En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Anuncios

Últimes notícies

Les màximes superen els 25 graus en nombrosos observatoris de la Comunitat Valenciana

Les temperatures màximes han sobrepassat els 25 graus en nombrosos observatoris de la Comunitat Valenciana, amb pics pròxims als 28 graus i tempestes menys intenses en el nord de Castelló.

Una acusació demana un acarament entre Pradas i Suárez pel retard del Es-Alert en la DANA

Una acusació particular sol·licita un acarament entre Salomé Pradas i Jorge Suárez per a esclarir per què es va retardar més d'una hora l'enviament del missatge És-Alert durant la DANA del 29 d'octubre de 2024.

Educació rebaixa els servicis mínims en 2n de Batxillerat i manté només l’avaluació final

Educació proposa uns servicis mínims més flexibles en la vaga del professorat de 2n de Batxillerat, limitats a l'avaluació final, però els sindicats rebutgen l'oferta i anuncien que la impugnaran.

El Govern aprova la licitació del corredor d’autobús Madrid-València, tercer eix del nou mapa concessional

El Govern dona llum verda a la licitació del corredor Madrid-València, que unifica tres concessions d'autobús en 22 rutes, amb 275 parades i previsió de més de mig milió de viatgers anuals des de 2025.

Continua la retirada de pins secs en Serra Gelada i els treballs s’amplien a Benidorm

Medi Ambient manté la retirada de pins secs al parc natural de Serra Gelada i amplia la intervenció al terme municipal de Benidorm, amb tales, desbrossaments i mesures preventives enfront d'incendis i riscos per a la població.

La Universitat d’Alacant i la de Machala impulsen un ecosistema d’emprenedoria i innovació a l’Equador

La Universitat d'Alacant i la Universitat Tècnica de Machala han firmat un conveni per a crear un ecosistema d'emprenedoria i innovació a la província equatoriana de l'Or, basat en el model de quàdruple hèlice.

Medi Ambient retira pins secs en Serra Gelada i amplia els treballs a Benidorm

Medi Ambient continua la retirada de pins secs al parc natural de Serra Gelada i amplia les actuacions al terme municipal de Benidorm per a reduir el risc d'incendis i millorar l'estat de la muntanya.

Cinema Jove homenatja a Greta Gerwig pel seu impacte en el paper de la dona a Hollywood

La 41 edició de Cinema Jove dedicarà un cicle a Greta Gerwig, repassant la seua evolució del cinema independent als grans èxits de taquilla i la seua mirada feminista a Hollywood.