En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Localitzen mort un home dins dun cotxe en un centre comercial de Xàtiva

La Policia Nacional ha obert una investigació després de trobar el cadàver dun home de 52 anys, sense signes aparents de violència, dins dun cotxe estacionat en un centre comercial de Xàtiva.

Bernabé retreu la corrupció del PP valencià en plena polèmica pel cas Ábalos

Pilar Bernabé ha recordat que en la Comunitat Valenciana hi ha 185 condemnats per corrupció del PP i ha criticat que molts continuen ocupant càrrecs, en resposta a preguntes sobre la sentència contra José Luis Ábalos.

Nous vols directes d’estiu entre Castelló i Palma amb Air Nostrum

Air Nostrum recupera des del 17 de juliol la connexió directa d’estiu entre Castelló i Palma amb dos vols setmanals i preus a partir de 37 euros per trajecte.

Absoldos els cinc acusats del cas Taula pels contractes de Cultura a València

L’Audiència Provincial de València ha absolt els cinc acusats de prevaricació, suborn i malversació en la peça E del cas Taula-Imelsa, sobre contractes de la Regidoria de Cultura entre 2003 i 2006, en no vore acreditat l’amaño ni el cobrament de comissions.

Mes de maig rècord en hotels valencians amb més de 3 milions de pernoctacions

La Comunitat Valenciana ha superat els 3 milions de pernoctacions hoteleres en maig, amb el pes principal del turisme estranger i una estada mitjana de 3,14 dies. La província d'Alacant lidera les xifres, seguida de València i Castelló.

L’ocupació turística puja un 3,9 % al maig a la Comunitat Valenciana, el major avanç autonòmic

La Comunitat Valenciana ha encapçalat al maig l’augment d’afiliació turística a Espanya amb un 3,9 %, fins als 232.761 treballadors, en un context de creixement general del sector.

Dimarts de calor extrema: nivell taronja en tres comarques de Castelló

Sanitat ha mantingut per a dimarts el nivell de risc mitjà per calor en una vintena de municipis de les comarques del Baix Maestrat, Els Ports i l’Alt Maestrat.

Quatre ferits, dos menors, en l’incendi d’una vivenda a Aldaia

Quatre persones han resultat ferides en l’incendi d’un dúplex a Aldaia, entre elles un bebé d’11 mesos i una xiqueta de 3 anys, atesos per inhalació de fum i cremades.