En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

La jutgessa exigix a l’Ajuntament d’Alacant l’expedient complet per les vivendes públiques de la Platja de Sant Joan

La magistrada que investiga les presumptes irregularitats en el repartiment de vivendes públiques a la Platja de Sant Joan exigix a l'Ajuntament d'Alacant l'expedient complet de la parcel·la i més documentació a la cooperativa promotora.

El Consell veu en el fort creixement de passatgers la prova que urgix ampliar els aeroports valencians

La Generalitat subratlla que el fort augment de passatgers en els aeroports de València i Alacant-Elx Miguel Hernández confirma la urgència d'escometre les ampliacions previstes per a evitar colls de botella i mantindre la competitivitat turística.

El Palau de la Música presenta l’estrena absoluta de l’òpera Medea de Sánchez-Verdú

El Palau de la Música de València estrena l'òpera Medea de José María Sánchez-Verdú, una proposta monodramática i experimental que integra al públic en un ritual sonor, al costat de la Simfonia núm. 1 de Beethoven.

La jutgessa manté el veto al fet que Rovira i Barrachina declaren per la gestió de la dana

La magistrada que investiga la gestió de la dana en la Comunitat Valenciana confirma que no cridarà a declarar com a testimonis als consellers José Antonio Rovira i Miguel Barrachina, malgrat la petició de Compromís i de la Fiscalia.

Alacant recorrerà l’anul·lació parcial dels plecs del contracte d’autobusos urbans

L'Ajuntament d'Alacant anuncia que recorrerà davant el TSJCV la sentència que tomba part dels plecs del contracte d'autobusos urbans per considerar excessives les exigències de solvència.

El Govern reforça amb 64 milions la recuperació agrària després de la dana de 2024

El Consell de Ministres aprova una ampliacion de quasi 64 milions per a completar la reconstruccion de camins rurals, explotacions i regadios danyats per la dana de 2024, elevant la partida especifica a uns 257 milions i l'esforç total a mes de 400 milions.

BBVA Research preveu més creixement en la Comunitat Valenciana i atur al 10,4% en 2027

BBVA Research preveu que la Comunitat Valenciana mantinga un creixement econòmic per damunt de la mitjana espanyola fins a 2027 i reduïsca la seua taxa d'atur al 10,4% gràcies a la creació de 126.000 ocupacions.

València estrena un gran mural per a conscienciar sobre la fragilitat dels ecosistemes polars

L'Hemeroteca Municipal de València acull el mural 'The Heartbeat of the Ocean', una obra del duo Cachetejack impulsada per l’Oceanogràfic per a destacar la importància dels ecosistemes polars en l'equilibri del planeta.