En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

El València Basket es juga la segona plaça de la Lliga Endesa en el Palau

El València Basket visita al Barcelona en un dol ajornat que tanca la fase regular de la Lliga Endesa i en el qual es juga ser segon o caure fins a la quinta posició abans dels playoff.

El 91% del professorat valencià rebutja la proposta d’Educació i recolza seguir la vaga

Un 91% del professorat no universitari de l'educació pública valenciana rebutja l'última proposta de la Conselleria d'Educació i un 80% aposta per mantindre la vaga indefinida. La consulta sindical, amb més de 30.000 vots, també definix el format preferit de les pròximes mobilitzacions.

Dos persones rescatades il·leses després de l’accident d’un hidroavió enfront de Sagunt

Dos ocupants d'un hidroavió en vol de pràctiques han sigut rescatats il·lesos enfront de la costa de Sagunt després de patir una fallada mecànica que va impedir l'enlairament.

València i Castelló encadenen la seua segona nit tropical amb mínimes de fins a 20,8 graus

València i Castelló han viscut la seua segona nit tropical consecutiva, amb mínimes que no han baixat dels 20 graus a causa d'una mar Balear excepcionalment càlida per a finals de maig.

Sis noves rutes de cicloturisme per a reactivar els pobles més xicotets de la Ruta 99

La Generalitat impulsa sis rutes cicloturistas en la Ruta 99 per a reforçar el turisme d'interior i combatre la despoblació en els municipis de menys de 100 habitants.

Agricultura reforça les ajudes a la cirera d’Alacant per a assegurar el futur del cultiu

La Conselleria d'Agricultura destina prop de 418.000 euros a explotacions de cirera de regadiu a Alacant i supera el milió en ajudes al secà, al mateix temps que impulsa el relleu generacional amb quasi 550 suports a jóvens agricultors.

Tancament total del pas inferior de Pérez Galdós a València durant tres dies per les obres

El túnel de Pérez Galdós romandrà tancat al trànsit de l'1 al 3 de juny per a connectar un col·lector dins de les obres de reurbanització i renaturalització de l'eix Pérez Galdós-Giorgeta.

Bernabé ressalta la labor humanitària de la Policia Nacional en la carrera solidària Ruta 091

La carrera solidària Ruta 091 reunix 2.000 corredors a València per a fer costat a FEVADIS i visibilitzar el caràcter humanitari i la vocació de servici de la Policia Nacional.