En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

La Film Symphony Orchestra estrena a València el seu concert Wanted dedicat al western

La Film Symphony Orchestra torna al Palau de la Música de València amb el comiat de Toon Story i l'estrena de Wanted, un nou concert dedicat a les grans bandes sonores del western.

El Consell reivindica la seua aposta per crear més i millor ocupació en la Comunitat Valenciana

La Generalitat subratlla el seu compromís amb una ocupació estable i de qualitat, amb especial atenció a jóvens i dones, i destaca la creació de més de 110.000 llocs de treball en l'últim any.

Agricultura i l’UJI assagen el control biològic contra la plaga que amenaça els cirerers

La Conselleria d'Agricultura i l'UJI proven la solta del parasitoide Ganaspis kimorum i reforcen l'ús d'insecticides biològics per a contindre la Drosophila suzukii en cirerers valencians.

Les tempestes deixen 16,4 litres per metre quadrat a Millares en la matinada de l’1 de maig

Les tempestes registrades de matinada han deixat 16,4 litres per metre quadrat a Millares i acumulats significatius en diversos municipis de l'interior de la Comunitat Valenciana, amb cel cobert i ruixats febles en la resta del territori.

Puente acusa la dreta de bloquejar la regularització d’immigrants per a no cedir en res

Óscar Puente defén la regularització extraordinària d'immigrants com a via per a reconéixer drets bàsics i critica que la dreta es negue a repetir processos que abans va aplicar. El ministre també descarta que existisca fonament en les especulacions sobre una candidatura per Alacant.

Vila-real busca la Champions i el Llevant s’aferra a la permanència en La Ceràmica

Vila-real necessita només un punt per a segellar la seua presència en la pròxima Lliga de Campions, mentres que el Llevant està obligat a guanyar per a continuar viu en la lluita per la permanència.

La Policia proposa sancionar al president del Panathinaikos per alterar la seguretat a la Fonteta

La Policia Nacional ha proposat sancionar al president del Panathinaikos, Dimitris Giannakopoulos, per una conducta que considera generadora d'una situació de risc al final del partit d'Eurolliga a València.

L’Audiència Nacional admet a tràmit el recurs de Castella-la Manxa pel transvasament Tajo-Segura

L'Audiència Nacional ha admés a tràmit el recurs de Castella-la Manxa contra el Govern per no adaptar encara les normes del transvasament Tajo-Segura a les sentències del Suprem i als cabals ecològics del Tajo.