En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

La Generalitat impulsa amb el port de Castelló la salvació d’una planta única al litoral valencià

La Generalitat i l’Autoritat Portuària de Castelló han intensificat els treballs de restauració ambiental per a protegir la planta autòctona Medicago citrina, l’única espècie valenciana en la llista ‘Top 50’ de la UICN i catalogada en perill d’extinció a Espanya.

La Comunitat Valenciana afronta un agost quasi ple en hotels, apartaments i càmpings

Turisme Comunitat Valenciana preveu per a agost un 83,9 % d’ocupació hotelera mitjana, amb xifres encara més altes en apartaments i càmpings i un clar lideratge de la província d’Alacant.

El CEAM detalla com la vegetació ha alimentat l’incendi de la Vall d’Uixó

Un informe del CEAM conclou que la ràpida dessecació de la vegetació entre abril i juliol ha incrementat la virulència de l’incendi de la Vall d’Uixó, que ha cremat quasi 9.600 hectàrees, moltes dins de la Serra d’Espadà.

El PPCV reclama a Sánchez que pague el deute de dependència amb la Comunitat

El PPCV ha exigit al Govern de Pedro Sánchez que abone més de 4.000 milions d’euros que, segons el partit, deu a la Comunitat Valenciana en matèria de dependència, i que complisca el compromís de finançar el 50% del sistema.

El PSPV reclama reforçar ja els bombers forestals a Castelló per la seua seguretat

El PSPV-PSOE exigix a la Generalitat que reforçe de manera immediata les unitats de bombers forestals i millore les seues condicions de seguretat, després de la denúncia d’un bomber que ha afrontat quasi a soles l’incendi de Tírig.

Els esforços contra el foc es concentren a Tírig després de controlar l’incendi de Culla

Un total de 200 efectius terrestres i 17 mitjans aeris treballen hui als incendis de Tírig i Serra d’en Galceran, després de donar per controlat el foc de Culla i extingit el de Salzadella.

Aras de los Olmos es prepara per multiplicar per dotze la població pel dia de l’eclipsi solar

Aras de los Olmos, amb uns 400 habitants, es prepara per rebre fins a 5.000 persones per a veure l’eclipsi solar, amb mesures de seguretat especials i restriccions d’accessos. La Generalitat establirà el nivell 3 de preemergència per risc extrem d’incendis i tancarà diversos parcs naturals.

Nous mitjans aeris reforcen l’extinció dels incendis a la Serra d’en Galceran, Culla i Tírig

Un total de 18 mitjans aeris s’han incorporat este matí als incendis forestals de la Serra d’en Galceran, Culla i Tírig, on ja treballaven 150 efectius terrestres. Les flames han obligat a confinar la població i a desallotjar diverses masies, encara que l’evolució es considera positiva.
FILMOTECA D'ESTIU