En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Pérez Llorca apel·la a la unitat del PPCV i presenta el partit com el futur de la Comunitat

Juanfran Pérez Llorca destaca a Elx que la unitat interna és clau per al futur del PPCV i de la Comunitat Valenciana, i carrega contra la gestió del Botànic i del Govern de Pedro Sánchez.

Ràfegues de 80 km/h, llamps i granís en les tormentes del sud de Castelló i nord de València

Tormentes de pas ràpid han afectat esta vesprada el sud de Castelló i el nord de València amb ràfegues de fins a 80 km/h, llamps que estan provocant incendis i granís en diversos municipis.

El Centre del Carme connecta l’herència de Juana Francés amb l’art actual en ‘Memorias del suelo’

El Centre del Carme Cultura Contemporània exhibix fins al 4 d’octubre ‘Memorias del suelo’, una mostra col·lectiva que revisa la influència de Juana Francés en artistes actuals a partir de les morfologies del sòl i les seues problemàtiques ambientals i socials.

Marcos Benavent, el ‘yonqui del dinero’, haurà d’ingressar en presó pel cas Imelsa

La Audiencia Provincial de València ha citat l’exgerent d’Imelsa Marcos Benavent per comunicar-li la fermesa de la seua primera condemna i instar-lo a ingressar en presó pel cas Imelsa.

Caballero defensa amb wasaps la gestió municipal de València durant la DANA i carrega contra Bernabé

El portaveu del govern municipal de València, Juan Carlos Caballero, assegura que els missatges del grup de WhatsApp de l’equip de govern demostren el treball fet durant la DANA i acusa la delegada del Govern, Pilar Bernabé, d’haver estat absent i de criticar injustament els bombers.

Enginyeria Aeronàutica de la UPV aconseguix la nota de tall més alta amb un 13,504

Enginyeria Aeronàutica de la UPV ha registrat la nota de tall més alta de la Comunitat Valenciana amb un 13,504, mentre que Medicina a la UV torna a ser el grau més demanat en primera opció.

Dimitrievski i Cenk s’afegixen a la pretemporada del València CF a Paterna

El porter Stole Dimitrievski i el central Cenk Özkacar s’han incorporat a la primera setmana de pretemporada del València CF a Paterna, amb el tur encara buscant eixida i l’equip preparant la concentració a Girona.

Alicant avançarà les vacacions escolars de Setmana Santa de 2027 fins al Dilluns Sant

Els col·legis i instituts dAlicant han acordat avançar les vacacions de Setmana Santa de 2027 al Dilluns Sant i allargar-les fins al Dimecres de Pasqua, amb tres dies autonòmics permutats i tres jornades locals no lectives en desembre i abril.