En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Quatre detinguts a Borriana per vendre contractes falsos a estrangers per a empadronar-se

La Guàrdia Civil ha detingut tres hòmens i una dona a Borriana per un suposat entramat d’empadronaments il·legals d’estrangers mitjançant contractes de lloguer falsos, amb 36 delictes atribuïts i almenys 26 persones empadronades de manera irregular.

Pérez Llorca alerta que retallar el Tajo-Segura posa en risc el menjar a Espanya i Europa

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, defensa en el VIII Congrés Nacional de l’Aigua a Elx que el trasvasament Tajo-Segura és clau per a la seguretat alimentària d’Espanya i Europa i acusa el Govern central de posar en risc milers de llocs de treball amb els retalls.

La UPV acosta la ciència a la taula amb la gastronomia valenciana

La Universitat Politècnica de València ha llançat 'Un mos de Ciència', una iniciativa audiovisual que explica els secrets científics de plats i productes emblemàtics de la gastronomia valenciana, amb la col·laboració de Consum.

Pablo Ruz acusa Pedro Sánchez d’haver anat a Elx per a ‘amagar-se’

L’alcalde d’Elx, Pablo Ruz, ha qualificat de ‘un poc estranya’ la visita de Pedro Sánchez a la companyia aeroespacial PLD Space i ha insinuat que el president del Govern s’ha desplaçat a la ciutat ‘a amagar-se’. En contrast, ha elogiat la presència del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, per a explicar una ‘inversió complitda’ i comprometre’s amb els regants sense aigua.

Els derbis de Buñol i Vila-real centren la segona jornada del grup VI

La segona jornada del grup VI de Tercera Federació estarà marcada pels derbis Levante B-Buñol i Villarreal C-Roda, amb diversos duels directes per l’estrena triomfal i la permanència.

Els servicis digitals ja impulsen les exportacions espanyoles per damunt del turisme

Les exportacions espanyoles de servicis digitals han crescut un 66,8 % des de 2019 i ja han superat les vendes turístiques, segons un informe de la Fundació BBVA i l’Ivie. Els servicis professionals i informàtics concentren la major part d’estes exportacions, amb Espanya guanyant lleugerament pes en el mercat mundial.

Cap de setmana estable i més calor a la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana enceta este divendres un cap de setmana de temps estable, amb cels poc nuvolosos i temperatures en augment. El vent bufarà fluix, encara que es reforçarà en alguns trams del litoral de València i Castelló.

Controlat l’incendi en dues naus industrials a Montserrat després de tota la nit de treball

Els bombers han controlat de matí un incendi declarat anit en una nau química de Montserrat que s’ha estés a una nau fustera. Desenes d’efectius han treballat tota la nit per evitar que el foc afectara més instal·lacions.