10.8 C
València
Dissabte, 17 gener, 2026

En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

82-79: la defensa del Fenerbahçe frena al València malgrat el arreón final

El Fenerbahçe es va imposar 82-79 gràcies al seu defensa de canvis, que va col·lapsar al València. Jean Montero va forçar un final atapeït, però els tirs per a empatar no van entrar

Fenerbahçe 82-79 València: la defensa turca apaga la reacció final

Fenerbahçe es va imposar 82-79 a Istanbul gràcies a una defensa de canvis que va desactivar al València. Jean Montero va forçar un final igualat, però va faltar el triple.

La Diputació finança un nou trinquet a Bétera i la reforma del de la Pobla de Vallbona

La Diputació de València ha activat obres en dos trinquets amb 400.000 euros per a Bétera i 300.000 per a la Pobla de Vallbona dins del Pla de Trinquets. El pla suma huit milions per a modernitzar instal·lacions de pilota i atraure noves generacions.

Castelló inaugura la Supercopa d’Espanya femenina amb el Madrid-Atleti a les 19.15 i VAR a demanda

Castelló va presentar la fase final de la Supercopa femenina: Madrid-Atleti el dimarts i Barça-Athletic el dimecres, amb final el dissabte en Castalia. L'RFEF ha confirmat el retard de 15 minuts del primer dol i l'ús del FVS, un VAR a petició dels entrenadors.

Pérez destaca la seguretat com a motor per a atraure visitants a la província d’Alacant

Toni Pérez ha defés en l'I Fòrum Policia Local i Turisme que la seguretat impulsa l'elecció d'Alacant com a destí. Ha posat en valor a la Policia Local com a primer contacte del visitant.

112 Euskadi va saber d’almenys dos víctimes a les 21.05 del 29-O i va registrar 32 crides per la DANA a València

El 112 del País Basc va atendre 32 peticions d'auxili vinculades a les riuades en el sud de València els dies 29 i 30 d'octubre de 2024 i va tindre constància d'almenys #dos morts a les 21.05 del 29-O. La cronologia va ser remesa al Jutjat de Catarroja, que investiga la gestió de l'emergència.

Els Arts estrena Eugenio Oneguin amb la mirada introspectiva de Laurent Pelly

El Palau de les Arts estrenarà el 20 de gener Eugenio Oneguin de Txaikovski amb posada en escena introspectiva de Laurent Pelly i batuta de Timur Zangiev. El títol torna al repertori del coliseu quinze anys després amb un repartiment internacional i activitats paral·leles.

Gómez supedita la jornada de 35 hores en Sanitat al que acorde la Taula General

El conseller ha reiterat que Sanitat activarà la reducció quan la Taula General la fixe i ha defés un Estatut Marc 'nou i modern' amb criteris homogenis.