13.3 C
València
Dimecres, 31 desembre, 2025

En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Correia, Cömert, Dimitrievski i Rivero, els quatre del València que acaben contracte en 2026

Correia, Cömert, Dimitrievski i Rivero acaben el seu vincle al juny de 2026 i des de l'1 de gener poden pactar el seu futur amb altres clubs. Així està cada cas

Pedraza, Parell i Thomas Partey acaben contracte al juny i ja poden negociar el seu futur

Pedraza, Parell i Thomas Partey acaben contracte el 30 de juny de 2026 i, des de l'1 de gener, són lliures per a negociar amb altres clubs. També conclouen les cessions de Manor Solomon i Rafa Marín, i finalitza el contracte de Marcelino.

Simat frega els 1.000 l/m² de pluja entre setembre i desembre

Les precipitacions han deixat 977,4 l/m² en Simat, al capdavant del ránking de Avamet. A València s'han acumulat entorn de 420 l/m² des del 28 de setembre.

Pérez Llorca reafirma el compromís del Consell amb fets i recursos fins a una recuperació completa

El president ha defés la col·laboració institucional i ha promés mantindre recursos i accions fins a completar la recuperació després de la dana, amb especial focus en vivenda, ocupació i servicis públics.

La impermeabilització de la Ciutat de la Justícia de València aconseguix el 60% d’execució

Les obres d'impermeabilització avancen al 60% després d'una inversió de més de 2,3 milions, actuant sobre més de 17.000 m² per a evitar filtracions i humitats. El pla reforça segellats i amplia la xarxa d'evacuació sense interrompre l'activitat judicial.

Pérez Llorca reafirma el compromís del Consell amb fets i recursos fins a una recuperació completa

Pérez Llorca ha defés que la Comunitat continua recuperant-se de la pitjor catàstrofe de la seua història i ha promés fets i recursos fins a culminar la reconstrucció. Ha demanat cooperació entre administracions, estabilitat institucional i mesures per a vivenda, ocupació, fiscalitat i servicis públics.

Indonèsia espera estendre la busca de tres espanyols desapareguts després d’un naufragi

Les autoritats preveuen mantindre l'operatiu més enllà del sèptim dia legal en reforçar-lo amb més mitjans, sonar i un radi de 34,96 milles nàutiques.

Indonèsia espera estendre la busca dels tres espanyols desapareguts després del naufragi en Komodo

Les autoritats van indicar que confien a prolongar l'operatiu de rescat més enllà del mínim legal. L'àrea es va ampliar i en la sèptima jornada s'usarà sonar.