En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Es cancel·la el Festival de Les Arts de València després de les queixes pel so

El Festival de Les Arts no continua este dissabte a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València després de les nombroses queixes per falta de so i de la negativa de l'Ajuntament i la direcció del recinte a permetre l'obertura. L'organització anuncia devolucions i lamenta no haver pogut tindre una reunió amb l'Alcaldia per buscar alternatives.

El Nou Mestalla completa l’anell de compressió i els 50 pilars de la coberta

L’estadi Nou Mestalla ja ha instal·lat l’anell de compressió i els 50 pilars d’acer que sostindran la gran coberta, un pas clau de cara a la seua inauguració prevista per a l’estiu de 2027.

Iñigo Pérez reforça la tradició del Villarreal per la banqueta espanyola

L’arribada d’Iñigo Pérez al Villarreal allarga la històrica aposta del club per tècnics espanyols: en 26 temporades a Primera només Manuel Pellegrini ha sigut estranger. El basc signa per tres temporades i s’afegix a una nòmina d’entrenadors clau en l’evolució del club groguet.

Pérez Llorca acudix a la recepció dels reis per la visita del Papa León XIV

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, acudix al Palau Reial a la recepció oferida pels reis Felipe VI i Letizia amb motiu de la primera intervenció oficial del Papa León XIV a Espanya.

Buxadé presenta Vox en València com el nexe de les forces patriotes europees

L’eurodiputat de Vox Jorge Buxadé assegura en una cimera a València que el seu partit torna a ser el punt d’unió de les forces patriòtiques europees i carrega contra la immigració massiva i el Pacte Verd.

Educació defensa que la seua última oferta supera en 1.000 milions les demandes dels sindicats

La Conselleria d'Educació assegura que el seu pla de 3.386 milions en quatre anys per a l'ensenyament públic millora en 1.000 milions les exigències inicials dels sindicats i reclama posar fi a la vaga indefinida del professorat.

Catalá recorda que només un de sis festivals seguix a la Ciutat de les Arts per la sentència acústica

L'alcaldessa de València, María José Catalá, subratlla que només el festival de Les Arts es manté a la Ciutat de les Arts després d'una sentència per contaminació acústica, i atribueix a CACSA i als promotors la decisió de conservar l'emplaçament.

Borja Sémper exigix a Pedro Sánchez eleccions per a posar fi a la degradació política

El portaveu del PP, Borja Sémper, reclama a Pedro Sánchez que dissolga les Corts i convoque eleccions en considerar insostenible la situació política i els casos de corrupció. Ho ha dit a València, on ha afirmat que la degradació política espanyola ha d'acabar donant la paraula als ciutadans.