En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Veïns del Marítim organitzen un sopar a la fresca per plantar cara a la massificació turística

Associacions veïnals dels barris marítims de València convoquen un sopar a la fresca multitudinari per denunciar la mercantilització dels espais públics i reivindicar que la platja i els barris continuen sent dels veïns.

Bernabé acusa Feijóo de traure rèdit polític de la crisi migratòria de Ceuta

La delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, acusa Alberto Núñez Feijóo de voler traure rèdit polític de la crisi migratòria de Ceuta, igual que amb la DANA que va afectar la província de València. Bernabé reclama lleialtat institucional i que es deixen de costat les estratègies partidistes davant situacions catastròfiques.

Catalá crida a defensar la sobirania nacional després dels altercats de Ceuta

María José Catalá ha reclamat defensar la sobirania nacional i la integritat territorial arran dels altercats d este estiu a Ceuta i ha confirmat que participarà en la concentració convocada a València. La dirigeix especialment als ceutins residents en la ciutat, que considera que han de ser els protagonistes.

La base Alinghi es transforma en el nou centre de Marina d’Empreses per a mil emprenedors

La Marina de València estrena el renovat edifici Alinghi com a nou centre de Marina d’Empreses, amb 7.600 metres quadrats i capacitat per a 1.000 persones, finançat amb 25 milions d’euros del patrimoni de Juan Roig.

Cada volta hi ha més famílies de Casa Caridad vivint en habitacions de lloguer

Quatre de cada deu famílies que han demanat plaça per al curs 2026-2027 a les escoles infantils de Casa Caridad viuen en habitacions llogades, quasi el doble que en el procés anterior. L’informe també alerta de la falta de xarxa familiar, l’atur femení i la precarietat laboral i residencial.

Maria Àngels Francés prendrà possessió com a presidenta de l’AVL este dijous al Palau

Maria Àngels Francés prendrà possessió este dijous com a nova presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en un acte solemne al Palau de la Generalitat presidit per Juanfran Pérez Llorca.

Alerta groga per fortes pluges i tempestes a l’interior nord de Castelló este dimecres

El Centre de Coordinació d’Emergències ha activat l’alerta groga per pluges intenses i tempestes amb possible granissat este dimecres a l’interior nord de Castelló, on es poden acumular fins a 20 litres per metre quadrat en una hora.

Ford Almussafes reprén la producció amb més calma gràcies a l’aliança amb Geely

La planta de Ford a Almussafes ha tornat hui a produir vehicles després de les vacacions d’agost, amb un ambient de més tranquil·litat per l’aliança estratègica amb Geely i la reactivació de la negociació de l’Acord per l’Electrificació 2030.