13.4 C
València
Dilluns, 1 desembre, 2025

En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Rovira se’n va anar a Alacant el 29-O per la falsa tranquil·litat que atribuïx al Govern

El conseller d'Educació en funcions ha defés el seu desplaçament en plena DANA al·legant motius personals i una sensació de calma que li va traslladar la Delegació del Govern. Ha insistit que Educació no decidix tancar col·legis i que, amb dades completes de Aemet i la CHJ, s'hauria quedat a València.

Calero s’acomiada del Llevant: convencidísimo de salvar a l’equip i sense retrets

Julián Calero va assegurar en el seu adeu que estava convencidísimo de salvar al Llevant i, malgrat la mala ratxa, va dir que no retrau al club la rescissió.

Aagesen urgix al fet que la veritat arribe a la Comunitat Valenciana un any després de la DANA

La vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica va afirmar a Roma que va haver-hi informació suficient abans de la tragèdia i va demanar posar fi a les falsedats. Les seues paraules arriben després de l'emissió d'una entrevista a Salomé Pradas que va reactivar l'encreuament d'acusacions.

Ayoze Pérez subratlla la ratxa del Vila-real: cinc victòries seguides i tercer lloc a dos punts

El davanter va valorar el quint triomf seguit a Sant Sebastià, que va consolidar al Vila-real en la tercera plaça, a dos punts del Barcelona. També va abordar el contrast amb la 'Champions' i el seu retorn a l'onze després dels problemes físics.

Vent de ponent i calor, els adversaris previstos per a la Marató València

Ratxes de ponent de 30-40 km/h i calor marcaran la prova: 14é de mínima a l'eixida i fins a 22é al migdia, amb pluja molt improbable.

L’AVL firmarà un conveni amb el Congrés per a la difusió del valencià

L'AVL firmarà el dimecres a València un conveni amb el Congrés destinat a la formació, el coneixement i la difusió del valencià. A l'acte assistiran Verònica Cantó i Francina Armengol i es produirà una setmana després de l'elecció de Juanfran Pérez Llorca.

Les 17 obres d’emergència de la CHJ després de la DANA podrien estar acabades al juny de 2026

La CHJ preveu concloure al juny de 2026 les 17 obres d'emergència iniciades després de la DANA del 29 d'octubre de 2024. El pla de resiliència aspira a estar en execució en 2030.

València Basket i Ethan Happ rescindixen el seu contracte

València Basket i el pivot Ethan Happ han pactat la seua desvinculació del club. La decisió arriba després d'una llarga inactivitat per lesió i setmanes de negociació.