En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Els sindicats de docents formalitzen una vaga indefinida a partir de l’11 de maig

Els sindicats STEPV, CCOO i UGT registren una vaga indefinida docent des de l'11 de maig i preparen mobilitzacions mentres exigixen propostes concretes al Consell.

PP i Vox perfilen la seua llista de compareixents per a la comissió sobre les VPP d’Alacant

PP i Vox registren les seues propostes de treball per a la comissió que investiga l'adjudicació irregular de vivendes de protecció pública a Alacant, amb desenes de càrrecs polítics i tècnics cridats a declarar.

Gandia presenta la 51 edició del seu concurs internacional de fideuà, que se celebrarà el 10 de juny

Gandia ha presentat la 51 edició del seu concurs internacional de fideuà, que se celebrarà el 10 de juny en el Moll dels Borja i repartirà premis econòmics i guardons especials.

El PP exigix al PSPV una rectificació per al·lusions al nazisme en Les Corts

El PPCV reclama al síndic del PSPV en Les Corts que es disculpe per unes al·lusions al nazisme durant el debat sobre la prioritat nacional, que els populars consideren un insult al seu partit i als seus votants.

Presó provisional per a tres detinguts pel crim de l’empresari Jesús Tavira

La jutgessa envia a presó provisional sense fiança a tres dels quatre detinguts pel crim de l'empresari alacantí Jesús Tavira, el cadàver del qual va aparéixer enterrat en un pou en Bacarot. La investigació continua en un jutjat distint per al quart investigat, ja implicat en la causa per la desaparició.

La 61 Fira del Llibre de València obri amb xifres rècord i més activitats en Vivers

La 61 Fira del Llibre de València obri als Jardins de Vivers amb 105 expositors, més de 200 activitats i 1.800 firmes, consolidada com a gran cita cultural valenciana.

Recuperen a Alacant els cossos de tres migrants trobats en la mar

Els cossos d'un home, una dona i un menor han sigut recuperats en avançat estat de descomposició en aigües de la província d'Alacant, en diferents punts del litoral.

Corberán avisa davant l’Atlètic: espera la seua millor versió malgrat la Champions

Carlos Corberán afronta el dol de lliga davant l'Atlètic de Madrid convençut que el rival mostrarà la seua millor versió, malgrat estar entre les semifinals de la Lliga de Campions enfront de l'Arsenal. El tècnic subratlla l'exigència del xoc, la necessitat de punts per a la permanència i la importància de mantindre la màxima mentalitat competitiva.