Carlos Mazón, president de la Generalitat, ha arribat este dimecres a les 17.25 hores al Museu de les Ciències de València per a assistir al funeral d’Estat per les víctimes mortals de la dana ocorreguda fa un any. Ho ha fet després que minuts abans hagueren accedit els seus consellers, en el tram d’arribada fixat per a presidents i presidentes autonòmics, escalonat entre les 17.00 i les 17.25 per a ordenar els accessos.
A la seua arribada, Mazón ha saludat breument al expresident de la Generalitat i del PPCV Francisco Camps, també present entre les autoritats que assistixen a l’homenatge. L’acte, que reunix institucions i a familiars de les víctimes, començarà a les 18.00 en el museu i rendirà tribut als 237 morts en la dana, dels quals 229 van morir a la província de València.
Rebuig de part de les famílies
En vespres de l’acte, familiars de les víctimes, entre ells la presidenta de l’Associació de Víctimes Mortals de la Dana del 29 d’Octubre, Rosa Álvarez, havien demanat que Mazón no assistira al funeral perquè els causa ‘un mal tremend’ veure a qui consideren el responsable de la mort ‘evitable’ dels seus sers estimats. També reclamaven que, si finalment acudia, no els saludara, amb la finalitat d’evitar trobades que aviven el malestar.
L’organització ha previst un protocol de salutacions previ a l’inici del funeral. El programa de l’acte preveu que els reis i el president del Govern, Pedro Sánchez, saluden a representants de les víctimes minuts abans del començament, en una sala del museu. Eixa salutació reservada pretén donar espai als familiars en un entorn menys exposat abans de la cerimònia oficial.
L’elecció del Museu de les Ciències, a la Ciutat de les Arts i les Ciències, subratlla el caràcter institucional de l’homenatge. La planificació amb horaris definits i accessos escalonats apunta a garantir un desenrotllament ordenat. En este context, l’arribada de Mazón dins de l’interval marcat i la seua salutació a Camps han quedat com a gestos de protocol en una jornada centrada en el record a les víctimes i marcada per la controvèrsia sobre la seua presència.
