En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

La ramaderia extensiva es reforça com a barrera contra incendis després del foc de Soneja

Miguel Barrachina defensa la ramaderia extensiva com a eina clau contra els incendis forestals després del foc de Soneja, que ha cremat 183 hectàrees, i destaca les ajudes i incentius per a mantindre esta activitat en el món rural.

La ramaderia extensiva es reivindica com a clau contra els incendis després del foc de Soneja

El conseller Miguel Barrachina ha defensat la ramaderia extensiva com el cortafoc més eficaç després de l’incendi de Soneja, que ha cremat 183 hectàrees a l’Alt Palància.

Ecologistes porten a jutjat l’ampliació nord del port de València per presumptes infraccions mediambientals

Ecologistes en Acció ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra les obres de l’ampliació nord del port de València i els dragats a València i Sagunt, que consideren il·legals per falta d’avaluació ambiental actualitzada.

El Marató València guarda les últimes estreles però assegura compromisos, no promeses

El director general del Marató València, Juan Manuel Botella, ha avançat que encara queden atletes d’elit per confirmar per a la carrera del 6 de desembre i ha defés que només anuncien acords tancats. També ha explicat les dificultats econòmiques actuals de l’atletisme i el nou patrocini amb el Valencia Club de Atletismo.

El Marató València guarda encara alguna estrella però només anuncia compromisos ferms

El director general del Marató València, Juan Manuel Botella, avança que queden atletes d’elit per confirmar el 6 de desembre i defensa una política d’anuncis basada en compromisos tancats, en un context de fortes dificultats econòmiques per a l’atletisme.

Ecologistes porten a judici l’ampliació nord del port de València per infringir la normativa ambiental

Ecologistes en Acció ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra les obres de l’ampliació nord del port de València per presumptes infraccions ambientals en els dragats de València i Sagunt.

El Marató València assegura el futur del Valencia CA, que es bolca en la cantera

El Marató València Trinidad Alfonso Zurich ha tancat un acord de patrocini amb el Valencia Club de Atletismo que garantix la seua viabilitat econòmica i redirigix el projecte cap a la cantera, amb uns huit-cents jóvens esportistes.

Aagesen defensa que la condemna a David Sánchez es pot recórrer i apel·la a la presumpció d’innocència

Sara Aagesen ha defensat a València el seu respecte a la justícia i a la presumpció d’innocència i ha remarcat que la condemna a David Sánchez és recurrible, alhora que ha mostrat suport a Cristina Narbona i ha celebrat el triomf de la selecció espanyola.