En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Judici oral a un jove per injuriar Carlos Mazón en xarxes mig any després de la dana

Una jutgessa de València ha obert judici oral contra un jove de 21 anys que, en abril de 2025, va insultar en obert l’aleshores president de la Generalitat, Carlos Mazón, a la xarxa social X. La Fiscalia demana una multa de 3.000 euros per un presumpte delicte d’injúries contra autoritat.

El relat més íntim de Ferran Torres: quan va pensar a deixar el futbol

Ferran Torres, heroi de la segona estrela d’Espanya, ha revelat que va arribar a perdre la il·lusió pel futbol i va pensar a deixar-lo per la pressió i les crítiques, fins que va demanar ajuda psicològica.

El xofer de Pradas diu que no recorda converses ni telefonades el dia de la DANA

El xofer de l’exconsellera Salomé Pradas ha declarat al jutjat de Catarroja que no recorda ni converses ni telefonades durant els desplaçaments del dia de la DANA perquè, segons ha explicat, anava pendent de la carretera. Ha detallat el recorregut d’aquella jornada i ha remarcat que va tindre poques interaccions amb la resta de càrrecs presents.

Fins a 41 graus: avís taronja per calor extrema en set comunitats, inclosa la Comunitat Valenciana

Set comunitats, entre elles la Comunitat Valenciana, han activat l’avís taronja per una nova onada de calor amb màximes de fins a 41 graus, segons Aemet.

Una nova ‘calculadora’ permetrà personalitzar el risc de càncer de mama en dones d’Espanya

El projecte MamoRisk analitzarà 10.000 dones de 14 comunitats, inclosa la Comunitat Valenciana, per predir el risc individual de càncer de mama a 2 i 5 anys.

La signatura d’hipoteques cau un 11,5 % al maig a la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana ha registrat al maig una caiguda del 11,5 % en hipoteques per a vivenda, fins a 4.825 operacions, en un context de desacceleració del mercat hipotecari a Espanya.

Nou decàleg del turista responsable a València per a reforçar la convivència amb els veïns

L'Ajuntament de València ha impulsat, a través de la Fundació Visit València, un Decàleg del Turista Responsable per a fomentar un comportament cívic, respectuós i sostenible entre els visitants i millorar la convivència amb el veïnat.

Un reventó càlid a la Vall d’Albaida dispara la temperatura i deixa ràfegues de vent fort

Ontinyent i altres localitats de la Vall d’Albaida han registrat un reventó càlid amb una pujada sobtada de quasi sis graus i ràfegues de vent fortes. Aemet també ha explicat que l’efecte d’illa de calor urbana a València ha sigut molt dèbil en esta situació.