Carlos Mazón ha assenyalat en el Congrés que no va contestar a crides de la exconsellera d’Interior Salomé Pradas perquè podia tindre el mòbil en la motxilla o estar realitzant altres trucades. Ha insistit que la consellera no li va demanar autorització per a enviar el missatge d’alerta i que eixa decisió no li corresponia.
Durant la seua compareixença davant la comissió d’investigació sobre la DANA, ha reiterat que el focus del debat és qui havia de decidir l’enviament de l’avís a la població i en quin moment. Segons ha defés, es tractava d’una competència d’Interior i no de la Presidència, i ha remarcat que en cap cas se li va requerir un permís que, al seu juí, no era necessari demanar-li.
Crides i autorització de l’avís
Sobre la crida de les 19.10 hores que no va atendre, ha afirmat: ‘No sé si estava caminant i tenia el mòbil en la motxilla en eixe moment, però no hi ha cap dubte que la meua actitud és la contrària a la que s’ha dit en esta seu’. Ha assegurat que va retornar eixa crida posteriorment.
Ha afegit que no atendre una de les ‘vint-i-tantes’ crides que, segons ha dit, va fer Pradas no significa estar incomunicat. Així ho ha exposat a preguntes de la diputada de Compromís Àgueda Micó, subratllant que en un episodi d’emergència es multipliquen les comunicacions i els canvis d’ubicació, el que pot provocar solapes i anomenades no respostes a l’instant.
Sobre una altra crida de Pradas a les 19.36 hores que tampoc va respondre, ha explicat que probablement no va contestar perquè estava parlant ‘amb altres persones’ que li estaven facilitant informació. En el seu relat, eixes converses es van emmarcar en una vesprada d’urgència en la qual es gestionaven dades i decisions de manera simultània.
El president en funcions ha insistit que és qui ha donat ‘més explicacions’ entre els responsables polítics i qui ha assumit més responsabilitats, recordant la seua dimissió del passat 3 de novembre. Ha presentat eixa renúncia com un gest d’assumpció de responsabilitats polítiques en un context de màxima exigència pública.
Mazón ha sostingut que s’han difós ‘moltes faules’ sobre el seu itinerari d’aquell dia, que, ha recalcat, és públic i és clar. Amb eixe aclariment ha tractat de contrarestar la tesi que va estar ilocalizable o apartat de la gestió, defenent que, encara que va haver-hi anomenades no ateses de manera immediata, va mantindre la interlocució i el seguiment de la situació.
