En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Els col·lectius valencianistes criden a buidar Mestalla fins al minut 19 contra Lim

Diversos col·lectius d’aficionats del València CF han demanat que els abonats no entren a Mestalla davant del Barcelona fins al minut 19, en una nova protesta contra la gestió de Peter Lim i Meriton.

El nou finançament autonòmic tira avant amb el suport de Catalunya i Canàries

El Consell de Política Fiscal i Financera ha aprovat la proposta de reforma del finançament autonòmic de Hisenda amb el suport de Catalunya i Canàries, que preveu 20.975 milions d’euros addicionals per a les comunitats autònomes en 2027.

La companyia valenciana La Hongaresa celebra 30 anys amb l’estrena de ‘Coro’ a Buenos Aires

La Hongaresa, companyia de teatre de Puerto de Sagunto, complix 30 anys d’escenari i ho celebra a Buenos Aires amb l’estrena absoluta de ‘Coro’, després d’una intensa residència artística amb tres muntatges en cartell.

El PP exige que l’alcalde de Villena explique en Les Corts el robatori del tresor del museu

El PP ha sol·licitat que l’alcalde de Villena comparega en la comissió d’Educació i Cultura de Les Corts per detallar el robatori del tresor del MUVI i les mesures de seguretat del museu.

El Vila-real busca la primera victòria en La Ceràmica davant un Deportivo invicte

El Vila-real juga este dissabte el primer partit en La Ceràmica contra un Deportivo invicte i recent ascendit, amb la baixa sensible de Juan Foyth i el dubte de diversos titulars en tots dos equips.

TJ Shorts es presenta com a nou líder del vestidor del Valencia Basket

El base nord-americà amb passaport de Macedònia del Nord TJ Shorts s’ha presentat amb el Valencia Basket amb l’objectiu de liderar el projecte ‘taronja’ i reforçar la química del vestidor des del primer dia.

La jutgessa de la DANA nega una investigació prospectiva sobre Mazón

La jutgessa de Catarroja que instruïx la causa per la gestió de la DANA ha rebutjat que existisca una investigació prospectiva sobre Carlos Mazón, recordant que és una persona aforada com a diputat autonòmic.

Schinocca defensa la inversió de més de 20 milions en fitxatges de l’Elx

El director general de l’Elx, Pedro Schinocca, assegura que el club ha invertit més de 20 milions en el mercat estival i demana unitat a una afició preocupada per les eixides de jugadors importants.