En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Ordenen evacuar El Saler pel ràpid avanç del foc a la Devesa

L’Ajuntament de València ha ordenat des del Cecopal evacuar el poble d’El Saler per l’avenç de l’incendi declarat a la Gola de Pujol, dins de la Devesa.

El PSPV arranca el curs polític amb reunió a Les Corts i executiva clau per a 2027

El PSPV arrancarà dilluns 31 d’agost el curs polític amb una reunió del grup de Les Corts amb Diana Morant i, de vesprada, una executiva que tancarà la Conferència Política de setembre i el calendari de primàries per a 2027.

El robatori del Tresor de Villena eleva a tres els saquejos d’or en museus espanyols enguany

El saqueig del Tresor de Villena, valorat en cinc milions d’euros, és el tercer robatori d’or en museus espanyols enguany, després dels de Badajoz i Albacete, tots amb un patró d’actuació ràpid i violent.

Dissenyar la cuina ideal: el valor d’un bon assessorament a La Eliana

Descobreix com escollir la cuina ideal per a tu amb assessoria personalitzada i un compromís amb la sostenibilitat.

Martínez Mus exigix a la CHJ netejar els llits dels rius per a garantir la seua capacitat

El vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Vicente Martínez Mus, insistix que la Confederación Hidrográfica del Júcar és qui ha de garantir la capacitat hidràulica dels llits mantenint-los nets de vegetació i canyes, i li reclama actuacions abans de l’època de pluges.

El Consell reclama reunir els menors de Ceuta amb les seues famílies per a garantir-los més protecció

Elena Albalat defensa en la Conferència Sectorial d’Infància que la millor protecció per als menors arribats a Ceuta passa per localitzar les seues famílies i facilitar el retorn, i critica que el Govern central vulga repartir el problema entre comunitats.

Arnau Martínez confia a fer un salt de qualitat al València

Arnau Martínez s’ha presentat com a nou lateral dret del València amb la convicció que el seu rendiment pot donar un salt de qualitat a l’equip, amb el repte de millorar la passada temporada. El defensa català ha destacat la il·lusió per vestir l’escut valencianista, la versatilitat en el camp i la seua predisposició per a jugar de seguida.

Dylan Osetkowski: identitat i ritme del València Basket, clau per al seu fitxatge

Dylan Osetkowski ha explicat que el ritme i la identitat del València Basket han sigut decisius per al seu fitxatge i ha remarcat que arriba per a ajudar a guanyar partits en un any assenyalat pel 40 aniversari del club.