En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Aemet activa més avisos per fortes pluges i tronades a Castelló i València

Aemet ha ampliat per a este diumenge l’avís groc per fortes pluges i tronades al sud de Castelló i al litoral de València, que se sumen a l’interior nord valencià.

Els veïns de Gátova tornen a casa però hauran de quedar-se confinats

Els veïns de Gátova desallotjats per l’incendi de Segorbe poden tornar a les seues vivendes, però han de mantindre’s confinats i consumir només aigua embotellada. El foc de la Serra Calderona ha quedat estabilitzat després d’haver cremat 631,82 hectàrees.

El Rototom tanca a Benicàssim amb 169.000 assistents de quasi 100 països

El Rototom Sunsplash de Benicàssim ha tancat la seua 31a edició amb 169.000 assistents de quasi 100 països i una forta aposta social i mediambiental. El festival ha anunciat que tornarà a Benicàssim en agost de 2027.

Guido Rodríguez reclama ambició i unió després dels primers pitos a Mestalla

Guido Rodríguez, migcampista del València i nou capità, demana unió i ambició entre club, plantilla i afició després de l’empat sense gols davant el Celta a Mestalla, que ha deixat els primers pitos de la grada.

Aemet activa l’avís groc per fortes tronades en l’interior nord de València esta vesprada

Aemet ha activat per a esta vesprada l’avís groc per pluges i tronades amb granís i ratxes de vent molt fortes en l’interior nord de València, mentre es mantenen avisos per precipitacions intenses a trams del litoral de Castelló i València.

Buñol prepara una Tomatina més inclusiva amb un nou pla d’accessibilitat

Buñol ultima els preparatius de la 79a Tomatina, que es viurà dimecres amb aforament complet i un nou pla '+ ACCESSIBLE' per a garantir l’acompanyament i la participació de persones amb discapacitat.

L’incendi de Segorbe queda estabilitzat després de cremar 630 hectàrees

L’incendi forestal iniciat dijous a Segorbe per un llamp ha quedat estabilitzat després de calcinar 630 hectàrees al Parc Natural de la Sierra Calderona. Un miler de veïns de Gàtova continuen desallotjats, encara que es preveu que puguen tornar prompte a les seues cases.

Corberán valora l’empat: partit equilibrat i exigència de Mestalla

Carlos Corberán ha qualificat d’equilibrat l’empat del València CF contra el Celta de Vigo i ha admés que l’equip va defensar més del que volia. El tècnic ha defensat la línia de cinc, ha reclamat reforços i ha mostrat respecte per l’exigència de Mestalla.