En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

L’AVL rebutja la titlla tancada i manté el topònim València

El ple de l'AVL ha rebutjat la proposta municipal per a canviar l'accent de la ciutat i sosté la forma València. L'informe passa ara a la Generalitat.

Investiguen a un conductor per circular a 223 km/h en l’A-3 a València

La Guàrdia Civil investiga a un home de 61 anys sorprés a 223 km/h en l'A-3, a Venta del Moro. Va superar el límit en 103 km/h i afronta penes penals.

Pluges, pols en suspensió i descens de les màximes en l’últim dia de febrer en la Comunitat Valenciana

Febrer s'acomiada en la Comunitat Valenciana amb pols en suspensió en la mitat sud i pluges febles que s'estenen amb el pas de les hores. Les màximes baixen i el vent rola a nord-est.

Un sistema no invasiu mesura amb precisió les asimetries cranials en bebés i accelera el diagnòstic

Craniamed llança un programari que substituïx el craneómetro amb mesurament ràpid, precisa i exportable. Oferix els índexs CI i CVAI per a diagnòstic i seguiment.

Llevant 2-0 Alabés: Espí tomba a Sivera amb un doblet final i sosté la fe en la permanència

Un doblet de Carlos Espí en el 88 i 97 va decidir un dol que Sivera va sostindre quasi fins al final. Ryan va salvar al Llevant en la primera part i l'expulsió de Parada va canviar el guió.

Espí va tombar a Sivera amb un doblet i va mantindre visca l’esperança del Llevant

Un doblet de Carlos Espí en els minuts 88 i 97 va decidir el Llevant-Alabés després d'un pols de porters entre Ryan i Sivera. El Llevant va quedar amb 21 punts, a 4 de la salvació.

Espí derroca la muralla de Sivera amb un doblet i manté visca l’esperança del Llevant

Carlos Espí va firmar dos gols en el 88 i el 96 per a tombar a l'Alabés, amb deu des del 60. Sivera va sostindre als visitants i el Llevant va tallar la seua ratxa de cinc sense guanyar.

Castro i Coudet mantenen la base en el Llevant-Alabés

Els dos entrenadors a penes toquen els seus onces per al dol del divendres en el Ciutat de València: tornen Raghouber i Moreno; entren Pacheco i Aleñá.