La paraula del castellà bulo està més present que mai en els mitjans de comunicació, en les xarxes social i en altres àmbits. I això ocorre perquè bulos se’n diuen i se’n conten molts. Un bulo és ‘notícia falsa, propalada amb alguna finalitat’, ‘informació falsa, creada a propòsit i de tal manera que siga percebuda com a verdadera’. Deia que ara eixa paraula apareix molt en la vida pública, perquè les notícies falses, les informacions retorçudes i capcioses estan més a l’orde del dia que en èpoques passades. Procedixen del món de la política, en part, però també de les ganes de desprestigiar famosos, coneguts o persones que algú vol desacreditar, etc. Quan tinguérem l’explosió de la covid, pujaren exponencialment l’ús dels bulos divulgats per gent malalta, però del cap.
La veu castellana bulo és, probablement, un préstec del vocable bul, del caló, varietat del romaní, parla pròpia del poble gitano. Equival a l’expressió anglesa fake news. En la nostra llengua les paraules i expressions equivalents, en major o menor mesura, poden ser bola, notícia falsa, mentira, mentirola, enganyifa i altres. El nom bola com a falsetat, potser és, dins del nostre lèxic, el que més s’assembla al bulo castellà. Bola, en sentit físic, significa, com sabem, ‘esfera, cos esfèric, globus, pilota, etc.’, ‘bola de jugar al billar, a boles, a boletes; bola de neu, del món’, etc., però també potser ‘malentés que ha anat fent-se cada dia més gros’. I relacionat amb este significat també la usem com a mentira, falsetat, etc. “Sempre s’han propagat moltes boles, però ara, per les xarxes socials i altres recursos informàtics, més que mai”, “La família de Rafelo vol fer córrer la bola que li ha eixit la loteria, però tots sabem d’on procedix la seua sobtada fortuna”.
I el/la que llança boles és un boler (col·loquialment, bolero) o una bolera, ‘persona que diu moltes boles o mentires’. Veu, esta de boler, registrada en el Diccionari català-valencià-balear i en el Diccionari de la RACV. El Diccionario de la RAE també arreplega bola i bolero, en el sentit de ‘falsetat, mentira’, ‘mentirós’.
I una paraula procedent també del caló i sinònima parcial de bola és camelo, ‘notícia falsa’, igualment. El seu acabament en -o la fa sospitosa de castellanisme, però no ho és, procedix també de la parla romaní o gitana, i és derivada de camelar, que en caló, en principi, té el significat de ‘voler, enamorar, desitjar’, però en la parla col·loquial valencianocatalana, i de manera semblant en castellà, té els sentits de ‘seduir, afalagar, conquistar, galantejar, adular’. També té el significat d’‘enganyar amb bones paraules, engatussar’.
I tornem al camelo, que pronunciem amb e oberta, fet demostratiu de la seua adaptació i integració en la parla quotidiana en la nostra llengua. Té el significat de ‘notícia falsa’, com he apuntat, però també de ‘fingiment, aparença enganyosa’. “Que el rei emèrit tenia amors diversos no era un camelo”, “No et cregues això que diu Albert, és una bola i un camelo”. Este vocable apareix en textos de Teodor Llorente, Constantí Llombart o Peris Celda, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià. Estes dos veus estan ben integrades en la parla valenciana i catalana, però no les registren els diccionaris normatius. Fa cinc anys, en un article publicat en Levante-EMV, “Les gitanes camelen”, reivindicava la inclusió de camelar i camelo en la nòmina de lèxic normatiu. A vore quan les autoritats lingüístiques es deixen camelar i entren eixos vocables al paradís de la normativa, com ha fet amb altres abans bandejats.
