Quines mesures mantindrà el govern espanyol més enllà de l’estat d’alarma?

 

El Consell de Ministres ha aprovat la pròrroga de mesures socials més enllà de l’estat d’alarma. A través d’un nou decret, en el que el govern espanyol hi ha ampliat fins al 9 d’agost la suspensió dels desnonaments i dels talls d’aigua i llum, així com la pròrroga dels contractes d’arrendament d’habitatge habitual.

Hui s’ha aprovat la prohibició dels desnonaments de famílies vulnerables que viuen de lloguer i es prorroga la possibilitat d’una condonació en el pagament. Es garanteix, a més, el subministrament d’aigua i llum. Es tracta de mesures impulsades per Unidas Podemos, que ha pressionat perquè es mantinguen malgrat la desaparició de l’estat d’alarma.

Estes mesures van entrar en vigor al març de l’any passat i s’han anat prorrogant en diverses ocasions. Ara anaven a desaparéixer el 9 de maig amb l’estat d’alarma, però el Govern les allarga fins al 9 d’agost. Unidas Podemos té intenció a més de demanar la seua pròrroga, almenys, fins al 31 de desembre.

En el marc de les mesures que funcionaran almenys fins al 9 d’agost s’inclou la cobertura reforçada a les dones víctimes de la violència de gènere. Este és també un compromís del Govern, atés que a partir de l’estat d’alarma del 14 de març de 2020 les víctimes van quedar tancades a les seues cases a la mercé del seu agressor. Entén, doncs, que la pandèmia i les seues conseqüències socials obliguen a mantenir la vigilància sobre estes situacions de manera especial, més enllà de l’estat d’alarma.

El president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez, ha descartat finalment una pròrroga de l’estat d’alarma, perquè després de donar-li moltes voltes, han arribat a la conclusió que el país no aguantaria econòmicament més restriccions.

Per això ho fia tot al seu pla que siguen les comunitats, d’acord amb els tribunals, les que apliquen les restriccions que creguen oportunes, però ja sense l’estat d’alarma, que empara les mesures més restrictives.
En el Consell de Ministres s’han definit els mecanismes per a poder continuar prenent mesures sense l’estat d’alarma. A més, s’ha aprovat un ampli decret que estableix les mesures que sí que es prorrogaran i les mesures sanitàries per al control de passatgers.

 

Nou mecanisme per a les restriccions sense l’estat d’alarma

El decret inclou també mesurades de caràcter sanitari, com facilitar que personal sanitari jubilat puga prestar els seus serveis durant la pandèmia. Es pretén així reforçar el sistema sanitari públic en una situació d’excepcionalitat. En concret, el decret empara la possibilitat de cobrar una pensió de jubilació i continuar exercint la medicina per al cas concret de la gestió del coronavirus. A més, el decret recull una mesura polèmica com és la suspensió de les juntes de propietaris fins al 31 de desembre.

Però el Consell de Ministres de hui ha servit també per a buidar el camí de les restriccions a partir del diumenge. La desaparició de l’estat d’alarma obria un període d’incertesa per a les comunitats autònomes, a l’hora de restringir els drets fonamentals dels ciutadans. Per això, el Consell de Ministres ha aprovat una reforma legal perquè les comunitats puguen demanar empara al Tribunal Suprem.

Fins ara, quan no havia estat d’alarma, les comunitats no podien aplicar les mesures més restrictives sense l’aprovació del Tribunal Superior de Justícia. Per a facilitar la situació a partir del diumenge, les administracions autonòmiques tindran una segona oportunitat, i el Tribunal Superior de torn tomba la mesura, podran portar-la al Tribunal Suprem. Això suposarà, a més, crear un precedent per a la resta d’Espanya.

Segons la vicepresidenta Carmen Calvo, «este decret incorpora instruments que donen resposta a situacions que es poden presentar, i permet continuar prenent moltes decisions de protecció».

Últimes notícies

La investigació per la DANA a València incorpora l’alcalde pedani de la Torre com a testimoni

La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la DANA ha citat com a testimoni l’alcalde pedani de la Torre, ha demanat la factura del mòbil de María José Catalá i més documentació a l’Ajuntament de València.

El PSPV planteja uns comptes per a 2027 que incorporen els 3.699 milions de la nova finançació

El PSPV ha registrat un pressupost alternatiu per a 2026 que reorienta 753 milions a sanitat, educació, vivenda i serveis socials, i que fixa les bases per a incorporar en 2027 els 3.699 milions previstos en el nou model de finançament autonòmic proposat pel Govern central.

Les màximes freguen els 41 graus en el quart dia d’ona de calor a la Comunitat

L’ona de calor continua a la Comunitat Valenciana amb 40,8 graus a Orihuela i valors pròxims als 40 en comarques de València, Alacant i Castelló, segons Avamet i Aemet.

La calor extrema es dona una treva en la Comunitat Valenciana este divendres

L’ola de calor que ha deixat més de 45 graus en la Comunitat Valenciana acaba este divendres, amb una baixada generalitzada de temperatures, especialment al sud i a l’interior de València.

L’alcalde de Xest denuncia que no va rebre cap avís de la Generalitat durant la DANA

José Morell ha declarat com a testimoni que ni ell ni l’Ajuntament de Xest van rebre cap comunicació del Consell durant la DANA del 29 d’octubre, tot i els nombrosos rescats al municipi.

La vaga ferroviària del 15 de juliol deixarà sense servei 328 trens de mitjana i llarga distància

La vaga convocada pel Sindicat Ferroviari per al 15 de juliol obligarà a cancel·lar 328 trens de mitjana, alta i llarga distància, amb serveis mínims del 73 % en alta velocitat i del 66 % en mitjana distància.

Les exportacions espanyoles de components per al calcer pugen quasi un 3 % en 2025 i retallen a la mitat el dèficit

Les vendes exteriors espanyoles de components per al calcer han arribat als 1.695,3 milions d’euros en 2025, un 2,9 % més que en 2024, mentres el dèficit comercial del sector s’ha reduït un 54 %, fins als 67,5 milions.

El Valencia Basket tanca les eixides amb huit baixes i uns cinc milions ingressats

El Valencia Basket ha donat per conclòs el capítol d’eixides que preveia, amb huit baixes en la plantilla i uns cinc milions d’euros ingressats principalment per clàusules de rescissió.