 18.43 hores

Una operadora del SAIH de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer assegura davant el jutjat de Catarroja que ningú va telefonar per demanar aclariments sobre la crescuda sobtada del barranc del Poyo, de la qual havien avisat per correu electrònic a les 18.43 hores durant la dana.