En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

La falla infantil d’Esparter-Gran Via Ramón y Cajal, la millor de 2026 a València

L'obra 'Arca. El viatge de Pepet', de Zvonimir Ostoic per a Esparter-Gran Via Ramón y Cajal, s'ha alçat amb el primer premi i ha aconseguit el ninot indultat infantil.

La falla infantil d’Esparter-Gran Via Ramón y Cajal s’ha alçat amb el primer premi de la Secció Especial 2026

La infantil 'Arca. El viatge de Pepet', de l'artista Zvonimir Ostoic (Zeta) per a Esparter-Gran Via Ramón y Cajal, s'ha alçat amb el primer premi de la Secció Especial 2026. La mateixa creació va aconseguir el ninot indultat infantil i el podi l'han completat Convent Jerusalem i Maestro Gozalbo.

La falla infantil d’Esparter-Gran Via Ramón y Cajal s’alça com la millor de 2026

L'obra 'Arca. El viatge de Pepet', de l'artista Zvonimir Ostoic (Zeta) per a Esparter-Gran Via Ramón y Cajal, s'ha alçat amb el primer premi infantil de la Secció Especial 2026. El conjunt ja havia aconseguit el ninot indultat infantil el dissabte

Alejandro Talavante i Juan Ortega van naufragar en un mà a mà sense lluentor a Castelló

Mitja plaça i una correguda de Domingo Hernández sense raça, amb vent molest, van deixar un dol pla. A penes va haver-hi centellejos aïllats i l'espasa va fallar.

Un bou brau de Jandilla i la naturalitat de Pablo Aguado marquen la vesprada a València

Un bravíssim bou de Jandilla, 'Artista', i la temperada naturalitat de Pablo Aguado van centrar la correguda de Falles a València. Castella no va rematar i no va haver-hi trofeus.

L’Exposició del Ninot tanca amb més de 91.000 visitants

La mostra ha finalitzat després de rebre a més de 91.000 persones. En breu es donarà a conéixer el ninot indultat gran de les Falles de 2026.

L’Elx ha caigut a la zona de descens per primera vegada en la temporada

L'Elx ha caigut a la zona de descens per primera vegada en la temporada després del 4-1 a Madrid i el 2-1 del Mallorca. És antepenúltim amb 26 punts, a dos d'Alabés i Mallorca.

Sueca-Literat Azorín aconseguix el ninot indultat de 2026 amb una xiqueta que somia amb la pau

Sueca-Literat Azorín ha aconseguit el ninot indultat de les Falles 2026 amb una escena que contraposa guerra i infància. L'obra de Pedro Santaeulalia se salvarà de la Cremà.