En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Les Urgències del Doctor Peset guanyen un 21 % d’espai amb una inversió de 5,2 milions

El projecte de modernització de les Urgències de l’Hospital Universitari Doctor Peset de València reforma l’espai i l’amplia un 21 %, amb una inversió de 5,2 milions i quatre fases d’obres previstes fins al primer trimestre de l’any que ve. La primera fase ja està acabada i inclou una sala d’espera més gran, més espai per a pacients crítics i noves consultes d’especialitats.

Quatre persones ateses a la Tomatina de Bunyol per gas pebre enmig de la festa

Quatre persones han hagut de rebre atenció sanitària lleu després d’un llançament de gas pebre durant la Tomatina de Bunyol. L’incident, que també es va produir l’any passat, no ha provocat ferits greus.

Pérez Llorca resta importància a quan triarà el PP el candidat a la Generalitat

Juanfran Pérez Llorca afirma que no està gens preocupat per quan designarà el PP el candidat a la presidència de la Generalitat i defensa que el que importa és continuar aplicant els pressupostos i les inversions en sanitat i polítiques socials a la Comunitat Valenciana.

Pérez Llorca assegura que cap professor serà perseguit a la Comunitat Valenciana

Juanfran Pérez Llorca garanteix que cap docent serà perseguit a la Comunitat Valenciana i defensa un model de llibertat educativa i de pensament. El president rebutja les crítiques a la Inspecció educativa i apel·la a millorar el sistema sense generar polèmiques.

Pérez Llorca alerta que els centres de menors estan al 200 % i veu difícil assumir més xiquets migrants

Juanfran Pérez Llorca adverteix que els centres de menors de la Comunitat Valenciana estan saturats, amb ocupacions del 200 %, i veu molt difícil acollir més xiquets migrants mentre no hi haja més espai i personal.

Els fills del matrimoni irlandés mort a Cullera ja estan amb familiars

Els dos fills del matrimoni irlandés trobat mort en un xalet de Cullera, de 14 i 15 anys i amb necessitats especials, ja estan sota la cura de tres familiars desplaçats des d’Irlanda aquesta matinada. L’Ajuntament ha mobilitzat suport psicològic i social des del moment en què els adolescents van trobar els cossos dels seus pares.

Buñol es tenyeix de roig amb 22.000 persones en una Tomatina de rècord

Buñol ha donat inici a la Tomatina 2026 amb l’aforament complet, 22.000 participants i 150 tones de tomata pera llançades pels carrers del municipi.

El Palau de Congressos incorpora realitat augmentada sense ulleres en un pla pilot

El Palau de Congressos de València ha posat en marxa un projecte pilot de realitat augmentada sense ulleres per a convertir conferències i presentacions en experiències immersives durant nou mesos de proves.