9.9 C
València
Dimarts, 20 gener, 2026

En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Les Falles de Gandia generen 40,38 milions d’impacte econòmic i 377 ocupacions

Un estudi de la Universitat de València calcula un impacte total de 40,38 milions, 14,85 milions de PIB i 377 ocupacions equivalents a jornada completa. L'informe confirma a les Falles com a motor econòmic local, a més del seu valor cultural.

Com triar correctament recanvis d’automòbil: la precisió de recanvis cotxe per matricula i la selecció per VIN

Substituir peces del cotxe és fàcil amb el codi VIN. Aprèn a cercar recanvis amb exactitud i evitar errors comuns.

Els bombers mobilitzen llevaneus per la nevada a l’interior nord de Castelló

El Consorci Provincial ha mobilitzat una dotació i dos unitats forestals amb equips llevaneu-saler per a actuar entre Torremiró i Fredes davant la nevada. Aemet manté avisos per neu a l'interior i temporal marítim en la costa.

Set detinguts per robatori de coure en polígons de la Vall d’Albaida valorat en 231.000 euros

La Guàrdia Civil ha detingut a set persones per una sèrie de robatoris de cablejat a Montaverner, L'Olleria i Ontinyent, amb un perjuí de 231.000 euros. Se'ls atribuïxen cinc delictes de robatori amb força i un de pertinença a organització criminal.

El Llevant ultima el fitxatge de l’extrem Tai Abed, del PSV, fins a 2029

El Llevant negocia els últims serrells per a incorporar a l'extrem esquerrà Tai Abed, de 21 anys i amb passaport espanyol, procedent del PSV. L'acord preveu un contracte fins a juny de 2029 amb una compensació econòmica reduïda al club neerlandés.

La borrasca Harry encara deixa hui pluges, neu a l’interior i vent fort en la Comunitat Valenciana

Els últims efectes d'Harry mantenen les precipitacions en tota la Comunitat, amb episodis localment forts, neu des de 1.000-1.400 m i ratxes intenses del nord.

2-2: Akor Adams rescata al Sevilla amb un doblet i castiga la relaxació de l’Elx

El Sevilla va empatar en el Martínez Valero amb dos gols de Akor Adams, l'últim de penal en el 92. L'Elx va malgastar un 2-0 i va pagar els seus dubtes.

2-2: Akor Adams evita la derrota del Sevilla i castiga els dubtes de l’Elx

Akor Adams va firmar un doblet i va rescatar al Sevilla amb un penal en el descompte per a empatar 2-2 en el Martínez Valero. L'Elx va malmetre una renda de 2-0 i va mostrar dubtes en la gestió del resultat.