En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Carlos Espí fitxa pel Real Madrid fins 2031 després de brillar al Levante

El davanter valencià Carlos Espí deixa el Levante UD i firma pel Real Madrid per cinc temporades, fins al 30 de juny de 2031, després d’una irrupció destacada en l’elit.

Carlos Espí, màxim golejador granota, fitxa pel Real Madrid

El Levante UD ha tancat amb el Real Madrid el traspàs del davanter Carlos Espí, màxima venda d’un jugador de la seua pedrera. El punta valencià, de 20 anys, s’acomiada com a màxim golejador granota de l’última temporada.

1.800 veïns poden tornar a casa pel bon avanç de l’incendi de la Vall d’Uixó

La millora en l’evolució de l’incendi forestal de la Vall d’Uixó ha permés el retorn de 1.800 persones a Alfondeguilla, Chóvar i Sueras, encara amb el foc sense estabilitzar i unes 5.200 persones desalojades.

L’abstenció de Vox frena la reprovació de Barcala pel cas dels pisos de Les Naus

L’abstenció dels quatre regidors de Vox en el ple d’Alacant ha impedit la reprovació de l’alcalde Luis Barcala, reclamada per l’esquerra per la seua negativa a declarar en la comissió sobre les vivendes públiques de Les Naus.

Veïns d’Ayódar reclamen més prevenció per a evitar nous incendis forestals

Els habitants d’Ayódar han tornat a les seues cases després de l’evacuació per l’incendi de la Vall d'Uixó i exigixen més prevenció per a evitar que es repetisquen focs com este.

El president de la CHJ admet que hi hagué “molt poc temps de maniobra” al barranc del Poyo

Miguel Polo ha detallat al jutjat els missatges que va enviar després de la DANA de 2024, admetent que al barranc del Poyo hi hagué molt poc temps de maniobra i incidint en l’impacte sobre l’abastiment d’aigua i les infraestructures.

El festival FRESCA! tanca la sisena edició amb un 90% d’ocupació

El festival FRESCA!, impulsat per la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats i l’IVC, ha tancat la sisena edició a Alacant amb un 90% d’ocupació i un augment del 12% d’espectadors respecte a 2024. Cinc dels nou muntatges de gran format han esgotat entrades a Casa Mediterráneo, mentre que FRESCA! Al Carrer ha oferit dos espectacles gratuïts en els Jardins de la Diputació.

Quatre de cada deu conductors valencians no revisen la vista abans de conduir

El 42,3 % dels conductors de la Comunitat Valenciana no es fa revisions visuals periòdiques, malgrat que la vista és clau per a la seguretat viària. El COOCV recorda també la importància d’usar ulleres de sol adequades, sobretot amb lents polaritzades.
FILMOTECA D'ESTIU