12.1 C
València
Dijous, 27 novembre, 2025

En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Satse denuncia la implantació precipitada de la infermera de triatge en centres de salut

El sindicat ha qüestionat el desplegament de la figura de la infermera de triatge des d'esta setmana per falta de protocols, formació i informació a usuaris, mentres Sanitat defén que s'ajusta a un decret acordat en Taula Sectorial.

Gomar va donar per fet que el Nou Mestalla serà seu del Mundial 2030 i un dels millors estadis

El president de la FFCV va assegurar que el Nou Mestalla serà seu del Mundial 2030 i va defendre que l'estadi estarà entre els millors, amb obres ja en fase visible.

Pérez Llorca reclama al Govern preses a Vilamarxant i Cheste i la reparació urgent de Forata

Pérez Llorca ha reclamat en el seu debat d'investidura que el Govern execute les preses de Vilamarxant i Cheste i repare amb urgència la de Forata. A més, s'ha compromés a impulsar en Les Corts una iniciativa per a exigir el finançament i execució de les obres hidràuliques pendents en la Comunitat Valenciana.

Pérez Llorca situa el Pacte Verd com la major amenaça per al camp i defén Cofrentes

El candidat del PP ha assegurat en la seua investidura que el Pacte Verd Europeu, tal com està plantejat, ha fracassat per al camp per costos i burocràcia. També ha reiterat que Cofrentes no es tanca.

Mazón s’absenta del ple d’investidura per a donar protagonisme al candidat

El president en funcions ha explicat que no acudirà a l'arrancada del debat per a no desviar el focus del candidat i que entrarà abans de la votació.

Pérez Llorca ha assegurat que demanarà perdó a les víctimes de la dana si és investit

El candidat del PP ha assegurat en la seua investidura que, si és triat, les seues primeres paraules seran per a demanar perdó a les famílies de les 229 víctimes de la dana. També ha anunciat que exigirà disculpes i responsabilitats a la resta d'administracions, assenyalant al Govern per la falta d'explicacions.

Morant titlla de ‘fake’ la investidura de Juafran Pérez Llorca i de ‘nova mentida’ als valencians

Diana Morant ha qualificat la investidura de Juafran Pérez Llorca com 'fake' i una 'nova mentida' per als valencians. Acusa opacitat en el pacte amb Vox i advertix de retallades i retrocessos en drets.

Pérez Llorca proposa el ‘pacte de Les Corts’ per a la seua investidura

Pérez Llorca va obrir el seu debat d'investidura sense acords tancats i va plantejar un 'pacte de Les Corts' per a assegurar la governabilitat. Necessita els vots de Vox.