En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Crida per a trobar familiars de represaliats soterrats a Bétera i Sant Pere de Ribes

La Diputació de València demana col·laboració ciutadana per localitzar familiars d’onze víctimes de la Guerra Civil soterrades a Bétera i Sant Pere de Ribes i poder així identificar-ne els restes.

Els rodatges deixen més de 4.000 pernoctacions en hotels d’Alacant en mig any

Els rodatges de pel·lícules, sèries, documentals i anuncis han generat 4.107 pernoctacions en hotels de quatre i cinc estrelles d’Alacant entre gener i juny de 2026, impulsats per grans produccions internacionals com ‘Enredados’ i ‘People of the book’. Alicante Film Office veu perspectives “prometedores” per al que resta d’any i destaca també l’impacte en promoció turística i formació de talent local.

L’aigua de Gàtova torna a ser apta per a beure després de l’incendi de Sogorb

El Centre de Salut Pública de València ha confirmat que l’aigua de l’aixeta de Gàtova torna a ser apta per al consum, després de diversos dies de restriccions arran de l’incendi forestal de Sogorb.

Quatre mitjans aeris lluiten contra un incendi forestal a Pina de Montalgrao

Quatre mitjans aeris i diversos efectius terrestres treballen este dimecres en l’extinció d’un incendi forestal declarat a Pina de Montalgrao, a la província de Castelló, segons el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat.

L’altra volta a les aules a València, o per què hi ha professionals que comencen setembre amb un MBA

Descobreix com els MBA estan transformant professionals experimentats a València en aquest inici de curs escolar.

Detinguts tres jóvens de 20 anys per una agressió sexual a una xica en una vivenda de Gandia

La Policia Nacional ha detingut tres jóvens de 20 anys després d’una agressió sexual a una xica, presumptament menor, en una vivenda de Gandia. Un d’ells està investigat com a autor material i els altres dos per omissió del deure de socors.

El ponent tornarà este dijous al litoral de València amb fins a 36 graus

Aemet ha activat per a este dijous l’avís groc per calor a tot el litoral de la província de València, on es poden assolir fins a 36 graus per l’entrada de vent de ponent. L’avís estarà vigent entre les 12 i les 20 hores amb una probabilitat estimada entre el 40 % i el 70 %.

Les Urgències del Doctor Peset guanyen un 21 % d’espai amb una inversió de 5,2 milions

El projecte de modernització de les Urgències de l’Hospital Universitari Doctor Peset de València reforma l’espai i l’amplia un 21 %, amb una inversió de 5,2 milions i quatre fases d’obres previstes fins al primer trimestre de l’any que ve. La primera fase ja està acabada i inclou una sala d’espera més gran, més espai per a pacients crítics i noves consultes d’especialitats.