En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

El Barça vol mantindre la seua supremacia en una Copa del Rei d’Alacant amb bitllet europeu

El Centre de Tecnificació d’Alacant acull des de divendres fins diumenge la fase final de la Copa del Rei d’handbol, amb un Barça dominador i una plaça europea en joc per als finalistes.

El Valencia CF assegura Dimitrievski fins 2028 amb l’ampliació del seu contracte

El Valencia CF ha exercit la clàusula d’ampliació del contracte de Stole Dimitrievski per dos anys més, i el porter macedoni continuarà al club fins juny de 2028 després d’una temporada clau en la permanència.

Dijous amb màximes molt altes al prelitoral de València i ruixats possibles al nord

La Comunitat Valenciana viurà este dijous un dia de sol i calor amb màximes molt altes al prelitoral de València i possibilitat de ruixats i tronades al nord, segons Aemet. Divendres arribarà un descens notable de les temperatures màximes, sobretot a la província de València, i augmentaran els núvols i les precipitacions al sud de València i nord d'Alacant.

Els hotels valencians tanquen maig fregant el 87% d’ocupació, quatre punts més que fa un any

Els hotels de la Comunitat Valenciana han tancat el mes de maig amb una ocupació pròxima al 87%, quatre punts per damunt de 2025, amb València i Benidorm liderant i un fort impuls del turisme internacional.

Dijous amb màximes molt altes al prelitoral de València i ruixats al nord

La Comunitat Valenciana viurà este dijous un dia calorós, amb màximes molt altes al prelitoral de València i possibles ruixats forts amb tempesta a l’interior del terç nord.

El professorat en vaga mou l’acampada de la plaça de la Mare de Déu per a facilitar el Corpus

L’acampada indefinida de professors a la plaça de la Mare de Déu de València es reubica uns metres per a facilitar els preparatius i actes del Corpus, però anuncia que diumenge tornarà a ocupar l’espai alliberat.

El professorat valencià encadena 19 dies lectius de vaga sense avançar en la negociació

La vaga indefinida del professorat de l’ensenyament públic valencià arriba als 19 dies lectius amb noves manifestacions a València i Alacant, acampada a la plaça de la Verge i sense que Educació haja représ la negociació amb tots els sindicats.

Compromís dona llum verda a Mónica Oltra com a candidata a l’alcaldia de València

L’executiva de Compromís per València ha aprovat per consens iniciar el procés per a convocar una assemblea extraordinària que ratifique Mónica Oltra com a candidata a l’alcaldia de València, a proposta de l’exalcalde Joan Ribó.