En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Jesús Lancis arrasa i serà el nou rector de l’UJI amb el 86% del vot ponderat

Jesús Lancis s'imposa en les eleccions al Rectorat de la Universitat Jaume I amb el 86,32% del vot ponderat i un ampli suport de tots els col·lectius universitaris.

Pérez Llorca insta els docents valencians en vaga a pensar en l’alumnat

El president de la Generalitat reclama als docents valencians en vaga que prioritzen l'interés de l'alumnat i continuen negociant per a tancar el conflicte educatiu.

El guàrdia civil il·licità ferit a Huelva seguix ingressat i espera el seu trasllat a Alacant

El guàrdia civil il·licità de 37 anys ferit en una persecució a una narcolancha enfront de Huelva continua ingressat a Cadis a l'espera de ser traslladat a Alacant, mentres l'altre agent ferit greu continua recuperant-se.

L’alcalde d’Utiel defén que tancar els col·legis va evitar una tragèdia en la dana

L'alcalde d'Utiel sosté davant la jutgessa que el tancament dels centres educatius durant la dana va evitar una tragèdia major en un institut situat al costat del riu Magre, on van morir sis persones en el municipi.

Els contactes negatius per hantavirus podran rebre visites des de la proxima setmana

Els pacients espanyols amb resultat negatiu en hantavirus, inclosos els aïllats a l'Hospital Gomez Ulla i dos dones ingressades a Barcelona i Alacant, podran rebre visites des de la proxima setmana si una nova PCR confirma el negatiu.

La Diputació reforça amb més de 124.000 euros la prevenció d’incendis en les muntanyes d’Enguera

La Diputació de València destina este any més de 124.000 euros a la prevenció d'incendis i gestió forestal en les muntanyes d'Enguera, el municipi amb major superfície de muntanya pública de la província, i impulsa a més diversos projectes del Pla Obert d’Inversions.

La Diputació de València amplia l’abocador de Pedralba amb un nou àmbit d’abocament

La Diputació de València i l'empresa pública GIRSA han ampliat l'abocador de Pedralba amb un nou àmbit d'abocament d'uns 15.000 metres quadrats per a reforçar la seua capacitat i garantir la gestió segura de residus no perillosos.

Les associacions de VTC denuncien multes per servicis urbans malgrat l’aval del TSJCV

UNAUTO-VTC i MOVVA critiquen que ajuntaments mantinguen campanyes de multes contra els servicis urbans de VTC malgrat que el TSJCV ha validat esta activitat dins del marc autonòmic vigent.