En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Rubén Burgos avisa després del primer colp a Saragossa: el treball serà dur per a guanyar la Lliga

Rubén Burgos, tècnic del València Basket, demana calma després del primer triomf a Saragossa i advertix que l'equip haurà de treballar intensament per a tancar la final de la Lliga Femenina davant Casademont.

L’IVF avala a més de 1.300 jóvens per a comprar la seua primera vivenda fins a abril de 2026

El programa d'avals de l'IVF ha permés a més de 1.300 jóvens accedir a finançament de fins al 100% per a comprar la seua primera vivenda en la Comunitat Valenciana i ja supera el volum de garanties de tot 2025.

El gratacel residencial més alt d’Europa comença a elevar-se a Benidorm

Benidorm inicia la construcció d'una torre residencial de 64 plantes i 230 metres, amb 260 vivendes i una inversió de 140 milions, cridada a ser la més alta d'Europa.

Aemet activa l’alerta groga per pluges i tempestes este diumenge a l’interior nord de València

Aemet activa per a este diumenge l'alerta groga per tempestes a l'interior nord de València, amb ruixats localment forts i un avís vigent de vesprada a nit.

La Generalitat permet usar la llana d’ovella i cabra com a nou fertilitzant agrícola

La Generalitat autoritza que la llana d'ovelles i cabres, fins ara sense valor comercial i costosa de retirar, puga tractar-se i utilitzar-se com a fertilitzant en sòls agrícoles, alleujant costos i millorant la gestió de residus ramaders.

Primal Scream i Röyksopp lideren un Deleste 2026 més electrònic i amb rècord a la vista

L'edició 2026 del Deleste Festival convertix de nou els Jardins de Vivers de València en focus de música independent, amb dos jornades diferenciades i rècord de públic en l'horitzó.

La Guàrdia Civil investiga l’agressió sexual a una menor en un club de futbol de Faura

La Guàrdia Civil manté obertes diligències per una presumpta agressió sexual a una xiqueta de 13 anys, atribuïda al fisioterapeuta de l'equip de futbol femení de Faura durant una sessió de tractament.

Psiquiatres reclamen abordar la depressió persistent sense banalitzar-la ni culpar al pacient

Especialistes en salut mental defenen un abordatge integral i psicosocial de la depressió persistent i els trastorns de la personalitat, amb més formació, recursos i humanitat en l'atenció, sense culpabilitzar al pacient.