En defensa de Joan Fuster o el sil·logisme pervers

El cantant Raimon, en unes declaracions recents, afirma que “Los Paises Catalanes no existen; eso era un  desideràtum de Fuster”. Idea que només es pot deure a la desinformació o a la mala fe, cosa, esta segona, que volem posar en dubte. Intentarem, per tant, ampliar la informació sobre la primera, per si fora profitosa per a entendre la realitat valenciana d’una manera més objectiva, més clara.

La idea dels països catalans no és una coseta trivial de Joan Fuster, no. En tot cas, podríem dir que Fuster va ser -conscientment o inconscient- una  víctima més del sil.logisme pervers, o siga d’un projecte polític -venut per estes terres com a científic- basat en la llengua, aquella que havia produït la Civilització Trobadoresca, a on va estar situada la cultura nostra durant vora deu segles, i que, de la nit al matí va canviar el rumb europeu per un d’espanyol.

Des de Barcelona, com és ben  sabut, primer va haver un intent de construcció dels Països d’Oc, quan es volia crear la gran Catalunya, projecte al qual integraren el líder valencià Almela i Vives, al qual defenestraren en canviar els Països d’Oc pels catalans. Pero com el projecte europeu no funcionava, la burgesia noucentista catalana es va inventar el Manifest de 1934, amb el qual trencava les relacions amb Alibèrt i la part de La Llengua situada de Pirineus cap amunt, i començava la nova etapa amb els “conceptes correctes”, els que li interessaven políticament a la classe burgesa noucentista: Si llengua catalana, ergo ppcc; per a liderar els quals van designar a Joan Fuster (i d’ací ve l’animadversió que es tenien Almela i Fuster). Es va acabar així dir-li a la llengua, de Pirineus avall, llengua d’Oc, limosina, valenciana… – A partir d’aquell acte secessioniste, el nom prescrit “científicament” per a la llengua dels valencians seria llengua catalana,  (una fa.làcia conceptual) i els valencians a parlar “científicament” la llengua catalana. A partir del nom de la qual es va començar a caminar pel nou camí “científic” també, que va produir el sil.logisme pervers:

1-Si el nom “científic” de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans. Sil.logisme acceptat amb gran plaer per un nucli d’intel.lectuals valencians, els quals, en la transició, començaren a notar que, “ser valencians els semblava poca cosa…”, com diu Quico Mira, i havien de trobar una solució. I, malhauradament la trobaren… sense buscar primer ajuda psicològica. Quina llàstima!

I, a partir d’ací, es van produir tots els desgavells socials que ha patit i patix la societat valenciana: Conflicte Lingüístic, Batalla de Valéncia, etc. Que algun polític s’encarrega de dir, de quan en quan, i des de fa més de 40 anys, que ja estan resolts, encara que no es resolen mai. Ni creant una AVL ad hoc.

Com es veu, la invenció d’eixos països no és, com diu el cantant de Xàtiva, tan trivial ni tan personal de Fuster, home gran intel.lectualment, encara que, políticament no es sabia moure amb tanta qualitat analisadora.  Ho vam entendre quan va dir allò que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, un error polític descomunal, eixe sí, però la invenció dels països, no. No podem quedar-nos en l’epidermis; “hem d’anar més llunt”. I Fuster potser haja comés molts pecats, pero l’invent eixe dels països, no és d’ell, encara que participara en el “desideràtum”.

Últimes notícies

Noves eleccions al Col·legi de Farmacèutics de València el 4 d’octubre per irregularitats en el vot per correu

El Col·legi de Farmacèutics de València tornarà a votar el 4 d’octubre després d’anul·lar-se els comicis del 10 de maig per defectes en el vot per correu denunciats per dues candidatures.

Compromís porta a Fiscalia una possible filtració d’informació privilegiada a un diputat de Vox

Compromís ha presentat una denúncia davant la Inspecció de la Fiscalia per una possible filtració d’informació confidencial de la fiscal de Nules al síndic adjunt de Vox en Les Corts.

Un any i quatre mesos de presó per mossegar en la cella i les galtes a la seua exparella a Dénia

L’Audiència d’Alacant ha condemnat un home a un any i quatre mesos de presó i sis anys de tractament ambulatori per amenaçar de mort i mossegar en la cara la seua exparella a Dénia el 2021.

Un ampli dispositiu de 900 agents garantirà la seguretat del FIB a Benicàssim

La Guàrdia Civil ha organitzat un dispositiu de 900 efectius per al FIB, amb unitats especialitzades i controls de trànsit reforçats fins diumenge al migdia.

Vuit alcaldes i l’exalcaldessa de Paiporta hauran de declarar per la dana el mes d’octubre

El jutjat que investiga la gestió de la dana ha citat per a octubre vuit alcaldes de municipis afectats i l’exalcaldessa de Paiporta com a testimonis, dins d’una causa on també s’analitzen comunicacions oficials i missatges de WhatsApp.

València activa una nova agència municipal de lloguer amb preus un 20 % més baixos

L’Ajuntament de València posa en marxa una agència municipal de lloguer que garanteix el cobrament a propietaris, ofereix contractes de set anys i rebaixa els preus un 20 % respecte al mercat, enmig de les crítiques de l’oposició.

Identifiquen tres persones quan intentaven robar entre les restes de l’edifici ensorrat de Benetússer

La Policia Local de Benetússer ha identificat tres persones que pretenien robar entre els enderrocs de l’edifici col·lapsat i l’Ajuntament reforça la seguretat de la zona amb més tanques i possible vigilància privada.

Més de 16 milions en ajudes per a impulsar la pesca i l’aqüicultura sostenibles a la Comunitat

La Generalitat ha anunciat més de 16 milions d’euros en ajudes fins a 2029 per a fomentar la pesca i l’aqüicultura sostenibles i finançar campanyes de promoció dels productes pesquers i aqüícoles valencians.