10.2 C
València
Divendres, 16 gener, 2026

En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

0-1: El València pren avantatge al descans a Burgos

El València s'ha anat al vestuari per davant gràcies a una cabotada de Rubén Iranzo als deu minuts. El Burgos va generar ocasions, però l'eficàcia visitant va marcar la diferència.

La federació veïnal demana reunir-se amb Catalá per a desbloquejar la ZBE a València

La federació veïnal sol·licita una reunió directa amb l'alcaldessa per a desbloquejar la Zona de Baixes Emissions, després de mesos sense acord malgrat la pròrroga estatal.

El pont de l’estació de Paiporta continuarà obert al trànsit durant la seua reconstrucció

El pont de l'estació de Paiporta es mantindrà obert amb dos carrils mentres s'intensifiquen les obres. Els treballs seran per fases i hi haurà talls puntuals comunicats amb antelació.

Jordi Sevilla demana al PSOE canviar el rumb i pactar amb grans partits, no amb Junts, ERC ni Podemos

Jordi Sevilla ha instat el PSOE a corregir el rumb i a buscar pactes amb grans partits per a afrontar vivenda i ocupació juvenil, no amb Junts, ERC ni Podemos. Emmarca el seu missatge en el manifest 'Socialdemocràcia 21' i ha demanat a PP i PSOE frenar la polarització.

Catarroja inicia la segona fase de les obres del clavegueram per via d’emergència

L'Ajuntament ha activat una nova actuació de rehabilitació del clavegueram per la via d'emergència després dels danys de la DANA d'octubre. Els treballs es repartixen en diversos punts, duraran huit mesos i compten amb 264.124,11 euros de pressupost.

Pérez Llorca veu el finançament com a ‘cartell electoral’ de Montero i demana una reunió amb presidents

Pérez Llorca sosté que la proposta del Govern manca de consens i la vincula a la candidatura de María Jesús Montero. Reclama una trobada amb tots els presidents autonòmics per a abordar un model real i urgent per a la Comunitat Valenciana.

Morant demana als presidents autonòmics no torpedinar un model de finançament sense perdedors

La ministra ha reclamat als presidents autonòmics que no bloquegen la reforma del finançament i ha defés que el model no resta a cap comunitat i millora de manera notable els recursos de la Comunitat Valenciana. Agents socials han avalat la proposta i han demanat acompanyar-la d'un fons transitori i de la condonació parcial del deute.

Montero descarta que Feijóo porte a Sánchez un model alternatiu de finançament

Montero ha sostingut que Feijóo no presentarà el dilluns una proposta pròpia de finançament autonòmic perquè no la té. Ha urgit a aprofitar l'oportunitat per a reformar el sistema.