Més del 90% dels consumidors considera urgent desmentir els mites alimentaris que circulen en xarxes socials i mitjans de comunicació. Així ho revela una enquesta de la Unió de Consumidors de la Comunitat Valenciana, que conclou que la desinformació continua influint en els hàbits de compra i en la dieta diària, i que existix un fort suport a campanyes públiques específiques per a atallar-la.
L’estudi evidencia una paradoxa: un 57,9% de les persones enquestades es declara molt informada en alimentació i nutrició, però continuen arrelades creences falses sobre productes quotidians. Entre els mites més estesos apareixen afirmacions com ‘el pa engreixa’, ‘el sucre moreno és més sa que el blanc’, ‘l’ou augmenta el colesterol’ o que ‘els productes light no engreixen’. Encara que el 40,5% va identificar que cap d’estes frases és verdadera, una part rellevant de la mostra continua donant-les per bones, la qual cosa confirma que els missatges simplificats i repetits acaben instal·lant-se en la conversa pública.
Canvis de dieta per mites i per RRSS
La desinformació no es queda en el teòric: el 61,1% admet haver deixat de consumir algun aliment per creure que era perjudicial i després comprovar que no era cert. A més, més del 30% reconeix haver modificat la seua alimentació influït segons sembla o llegit en xarxes socials. Este canal, per la seua velocitat i abast, actua com a amplificador de continguts que es compartixen amb rapidesa i sense suport científic, segons remarca l’organització de consumidors.
Les fonts que més consulten els enquestats per a informar-se sobre alimentació són els mitjans tradicionals (63,2%), els blogs i articles en Internet (57,9%) i els professionals de la salut (57,9%). No obstant això, quan es tracta de prendre decisions concretes, l’accés previ a especialistes és reduït: només el 7,9% diu consultar sempre a un professional abans de canviar la dieta. Esta bretxa entre on es busca informació i a qui es consulta per a validar decisions ajuda a explicar per què prosperen interpretacions parcials o missatges comercials que es perceben com a recomanacions generals.
Campanyes públiques i necessitat de contrastar
La dada més contundent del sondeig és que el 92,1% considera que els mites alimentaris estan molt estesos en xarxes i mitjans, i dona suport a la posada en marxa de campanyes públiques per a desmentir-los. L’entitat promotora insistix a prioritzar accions en entorns digitals, on la circulació de faules és més ràpida i la verificació sol arribar tard.
Quant als hàbits de verificació personal, el 51,4% afirma que contrasta la informació a vegades, el 40,5% diu fer-ho sempre i un 8,1% mai ho fa. Amb estos percentatges, encara existix un marge evident per a millorar el contrast de fonts i acudir a professionals qualificats abans d’introduir canvis en la dieta. La lectura global de l’estudi apunta a una ciutadania atenta a l’alimentació, però exposada a missatges confusos que condicionen decisions quotidianes, motiu pel qual la resposta institucional i educativa cobra especial rellevància.
