En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Cinc detinguts en una macrooperació contra el narcotràfic amb 4 tones d’haixix a València

Cinc persones han sigut detingudes en una operació policial contra el narcotràfic en què s’han intervingut quatre tones d’haixix en una nau industrial de Silla. La investigació continua oberta i sota secret de sumari, dirigida des de Madrid pel Tribunal Central d’Instància.

Un accident en la A-7 a Paterna col·lapsa la via amb 6 km d’aturades

Un accident de trànsit en la A-7 a l’altura de Paterna ha generat sis quilòmetres de retencions en sentit Barcelona esta vesprada de dilluns, després de tallar-se el carril dret al punt quilomètric 324,500.

José María Chiquillo assumirà una direcció en l’Ivace per decisió de Pérez Llorca

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha nomenat José María Chiquillo personal directiu de l’Ivace, segons el DOGV.

José María Chiquillo s’incorpora com a directiu a l’Ivace per decisió de Pérez Llorca

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha nomenat José María Chiquillo personal directiu de l’Ivace, segons publica el DOGV, després d’una trajectòria política i institucional vinculada a València i a l’àmbit internacional.

Mompó no descarta ser candidat del PP a la Generalitat: ‘No hi ha jugador de futbol que no vullga ser titular’

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, no s'ha descartat com a candidat del PP a la Generalitat i ha defés la gestió provincial en la DANA durant un esmorzar informatiu d'AMDComVal.

Un nou campus gratuït de programació arribarà a Alacant a partir de 2027

La Generalitat i la Fundació Telefónica posaran en marxa el campus 42 Alicante en l’antic edifici de Correus, amb formació gratuïta en programació, IA i ciberseguretat finançada amb 10,3 milions d’euros.

La pel·lícula valenciana ‘La violinista’ fa història en Annecy com a primer llargmetratge espanyol premiat

La consellera Carmen Ortí ha rebut a València la productora Paloma Mora per celebrar el Cristal a millor llargmetratge d’animació que ha aconseguit 'La violinista' en el Festival d’Annecy, el primer per a una pel·lícula espanyola en este certamen.

‘La violinista’, primera pel·líçula espanyola premiada a Annecy, triomfa amb segell valencià

La pel·lícula d’animació ‘La violinista’, amb participació de la productora valenciana TV ON Producciones i suport de l’Institut Valencià de Cultura, s’ha convertit en la primera cinta espanyola guanyadora del Cristal al millor llargmetratge al Festival d’Annecy. La consellera Carmen Ortí ha rebut la productora Paloma Mora i ha destacat el valor històric del reconeixement.