15.6 C
València
Divendres, 9 gener, 2026

En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Indonèsia dona per acabada la busca del xiquet valencià després del naufragi del 26-D

Indonèsia va posar fi este divendres a la busca del xiquet valencià de 10 anys desaparegut després del naufragi del 26 de desembre al Parc Nacional de Komodo. L'operatiu de 15 dies va trobar tres cossos i va deixar dos supervivents, mentres la investigació per possible negligència continua oberta.

València Basket busca aprofitar els dubtes d’Unicaja i assegurar cap de sèrie en la seua Copa

El València rep a Unicaja en el Roig Arena amb el propòsit de sumar un triomf que li acoste a ser cap de sèrie en la Copa. També perseguix reforçar el seu pols amb el Reial Madrid per liderar la primera volta.

Assumix 4 anys i 9 mesos per intentar matar a la seua parella a l’hospital després de donar a llum

L'acusat ha reconegut que va apunyalar a la seua parella a l'hospital del Vinalopó, tres dies després del part, i ha acceptat 4 anys i 9 mesos de presó. La pena s'ha rebaixat per reparar el mal amb 15.000 euros i comporta pèrdua de la pàtria potestat i 10 anys d'allunyament.

Robles exigix a Feijóo que demane disculpes per dir que l’UME no va estar en la DANA de València

La ministra de Defensa ha reclamat a Feijóo una rectificació pública per qüestionar l'actuació de la UME durant la DANA a València. Ha sostingut que la unitat va actuar des del primer moment i que el líder del PP ho sabia.

Casa Mediterrani fixa com a repte per a 2026 l’entrada de Síria en el seu Consell Diplomàtic

Casa Mediterrani s'ha proposat incorporar a Síria al seu Consell Diplomàtic en 2026 i reactivar les reunions de l'òrgan després de dos anys d'aturada. L'entitat prepara a més una cimera internacional a Alacant, definix sis eixos per a 2026 i consolida el seu creixement digital.

El preu de la tòfona a Castelló es desploma un 75% i encén les alarmes del sector

El preu en origen ha caigut d'uns 500 €/kg a 125-150 €/kg, molt lluny dels 1.000-1.500 €/kg d'altres campanyes. El sector l'atribuïx a l'excés d'oferta, la menor demanda i l'impacte d'una plaga, i reclama mesures.

El nou finançament autonòmic aportarà quasi 21.000 milions més a les comunitats en 2027

Hisenda ha xifrat en 20.975 milions l'augment de recursos en 2027 per a les comunitats de règim comú. El total ascendiria a 224.507 milions, un 47% més que en 2023.

Indonèsia dona per acabada la busca del xiquet espanyol desaparegut després del naufragi en Komodo

Les autoritats van posar fi a quinze jornades de rastreig sense resultats després de l'enfonsament del 26 de desembre al Parc Nacional de Komodo. La família va agrair l'esforç dels equips.