En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

PP i Vox imposen el tancament de la comissió de la dana en Les Corts amb el seu únic vot

PP i Vox aproven en solitari el dictamen de la comissió de la dana de 2024 en Les Corts, malgrat el rebuig de l'oposició, que denuncia un tancament en fals i un relat fal·laç dels fets.

Pérez Llorca garantix que els compromisos educatius es veuran en els pròxims pressupostos

Juanfran Pérez Llorca afirma que els compromisos aconseguits amb el sector educatiu s'incorporaran als pròxims pressupostos de la Generalitat, amb més fons per a infraestructures, climatització de centres i pujada salarial docent.

Més de 4.600 agents reforçaran la seguretat en les Fogueres d’Alacant 2026

Més de 4.600 agents de diferents cossos integren el dispositiu de seguretat per a les Fogueres d'Alacant 2026, amb controls reforçats en punts clau i mesures específiques de prevenció.

Educació demana servicis mínims del 100% en els tribunals de la PAU per a garantir els exàmens

La Conselleria d'Educació sol·licita a Treball servicis mínims del 100% per al professorat dels tribunals de la PAU amb la finalitat d'assegurar les proves i protegir el dret a l'educació de l'alumnat valencià.

Pérez Llorca admet preocupació i fastig pels nous escàndols de corrupció que afecten el PSOE

Juanfran Pérez Llorca reconeix que seguix amb preocupació i fastig els registres de l'UCO en la seu del PSOE pel cas Leire i demana deixar treballar a la justícia abans de traure conclusions.

Pérez Llorca mostra preocupació pels registres de l’UCO en la seu del PSOE pel cas Leire

Juanfran Pérez Llorca expressa la seua preocupacion i cansament davant els registres de l'UCO en la seu del PSOE pel cas Leire i demana deixar treballar a la justícia abans de traure conclusions.

Pape Gueye, triat millor jugador africà de LaLiga

Pape Gueye, migcampista del Vila-real, ha sigut reconegut amb el premi Sporty LALIGA MVP 25/26 al millor jugador africà de Primera Divisió després d'una temporada clau en la medul·lar groga.

Pérez Llorca expressa preocupació pels registres de l’UCO a Ferraz pel cas Leire

Juanfran Pérez Llorca assegura seguir amb preocupació i fastig els registres de l'UCO en la seu del PSOE pel cas Leire i demana deixar treballar a la justícia abans de traure conclusions.