En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

L’eixida de Léo Pétrot deixa l’Elx sense laterals esquerrans per a la pròxima temporada

L’adéu de Léo Pétrot i la no continuïtat d’Adrià Pedrosa deixen l’Elx CF sense cap lateral esquerre específic i obliguen el club a acudir al mercat d’estiu.

Catalá insistix que el candidat del PP a la Generalitat es decidirà més avant i es descarta per ara

María José Catalá assegura que serà la direcció nacional del PP qui designe el candidat a la Presidència de la Generalitat quan marque el calendari i insistix que el seu objectiu és revalidar l’alcaldia de València.

Primera nit tòrrida generalitzada a la Comunitat Valenciana per l’oratge cobert

La Comunitat Valenciana ha registrat la primera nit tòrrida de l’any, amb mínimes que no han baixat dels 25 graus en àmplies zones de la costa de València i del litoral d’Alacant.

Gairebé 1,2 milions de migrants demanen regularitzar-se, amb 167.000 sol·licituds a la Comunitat Valenciana

La regularització extraordinària de migrants a Espanya ha rebut 1.174.978 sol·licituds, de les quals 167.000 corresponen a la Comunitat Valenciana i més de 608.000 ja s'han admés a tràmit.

El Suprem dona la raó a un hipotecat valencià i anul·la una prima única de segur vinculada al préstec

El Tribunal Suprem ha declarat abusiva i no transparent una clàusula que obligava un client a finançar una prima única de segur de vida vinculada a una hipoteca del Banco Popular, en un cas jutjat a València.

L’atur baixa en 2.445 persones al juny a la Comunitat Valenciana i se situa en 281.651 inscrits

L’atur registrat a la Comunitat Valenciana ha baixat en 2.445 persones al juny i suma 11.964 desocupats menys que fa un any. La província de València ha reduït 414 aturats i la afiliació a la Seguretat Social ha crescut en 12.374 persones.

Nits tòrrides a la Comunitat: les mínimes no baixen dels 25 graus i arriben als 26,3

Les mínimes han tornat a quedar-se esta matinada per damunt dels 25 graus en nombrosos municipis valencians, amb un valor màxim de 26,3 ºC a Benidorm i nits molt càlides especialment a la província de València.

Oratge més fresc i possibles pluges febles entre el nord d’Alacant i el sud de València

La Comunitat Valenciana espera este dijous intervals de núvols, possibles pluges febles al nord d’Alacant i sud de València i un descens de les màximes, abans d’un divendres més solejat i càlid, sobretot a l’interior de la província de València.