Quines mesures mantindrà el govern espanyol més enllà de l’estat d’alarma?

 

El Consell de Ministres ha aprovat la pròrroga de mesures socials més enllà de l’estat d’alarma. A través d’un nou decret, en el que el govern espanyol hi ha ampliat fins al 9 d’agost la suspensió dels desnonaments i dels talls d’aigua i llum, així com la pròrroga dels contractes d’arrendament d’habitatge habitual.

Hui s’ha aprovat la prohibició dels desnonaments de famílies vulnerables que viuen de lloguer i es prorroga la possibilitat d’una condonació en el pagament. Es garanteix, a més, el subministrament d’aigua i llum. Es tracta de mesures impulsades per Unidas Podemos, que ha pressionat perquè es mantinguen malgrat la desaparició de l’estat d’alarma.

Estes mesures van entrar en vigor al març de l’any passat i s’han anat prorrogant en diverses ocasions. Ara anaven a desaparéixer el 9 de maig amb l’estat d’alarma, però el Govern les allarga fins al 9 d’agost. Unidas Podemos té intenció a més de demanar la seua pròrroga, almenys, fins al 31 de desembre.

En el marc de les mesures que funcionaran almenys fins al 9 d’agost s’inclou la cobertura reforçada a les dones víctimes de la violència de gènere. Este és també un compromís del Govern, atés que a partir de l’estat d’alarma del 14 de març de 2020 les víctimes van quedar tancades a les seues cases a la mercé del seu agressor. Entén, doncs, que la pandèmia i les seues conseqüències socials obliguen a mantenir la vigilància sobre estes situacions de manera especial, més enllà de l’estat d’alarma.

El president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez, ha descartat finalment una pròrroga de l’estat d’alarma, perquè després de donar-li moltes voltes, han arribat a la conclusió que el país no aguantaria econòmicament més restriccions.

Per això ho fia tot al seu pla que siguen les comunitats, d’acord amb els tribunals, les que apliquen les restriccions que creguen oportunes, però ja sense l’estat d’alarma, que empara les mesures més restrictives.
En el Consell de Ministres s’han definit els mecanismes per a poder continuar prenent mesures sense l’estat d’alarma. A més, s’ha aprovat un ampli decret que estableix les mesures que sí que es prorrogaran i les mesures sanitàries per al control de passatgers.

 

Nou mecanisme per a les restriccions sense l’estat d’alarma

El decret inclou també mesurades de caràcter sanitari, com facilitar que personal sanitari jubilat puga prestar els seus serveis durant la pandèmia. Es pretén així reforçar el sistema sanitari públic en una situació d’excepcionalitat. En concret, el decret empara la possibilitat de cobrar una pensió de jubilació i continuar exercint la medicina per al cas concret de la gestió del coronavirus. A més, el decret recull una mesura polèmica com és la suspensió de les juntes de propietaris fins al 31 de desembre.

Però el Consell de Ministres de hui ha servit també per a buidar el camí de les restriccions a partir del diumenge. La desaparició de l’estat d’alarma obria un període d’incertesa per a les comunitats autònomes, a l’hora de restringir els drets fonamentals dels ciutadans. Per això, el Consell de Ministres ha aprovat una reforma legal perquè les comunitats puguen demanar empara al Tribunal Suprem.

Fins ara, quan no havia estat d’alarma, les comunitats no podien aplicar les mesures més restrictives sense l’aprovació del Tribunal Superior de Justícia. Per a facilitar la situació a partir del diumenge, les administracions autonòmiques tindran una segona oportunitat, i el Tribunal Superior de torn tomba la mesura, podran portar-la al Tribunal Suprem. Això suposarà, a més, crear un precedent per a la resta d’Espanya.

Segons la vicepresidenta Carmen Calvo, «este decret incorpora instruments que donen resposta a situacions que es poden presentar, i permet continuar prenent moltes decisions de protecció».

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.

El Consell recorrerà la regularització d’immigrants en alertar de tensió en els servicis públics

El Consell anuncia que recorrerà la regularització d'immigrants impulsada pel Govern en considerar que generarà un efecte anomenada, una pressió afegida sobre la sanitat, l'educació i la vivenda, i que no arriba amb finançament extra.