El president del govern central, Pedro Sánchez, no té la més mínima intenció hui dia de prorrogar l’estat d’alarma, que deixarà de ser efectiu el pròxim 9 de maig. Esta decisió està sent enlletgida pels partits de l’oposició i en els últims dies també per Unidas Podemos. «Haurà d’haver-hi pròrroga», comenten diverses fonts parlamentàries de Podemos, advertint que hauria de mantenir-se 15 dies per a arribar a un acord menys atropellat sobre el pla de desescalada.
La mala notícia per a Sánchez és que està quedant-se sense suports en la seua idea de liquidar l’estat d’alarma. El govern vol que siga efectiva la cogovernança i que les comunitats autònomes decidisquen sota l’aval dels tribunals superiors de Justícia de cada regió. Malgrat tot, les comunitats no disposaran dels instruments jurídics vàlids per a restringir la mobilitat, com els tancaments perimetrals o tocs de queda, encara que si podran delimitar les reunions, aforaments i horaris dels locals comercials.
Sánchez assegura que les CCAA poden governar
Sánchez continua insistint que els tancaments perimetrals es poden decretar de manera independent. Emparant-se en la Llei orgànica 3/1986, de 14 d’abril, de Mesures Especials en Matèria de Salut Pública, s’explica que esta serviria per a decretar estos tancaments i reclamar l’autorització judicial, com succeïa abans que es decretés l’últim període d’estat d’alarma. El líder de l’executiu es remetia a esta possibilitat fa uns dies des de la tribuna del Congrés, afirmant que les comunitats autònomes tenen la capacitat suficient per a enfrontar-se als rebrots de Covid que puguen sorgir.
«No es pot posar en mans de les comunitats autònomes una sèrie de restriccions sense cap mena de control pel poder judicial. Ni podem ni devem, això sí que pot ser una reculada en la qualitat democràtica del país», assegurava el president de l’executiu. «300 dies d’estat d’alarma en què els hem ofert una modificació legal. La seua vicepresidenta es va comprometre a això al Senat i amb mi telefònicament», li contestava el líder de l’oposició, Pablo Casado, posant l’accent en el desconcert de l’executiu respecte a este assumpte.
«Retirar l’estat d’alarma és una temeritat»
Aitor Esteban, el portaveu del PNB en el Congrés, carregava així contra el plantejament de Pedro Sánchez: «Retirar l’estat d’alarma és una temeritat. No és cert que les CCAA compten amb els instruments suficients, ni encara que ho aprove per unanimitat el Consell Interterritorial». A més, Esteban va sol·licitar «modificar la legislació ordinària» perquè les comunitats disposen d’«un marc adequat».
D’altra banda, Pablo Echenique, portaveu d’Unidas Podemos, no va voler opinar sobre la pròrroga de l’estat d’alarma i tan sols va criticar «com funciona la praxi política i les pràctiques discursives» de l’extrema dreta. Malgrat tot, en Podemos qüestionen el pla de Sánchez i ja li ho han fet saber en privat.
Hi haurà un gir en la decisió de Pedro Sánchez després del 4-M?
El sabut és que fonts pròximes al comandament del grup confederal creuen que l’anunci del president del govern espanyol de no allargar més l’estat d’alarma estaria sobrevingut per la campanya electoral madrilenya i veuen serioses opcions que canvie d’opinió després del 4-M. En cas que Pedro Sánchez modifique el seu discurs després dels comicis de la Comunitat de Madrid, el líder de l’executiu hauria de dur a terme un tràmit de manera imminent.
El Consell de Ministres haurà de reunir-se, per a continuació aprovar el decret llei, enviar tota la documentació al Congrés dels Diputats, la Mesa del Congrés fer-la saber als grups parlamentaris i estos presentar resolucions.
