17.9 C
València
Dijous, 15 gener, 2026

En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Cultura anuncia candidatura de Potries i altres huit ciutats a Capital Europea de la Cultura 2031

Nou ciutats espanyoles, entre elles Potries i Toledo, optaran a la Capital Europea de la Cultura en 2031. Cultura ha fixat el calendari: finalistes al març i decisió al desembre.

Pérez Llorca recorda que l’acta de Mazón la decidixen els votants

Preguntat per si el PP demanarà l'acta de diputat a Carlos Mazón, Pérez Llorca ha subratllat que l'atorga i la quitació l'electorat. Ha defés que Mazón ja va assumir responsabilitats en dimitir.

Morant compartix que cal baixar la crispació, però no amb la ‘recepta’ de Jordi Sevilla

Diana Morant ha recolzat la idea de reduir la crispació política, però ha rebutjat la 'recepta' proposada per Jordi Sevilla. Defén que el Govern sí que aplica polítiques socialdemòcrates.

Aemet denuncia el degoteig constant d’atacs i desinformació contra divulgadors climàtics

Aemet ha lamentat l'augment sostingut d'atacs i desinformació contra divulgadors i organismes científics. Advertix que minar la confiança debilita la resposta ciutadana.

Estela Carbonell, campiona de la Supercopa d’Itàlia amb la Juve: ‘Volem guanyar tot el que puguem’

La lateral valenciana ha alçat la Supercopa d'Itàlia amb la Juventus i reivindica l'ambició de l'equip: Lliga, Copa i avançar en la Champions després de superar a la Roma.

Pérez Llorca acusa a Montero d’usar el finançament com a cartell electoral

Pérez Llorca ha denunciat que la proposta d'Hisenda sobre finançament autonòmic és un 'cartell electoral' de María Jesús Montero. Reclama una negociació real amb els presidents autonòmics.

Morant demana als presidents autonòmics no torpedinar un model de finançament sense perdedors

Morant ha defés que la proposta del Govern manté l'statu quo i que ningú sale perdent. Ha reclamat responsabilitat per a culminar un acord que beneficiaria a la Comunitat Valenciana.

Segona jornada de vaga mèdica en la Comunitat Valenciana: 65% segons el sindicat i 3,63% segons Sanitat

El sindicat eleva el seguiment al 60-65% i Sanitat el reduïx al 3,63-3,69%. La protesta va reclamar un estatut propi i millores laborals, amb concentració a l'Hospital Peset.