En la comissió del Congrés que investiga la dana de fa un any a València, el president de la Generalitat en funcions, Carlos Mazón, ha defés que les 229 morts no es van deure a una falta de decisions, sinó a un dèficit d’informació. Ha insistit a més que no tenia per què acudir al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi), encara que sosté que finalment es va personar en el centre.
A preguntes del diputat de Junts Josep María Cervera, Mazón ha afirmat: ‘No va ser un problema de falta de decisions, sinó de falta d’informació’. Ha agregat que durant este any ha reflexionat ‘amb desvetlaments inclosos’ sobre què es va poder fer millor i que, després de donar-li ‘voltes i voltes’, ha arribat a eixa conclusió. Al seu juí, també es van batre ‘tots els rècords històrics que ningú va preveure’ en intensitat de pluges i cabals, la qual cosa, segons ha subratllat, va limitar la capacitat d’anticipació i la transmissió de dades en temps real als qui havien d’actuar.
En la seua compareixença ha assegurat que la vesprada del 29 d’octubre de 2024 no va deixar d’estar pendent de l’evolució de l’episodi i que va acudir al Cecopi malgrat que, en les seues paraules, no estava obligat a fer-ho. Ha explicat que el seu pla era mantindre’s informat i recaptar la informació corresponent, perquè, com ha assenyalat, ningú li esperava allí per a prendre cap decisió.
Debat sobre la responsabilitat i el Cecopi
A la pregunta del diputat de Bildu Oskar Matute, Mazón ha resumit la seua postura amb una frase: ‘Jo sí que vaig ser al Cecopi i no tenia previst anar, tenia previst estar informat, recaptar la informació corresponent, perquè ningú m’esperava allí per a prendre cap decisió’. Amb això ha suggerit que la cadena operativa no depenia de la seua presència física i que el seu paper, com president, era el seguiment polític i el suport institucional als equips d’emergències.
Mazón ha afegit que ell sí que va acudir al centre d’emergències, mentres que el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, no va ser al Cecopi de la seua comunitat malgrat que en Letur (Albacete) van morir sis persones. Amb esta comparació ha tractat de relativitzar el pes de la presència del màxim responsable polític en el centre de coordinació i de subratllar que el fenomen extrem va afectar diferents territoris amb conseqüències mortals.
El president en funcions, que va anunciar la seua dimissió el passat 3 de novembre, ha deixat així assentada la seua tesi: ‘Va ser un problema de falta d’informació’. La seua intervenció ha orientat el debat cap a la qualitat i la fluïdesa dels avisos i de les dades que van arribar als gestors de l’emergència, un aspecte clau de la investigació parlamentària sobre la resposta a aquella dana.
