13 C
València
Divendres, 2 gener, 2026

En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

El Museu de Belles Arts de València supera les 250.000 visites en 2025

El MuBAV ha aconseguit 250.949 visites en 2025, un 5% més que l'any anterior. L'últim trimestre va ser el més concorregut i el 59% del públic va ser estranger.

La Va unir demana a Agricultura un estudi per la baixada de rendiment de la xufa

La Va unir ha detectat una caiguda sostinguda de la productivitat de la xufa i ha sol·licitat a la Generalitat un estudi integral per a identificar causes i solucions. L'organització alerta de riscos per a la viabilitat del cultiu en la DOP de València.

La Policia d’Indonèsia investiga possible negligència en el naufragi d’un vaixell turístic amb espanyols

La Policia ha obert una investigació per possible negligència després de l'enfonsament d'un vaixell turístic en la zona de Komodo amb sis espanyols a bord. Una menor va morir i tres espanyols seguixen desapareguts després de huit dies de busca.

Condemnat a 2 anys i 9 mesos per patronejar una pastera amb 14 migrants en risc d’enfonsament

L'Audiència d'Alacant ha condemnat a un home a 2 anys i 9 mesos per pilotar una pastera amb 14 compatriotes des d'Algèria, en condicions precàries i amb perill d'enfonsament. L'embarcació va quedar a la deriva i va ser localitzada per un veler abans del rescat per Salvament Marítim.

La Comunitat Valenciana va rebre 11,7 milions de turistes estrangers fins a novembre i el gasto va créixer quasi un 6%

La Comunitat Valenciana va sumar 11,7 milions de visitants internacionals entre gener i novembre de 2025 (+4,18%). El gasto turístic va avançar prop d'un 6%, amb fort repunt al novembre.

Tres detinguts, un menor, per 15 robatoris amb força a Albal, Catarroja i Massanassa

La Guàrdia Civil ha detingut a tres hòmens, un d'ells menor d'edat, per 15 robatoris amb força en comerços d'hostaleria i alimentació d'Albal, Catarroja i Massanassa. El presumpte capitost ha ingressat a la presó provisional.

Els càmpings valencians van liderar novembre amb un 3,2% més de pernoctacions i la major ocupació

La Comunitat Valenciana va encapçalar el turisme en càmpings al novembre amb més de 630.000 nits, un 3,2% més interanual, i va registrar la major ocupació, del 60,1%. La Costa Blanca va destacar amb 329.000 pernoctacions i un 81,2% d'ocupació.

El primer mes de Juanfran Pérez Llorca: perdó a les víctimes, nou Consell i diàleg

Es complix un mes des de la presa de possessió de Juanfran Pérez Llorca. Claus: disculpa a les víctimes de la dana, reordenació del Consell, comissió mixta amb el Govern, gestora en el PP i anomenada al diàleg.