En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Alerta taronja per pluges fortes a l’interior de Castelló i València este dissabte

El Centre de Coordinació d’Emergències ha activat per a dissabte l’alerta taronja per pluges i tronades a l’interior nord de Castelló i per pluges a l’interior nord de València, a més de diverses alertes grogues per pluja, tronades i temperatures altes al litoral.

Foios estrena un gran mural en homenatge a Ferran Torres al poliesportiu municipal

Foios ha estrenat un mural gegant al poliesportiu municipal dedicat a Ferran Torres, autor del gol que va donar a Espanya el seu segon Mundial. L’Ajuntament també ha iniciat els tràmits per nomenar-lo Fill Predilecte.

El PSPV acusa el Consell de encarir de nou la vivenda protegida i fer-la inassolible

El PSPV-PSOE ha acusat el Consell del PP d’haver encarit de nou el mòdul de vivenda protegida a la Comunitat Valenciana fins als 2.568 euros per metre quadrat, fet que, segons el partit, la fa cada vegada més inassolible per a famílies, jóvens i classes mitjanes. Els socialistes critiquen també l’oportunitat de la publicació en ple període vacacional i reclamen al president Juanfran Pérez Llorca que revertisca l’augment i revise la seua política d’habitatge.

Així funcionarà la nova política d’entrades del Levante al Ciutat de València

El Levante ha estrenat una política d’entrades amb preus dinàmics i avantatges per als aficionats amb Carnet Simpatizante, així com descomptes per als abonats. El club també incentiva que els socis alliberen el seient quan no puguen acudir.

Polònia serà el país convidat al València Design Fest 2026 amb una gran mostra artesanal

València Design Fest tornarà del 10 de setembre al 15 d’octubre de 2026 amb Polònia com a país convidat i una extensa programació centrada en l’artesania contemporània, el disseny i l’intercanvi professional.

Els zoològics ibèrics detecten canvis en el comportament animal durant l’eclipsi solar

Diversos parcs zoològics d’Espanya i Portugal han registrat canvis en la conducta d’elefants, monos, aus i cérvols durant l’eclipsi solar, amb reagrupaments, fugides i vocalitzacions inusuals. Els centres han participat en un projecte coordinat per a estudiar la resposta dels animals a la baixada de llum.

147 atencions oftalmològiques en la Comunitat Valenciana després de l’eclipsi solar

Els centres de salut i hospitals de la Comunitat Valenciana han atés 147 persones per molèsties oculars relacionades amb l’eclipsi solar, cap d’elles amb necessitat d’ingrés.

Quaranta atesos durant la Nit de l’Albà d’Elx, amb dues ferides greus

La Nit de l'Albà d'Elx ha deixat 40 persones ateses, majoritàriament per lesions lleus, encara que dues menors han patit danys més greus per cremades i impacte de canyes.