Lluna de sang i la superlluna de les flors: els fenòmens que portarà este dimecres

 

Esta setmana, concretament el dimecres 26, coincidiran dos interessants esdeveniments astronòmics: el primer eclipsi lunar total de l’any -conegut com a “lluna de sang” pel seu color vermellós- i la major superlluna de 2021 -la superlluna de les flors-. Yurima Celdrán, experta de Meteored, explica com seran estos fenòmens.

La lluna de sang

 

Este fenomen es produeix quan hi ha un eclipsi lunar total; és a dir, quan la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna, en fase plena, i queden els tres completament alineats.

Es denomina lluna de sang perquè durant este esdeveniment astronòmic la Terra no deixa passar la llum del Sol a la Lluna i l’única llum que es projecta sobre ella és la dispersada per l’atmosfera terrestre, de color roig i ataronjat, la qual cosa atorga a la Lluna una aparença vermellosa.

Este esdeveniment durarà 14 minuts i 30 segons, i només podrà ser vist des d’Oceania, Àsia oriental l’oest d’Amèrica del Sud i Amèrica del Nord. Segons els experts en astronomia, si el cel està buidat este fenomen podrà veure’s sense equips especials.

La Lluna de sang del 26 de maig serà la primera i última d’enguany.

 

Què és i com podem veure la superlluna de les flors?

 

La superlluna té lloc quan el nostre satèl·lit està en fase plena i coincideix amb el perigeu, el punt de l’òrbita en el qual existeix menys distància respecte al centre de la Terra.

Les primeres tribus natives americanes d’agricultors van designar este fenomen com a “lluna de les flors” en coincidir amb l’època de major florida.

Esta lluna serà visible a simple vista des de qualsevol part del món. A Espanya podrà veure’s a partir de les 13:14 h d’este dimecres. Per a tots els que no puguen contemplar este esdeveniment astronòmic, tindran una altra oportunitat el 24 de juny, la “superlluna de maduixa”.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Carlos Espí confia en la permanència del Llevant després del seu gol decisiu davant el Getafe

Carlos Espí es mostra convençut que el Llevant aconseguirà la permanència en Primera després del 1-0 al Getafe, amb un gol seu i malgrat seguir a quatre punts de la salvació.

Ous i carn de vedella lideren les pujades de preus dels aliments al març

Els ous encarixen el seu preu un 21,2% i la carn de boví un 13,7% al març, en un context d'inflació alimentària moderada però encara elevada.

Munilla compara la reacció de Trump al missatge del papa amb la xiqueta de l’exorcista

El bisbe Munilla critica que Trump s'haja regirat contra la crida del papa León XIV a la pau, al qual acusa de banalitzar el mal i optar per la guerra.

Un agricultor alerta i la Guàrdia Civil salva a un home submergit en una séquia de Catarroja

La ràpida actuació de la Guàrdia Civil va permetre rescatar amb vida a un home de 70 anys que romania hores submergit en llot, inconscient i amb hipotèrmia en una séquia de Catarroja.

La inflació se situa en el 3,4% en la Comunitat Valenciana en línia amb la mitjana nacional

La inflació en la Comunitat Valenciana es va situar al març en el 3,4%, el mateix nivell que la mitjana d'Espanya, impulsada sobretot per l'encariment dels combustibles lligat a la guerra a Orient Mitjà.

Les normes lingüístiques no són ciència

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una defensa clara de les formes valencianes d’ús viu i una crítica a l’ús ideològic del concepte de 'ciència' en els debats lingüístics

Elísabet Benavent llança Una xiqueta bona, un romanç que reivindica l’amor en el quotidià

Elísabet Benavent publica Una xiqueta bona, la seua novel·la número 26, un romanç que desplaça l'èpica de l'amor cap als gestos quotidians i qüestiona la síndrome de la xiqueta bona.

Científics espanyols descobrixen l’interruptor que usen les plantes per a defendre’s de la sequera

Un equip d'investigació espanyol ha identificat l'interruptor molecular que activa la defensa de les plantes davant la sequera i ha demostrat que pot modificar-se per a crear cultius més eficients en l'ús de l'aigua.