En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Novena reunió entre Educació i sindicats per a intentar tancar un acord i frenar la vaga docent

Educació i els sindicats docents afronten la seua novena reunió amb l'objectiu de pactar un acord definitiu que permeta desconvocar la vaga indefinida en l'educació pública no universitària.

Rescaten en helicòpter a una senderista ferida en la Senda Fosca del Montgó

Una dona de 57 anys va ser evacuada en helicòpter després de patir una possible fractura de turmell mentres recorria la Senda Fosca, en el paratge natural del Montgó, a Dénia.

La Confederació de l’Ebre alerta de possibles crescudes sobtades a Aragó, Comunitat Valenciana i Catalunya

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre advertix de risc de crescudes ràpides en llits menors i barrancs d'Aragó, Comunitat Valenciana i Catalunya davant pluges intenses i tempestes previstes per a la vesprada.

Sergio De Larrea, triat millor jugador jove de la Lliga Endesa

El base del València Basket Sergio De Larrea ha sigut triat millor jugador jove de la Lliga Endesa després de dominar la votació popular i la d'entrenadors i mitjans. L'internacional espanyol succeïx en el palmarés a Jean Montero i confirma la seua irrupció en l'elit.

Les PAU arranquen en la Comunitat Valenciana amb 25.666 alumnes i servicis mínims al 100% en plena vaga docent

La Comunitat Valenciana inicia el dimarts les PAU amb 25.666 estudiants i servicis mínims del 100% per a exàmens i correccions en ple conflicte per la vaga indefinida del professorat.

Mikel Crespo definix com a èpic l’ascens del València Femení a Lliga F

Mikel Crespo qualifica l'ascens del València Femení a Lliga F com un assoliment èpic després d'empatar en el minut 99 i resistir en la pròrroga per a tornar a la màxima categoria.

Detinguts dos hòmens per empadronar a 18 persones en una vivenda del Puig a canvi de diners

La Policia ha detingut a Sagunt a dos hòmens acusats d'empadronar fraudulentament a fins a 18 persones, dotze d'elles immigrants en situació irregular, en una vivenda del Puig que presentava greus deficiències d'habitabilitat.

Gràffica, la revista que s’ha convertit en arxiu viu de la cultura visual en espanyol

La revista Gràffica va nàixer com un projecte per a divulgar el disseny gràfic des de dins del sector i s'ha consolidat en dèsset anys com a mitjà de referència i arxiu viu de la cultura visual en espanyol.