Anuncios

En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Anuncios

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Anuncios
Anuncios

Últimes notícies

El València Basket sobreviu al arreón final del Girona i es jugarà la final en Fontajau

El València Basket va deixar escapar una renda de deu punts i va acabar imposant-se per un ajustat 67-66 davant el Spar Girona, deixant la semifinal de la Lliga Femenina Endesa completament oberta per a la volta en Fontajau.

La Generalitat amplia l’alerta taronja per pluges a l’interior sud de València

La Generalitat estén l'alerta taronja per pluges a l'interior sud de València, mentres quasi tota la Comunitat seguix en avís groc excepte el nord de Castelló, amb registres que superen els 70 l/m² en diversos municipis.

Barrachina defén la ramaderia extensiva com a pilar estratègic en la Comunitat Valenciana

El conseller Miguel Barrachina reivindica la ramaderia extensiva com a activitat clau per a la seguretat alimentària, l'ocupació rural i l'equilibri territorial, i detalla una estratègia amb 70 mesures i suport econòmic estable al sector.

Les tempestes es generalitzen a Espanya amb xàfecs torrencials i risc de crescudes

Un tàlveg d'aire fred dispara la inestabilitat en quasi tota Espanya amb tempestes molt intenses al Mediterrani, registres torrencials a Alzira i risc de crescudes sobtades en la conca de l'Ebre.

La Diputació de València reforça el seu paper com a pont entre els municipis i la Unió Europea

La Diputació de València reivindica el paper dels governs intermedis en la construcció europea i detalla el reforç de la seua assistència tècnica i financera perquè els municipis accedisquen a fons comunitaris.

La Generalitat activa la preemergència hidrològica en el Magre després de fortes pluges a Guadassuar

La Generalitat activa el nivell groc del Pla Especial d'Inundacions en la conca del Magre després de superar els 50 l/m² a Guadassuar i deixar registres destacats en diverses localitats veïnes.

Una tempesta descarrega 72,4 l/m² en una hora a Alzira i activa avisos per pluja intensa

Una tempesta molt localitzada deixa 72,4 l/m² en poc més d'una hora a Alzira i obliga a mantindre avisos taronja i groc per pluja intensa en diverses comarques de la Comunitat Valenciana.

La Fiscalia manté la petició de 8 anys de presó per a Juliol d’Espanya per agressió sexual

La Fiscalia manté la seua petició de huit anys de presó per a Juliol d'Espanya per un delicte d'agressió sexual i dos de tracte degradant a pacients en la seua consulta privada. El juí queda vist per a conclusions finals el 21 de maig.
Anuncios