11.9 C
València
Dissabte, 31 gener, 2026

En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Un treballador de 40 anys ha mort després de caure des de diversos metres en una vivenda de Torrent

Un treballador de 40 anys ha mort en caure des de diversos metres mentres treballava en una vivenda de Torrent. Els servicis d'emergència no van poder reanimar-ho.

Dimitix la regidor d’Urbanisme d’Alacant després de ser adjudicatària d’una vivenda pública

Rocío Gómez ha anunciat la seua dimissió un dia després de conéixer-se que va ser adjudicatària d'una vivenda pública a la Platja de Sant Joan; el cas està sota investigació per possibles irregularitats.

Marcelino va assegurar que el dol davant Osasuna serà de ritme alt, intensitat i dificultat

El tècnic del Vila-real va assegurar este divendres que el xoc a Pamplona exigirà la millor versió, va subratllar la fortalesa local d'Osasuna i va confirmar diverses baixes.

El Consell insta el Govern a activar la clàusula de salvaguarda per a cítrics de Sud-àfrica

Comerç i Agricultura han remés un informe conjunt perquè l'Executiu sol·licite a Brussel·les l'activació de la salvaguarda. Assenyalen una caiguda del 24% en les exportacions de Castelló i demanen vigilància des d'octubre.

El Consell sosté que no hi ha risc de menor recaptació amb la rebaixa fiscal

Barrachina ha defés que la rebaixa fiscal no minvarà els ingressos en ampliar els límits de deduccions de l'IRPF amb retroactivitat a 1 de gener de 2025. També ha explicat el seu rebuig al decret òmnibus que inclou l'exempció d'ajudes per la DANA per mesclar matèries.

Pérez Llorca destaca l’impuls del Consell al progrés d’Ontinyent amb obres i servicis

El president Juanfran Pérez Llorca ha reafirmat el compromís de la Generalitat amb projectes clau a Ontinyent: hospital, Palacio de Justícia, Facultat de Veterinària i desdoblament de la CV-60. També s'impulsen corredors verds després de la dana.

Pérez Llorca demana que la Comissió Mixta de la DANA siga l’inici d’un enteniment

El president ha reclamat que la comissió que coordina la reconstrucció després de la DANA servisca per a superar la confrontació i centrar-se en la seguretat de les zones afectades. Ha admés que arriba molt tard i que potser hi ha assumptes sense solució.

Pérez Llorca demana al Govern explicacions i que rectifique per les indemnitzacions a víctimes de la DANA

El president ha exigit explicacions i una rectificació perquè les víctimes de la DANA no siguen tractades com de segona. A més, ha rebutjat la proposta de finançament autonòmic pel seu impacte fiscal en la Comunitat Valenciana.