13.8 C
València
Diumenge, 18 gener, 2026

En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Tárrega va patir un gir en el genoll i Corberán demana un central per al València

César Tárrega es va retirar a la mitja hora després d'un gir en el genoll davant el Getafe. Corberán va explicar l'antecedent d'edema ossi i va reclamar fitxar un central davant les baixes.

Corberán enaltix a Gayà com a exemple de sentiment valencianista

València va guanyar 0-1 al Getafe amb un gol decisiu de Gayà, la seua primera victòria a domicili del curs. Corberán va destacar el lideratge del capità i la necessitat de sumar.

Gayà reivindica el seu compromís després de decidir el Getafe-València amb un gol

El capità del València va marcar en el 84 el 0-1 davant el Getafe i va defendre el seu compromís amb el club. Gayà va recordar que lluita per l'escut des dels onze anys i va destacar el caràcter de l'equip.

Gayà reivindica el seu compromís després de decidir el Getafe-València amb un gol

El capità del València va marcar en el 84' el 0-1 a Getafe i va respondre als dubtes sobre el seu lliurament. Va detallar el pla de la jugada i el tram final de sofriment.

Gayà decidix en el 84 i dona aire al València a Getafe

El València va véncer 0-1 en el Coliseum amb una miqueta tardà de José Luis Gayà després de passada de Ugrinic. Corberán va firmar el seu primer triomf a domicili i guanya oxigen.

Van der Poel domina a Benidorm i reforça el lideratge en la Copa del Món; Orts, tercer

Van der Poel va guanyar a Benidorm després de rodar en solitari des de la primera volta i va enfortir el seu lideratge. Nys va ser segon i Felipe Orts va acabar tercer, a 34 segons

Gayà rescata al València amb un gol en el 84 en el Coliseum

Un gol de José Luis Gayà en el minut 84 va donar al València un 0-1 clau en el Coliseum i va alleujar a Carlos Corberán. El Getafe va prolongar la seua mala ratxa.

Gayà decidix en el 84 i alleuja a Corberán en el 0-1 del València a Getafe

Un gol de José Luis Gayà en el 84 va donar al València la seua primera victòria a domicili de l'era Corberán, 0-1 davant el Getafe, i va tallar una ratxa negativa. El xoc, espés i amb poques ocasions, es va decidir per una passada de Ugrinic que va trencar línies.