En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Avís groc per pluges i tempestes el diumenge a l’interior sud de València

La Aemet activa l'avís groc per a la vesprada del diumenge a l'interior sud de València per tempestes que poden deixar fins a 20 litres per metre quadrat en una hora i possible graníssol.

El decret de convivència reduïx un 60% el ciberassetjament escolar a les aules valencianes

El nou decret de convivència i la regulació de l'ús del mòbil a les aules han permés reduir un 60% les dades de ciberassetjament escolar en la Comunitat Valenciana, reforçats amb noves figures de protecció i recursos específics.

A juí el exalcalde de Quartell i un exconcejal per presumpta corrupció urbanística lligada al cas Avialsa

El exalcalde de Quartell i un exconcejal se senten en la banqueta per una presumpta trama de corrupció urbanística vinculada a l'anomenat cas Avialsa, amb peticions de fins a 18 anys i mig de presó.

La jutgessa de la DANA cita a una vintena de testimonis en els pròxims dos mesos

El Jutjat d'Instrucció 3 de Catarroja prendrà declaració a almenys una vintena de testimonis per la gestió de la DANA, entre càrrecs del Consell, alcaldes i tècnics.

Els bombers de València multipliquen les eixides per a retirar eixams d’abelles

Els bombers de València van realitzar 448 intervencions en 2025 per a retirar eixams i en els quatre primers mesos de 2026 ja sumen 161, amb un fort repunt en l'ultime cap de setmana.

Jaime Ruix, el jove de 26 anys que assumix l’alcaldia d’una ciutat de 30.000 habitants

Jaime Ruix, amb 26 anys i una trajectòria política iniciada als 17, assumirà al maig l'alcaldia de La Pobla de Vallbona després d'un pacte de govern. Defén que la joventut està preparada per a gestionar ajuntaments i posa el focus en la proximitat amb els veïns.

Dissabte amb núvols, pluges febles i temperatures sense canvis en la Comunitat Valenciana

El dissabte arribarà a la Comunitat Valenciana amb cels nuvolosos, pluges febles i vents fluixos de component este, sense canvis tèrmics rellevants.

El València Basket recorrerà la multa d’Eurolliga per llançament d’objectes

El València Basket presentarà un recurs contra la multa de cinc mil euros imposada per l'Eurolliga pel llançament d'objectes durant el segon partit de quarts de final davant el Panathinaikos.