En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

‘Visitants’ obri Sagunt a Escena amb una mirada actual i participativa als grans clàssics

La companyia castellonenca inaugura este dissabte la 43a edició del festival amb l’espectacle de carrer ‘I si fem un clàssic?’

La quarta ona de calor dispara les màximes a l’interior i prelitoral de València fins als 40 °C

La Comunitat Valenciana viu la segona jornada de la quarta ona de calor de l’estiu, amb màximes de fins a 40 graus a l’interior i prelitoral de València i nits tropicals en les capitals. El vent bufarà fluix de components marítims i hi haurà pols en suspensió i lleugera inestabilitat de vesprada.

L’incendi de la Vall d’Uixó entra en el sisé dia amb el foc actiu però perimetrat

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó encadena sis dies actiu, ha cremat 9.300 hectàrees i continua sense control, amb catorze municipis evacuats.

Un velatori-concentració a València reclama llevar l’aforament a Mazón per la dana

Centenars de persones s’han concentrat davant el Palau de la Generalitat, en un acte-velatori, per exigir que es retire l’aforament a Carlos Mazón per la seua gestió de la dana que va causar 231 morts fa 21 mesos.

Nit decisiva a la Vall d’Uixó: l’incendi continua actiu i manté el perímetre

L'incendi forestal de la Vall d'Uixó continua actiu però manté el perímetre de 82 quilòmetres i unes 9.300 hectàrees afectades, mentre els equips d'emergències es preparen per a una nit clau per a la seua possible estabilització. Es mantenen evacuacions, confinaments i recomanacions sanitàries en diversos municipis de Castelló.

Golejada del Vila-real en el seu debut en el Torneig de Como (3-0)

El Vila-real ha debutat en el Torneig de Como amb un contundent 3-0 davant l’Al-Ula Club, gràcies a un doblet d’Ayoze i un gol de Cardona en un duel de 45 minuts totalment dominat pels grocs.

Ajudes urgents de fins a 100.000 euros als pobles afectats per l’incendi de la Vall d’Uixó

La Diputació de Castelló ha activat una línia extraordinària d’ajudes de fins a 100.000 euros per a municipis amb terreny cremat i fins a 5.000 per a pobles que han assumit gastos per evacuacions arran de l’incendi forestal de la Vall d'Uixó.

Vox rebutja compareixences immediates i reclama centrar tots els esforços en l’incendi de la Vall d’Uixó

El portaveu de Vox en Les Corts, José María Llanos, defensa que ara toca prioritzar l’extinció de l’incendi de la Vall d’Uixó i respon les crítiques sobre una suposada retallada en prevenció d’incendis als pressupostos de la Generalitat.
FILMOTECA D'ESTIU