En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

L’Espanyol goleja el Llevant en l’estrena de la Lliga 2026-27

L’Espanyol ha debutat en la Lliga 2026-27 amb un contundent 3-0 contra el Llevant al RCDE Stadium, amb doblet de Roberto Fernández i un gol final de Dolan. El partit també ha deixat el debut del jove Marc Santos, que amb 15 anys s’ha convertit en el futbolista més jove de la història del club granota.

Fortes tempestes deixen fins a 62 l/m² a Castellfort en poques hores

Les fortes tempestes d’este diumenge han deixat fins a 62 litres per metre quadrat a Castellfort i han activat l’avís taronja a l’interior nord de Castelló per intensitat de pluja, calamarsa i ratxes fortes de vent.

Compte arrere de 200 dies per a l’Europeu de pista curta a València

La fi de l’Europeu de Birmingham dona pas a un compte arrere de 200 dies per al Campionat d’Europa de pista curta de 2027 al Velòdrom Lluís Puig, que l’Ajuntament de València ja està adaptant amb obres i millores tècniques.

Corbalán afronta la Euroliga amb el València Basket com el gran repte de la seua carrera

L’escorta argentí Gonzalo Corbalán ha arribat a València per a incorporar-se al València Basket i ha assegurat que jugar la Euroliga i defensar el títol de la Lliga ACB és un repte molt gran en la seua trajectòria professional.

Arriaga es queda fora de la llista del Llevant i obri la porta a Bardeli i Manu Sánchez

Kevin Arriaga s ha quedat fora de la llista del Llevant davant l Espanyol i podria eixir prompte cap a l AEK d Atenes, fet que ha obert plaça per a Manu Sánchez i Enzo Bardeli.

Altea encapçala les màximes amb 38,3 graus en un diumenge de calor intensa

Altea ha registrat este diumenge la temperatura més alta de la Comunitat Valenciana, amb 38,3 graus, seguida per Callosa d'en Sarrià i diverses localitats de València i Castelló. Les capitals de província s'han mantingut per davall dels 34 graus, segons Avamet i Aemet.

Jóvens amb discapacitat intel·lectual d’Alacant i Castelló tindran formació per a l’ocupació a la universitat

Les universitats d’Alacant i Castelló participaran en un programa de la Fundació ONCE i el Fons Social Europeu Plus per a formar jóvens amb discapacitat intel·lectual i millorar-ne l’ocupabilitat de cara al curs 2025-26.

Metrovalencia guanya usuaris en juliol mentre el TRAM d’Alacant retrocedix

Metrovalencia ha transportat 6,6 milions de persones en juliol, un 6,22 % més que en 2025, mentres que el TRAM d’Alacant ha baixat fins a 1,7 milions, un 2,48 % menys. El TRAM de Castelló ha crescut un 9,63 % fins als 242.180 viatgers.