10.4 C
València
Dimarts, 23 desembre, 2025

En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Detinguts dos hòmens atrinxerats a Elx després de matar a dos i ferir a un tercer

La Guàrdia Civil ha detingut a dos hòmens atrinxerats en una vivenda aïllada de la pedania de la Marina, a Elx, després de matar a dos i ferir greument a un tercer. El cas està sota secret i es descarta, ara com ara, un ajust de comptes.

Detinguts dos atrinxerats a Elx després de la mort de dos hòmens i un ferit greu

La Guàrdia Civil ha detingut a dos hòmens atrinxerats en una vivenda aïllada de la pedania de La Marina. Abans havien matat a dos hòmens i deixat ferit greu a un tercer.

El València preveu multiplicar per dotze els ingressos amb butaques especials del Nou Mestalla

El club espera multiplicar per dotze els ingressos de les zones amb servicis extra del nou estadi. Presenta un centre d'experiència per a comercialitzar 6.500 seients, una mica més del 9% de l'aforament.

L’assistència al Ciutat de València cau en el primer tram del curs

El Llevant tanca 2025 amb la pitjor entrada del curs en el Ciutat de València. De l'impuls inicial davant Barça i Madrid s'ha passat a 17.346 espectadors.

Marcelino convertix La Ceràmica en un fortí

El Vila-real ha patit només huit derrotes en 41 partits com a local des del retorn de Marcelino. En 2024 i 2025 l'equip només va cedir quatre vegades per any a casa.

La mort del valencianisme en que m’he format

Intentaré seguir treballant com a gramàtic, i mirar, buscar i ajudar a conformar un valencianisme social i polític que no tinga les idees errònies del valencianisme que, este dilluns, vaig vore morir.

El Marató bp Castelló entrega cinc xecs solidaris de 1.200 euros a cinc ONG

L'organització del Marató bp Castelló i 10K FACSA Castelló va entregar cinc xecs de 1.200 euros a Youcanyolé, Telèfon de l'Esperança, AFA Castelló, Asolecas i Antian. La recaptació procedix de l'edició de febrer de 2025 i subratlla l'impacte social de la carrera.

El València entrenarà a Mestalla amb portes obertes el 29 de desembre

El club programarà una sessió oberta a Mestalla el 29 de desembre. Les portes s'obriran a les 10.30 i l'accés requerirà una entrada generada en la web.