Lluna de sang i la superlluna de les flors: els fenòmens que portarà este dimecres

 

Esta setmana, concretament el dimecres 26, coincidiran dos interessants esdeveniments astronòmics: el primer eclipsi lunar total de l’any -conegut com a “lluna de sang” pel seu color vermellós- i la major superlluna de 2021 -la superlluna de les flors-. Yurima Celdrán, experta de Meteored, explica com seran estos fenòmens.

La lluna de sang

 

Este fenomen es produeix quan hi ha un eclipsi lunar total; és a dir, quan la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna, en fase plena, i queden els tres completament alineats.

Es denomina lluna de sang perquè durant este esdeveniment astronòmic la Terra no deixa passar la llum del Sol a la Lluna i l’única llum que es projecta sobre ella és la dispersada per l’atmosfera terrestre, de color roig i ataronjat, la qual cosa atorga a la Lluna una aparença vermellosa.

Este esdeveniment durarà 14 minuts i 30 segons, i només podrà ser vist des d’Oceania, Àsia oriental l’oest d’Amèrica del Sud i Amèrica del Nord. Segons els experts en astronomia, si el cel està buidat este fenomen podrà veure’s sense equips especials.

La Lluna de sang del 26 de maig serà la primera i última d’enguany.

 

Què és i com podem veure la superlluna de les flors?

 

La superlluna té lloc quan el nostre satèl·lit està en fase plena i coincideix amb el perigeu, el punt de l’òrbita en el qual existeix menys distància respecte al centre de la Terra.

Les primeres tribus natives americanes d’agricultors van designar este fenomen com a “lluna de les flors” en coincidir amb l’època de major florida.

Esta lluna serà visible a simple vista des de qualsevol part del món. A Espanya podrà veure’s a partir de les 13:14 h d’este dimecres. Per a tots els que no puguen contemplar este esdeveniment astronòmic, tindran una altra oportunitat el 24 de juny, la “superlluna de maduixa”.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Pérez Llorca fixa per a abans de l’estiu la modernització de la depuradora de Pinedo

La Generalitat ha confirmat que la millora de la depuradora de Pinedo conclourà abans de l'estiu. La inversió de 37 milions busca més eficiència, menys olors i millor control d'abocaments.

El cens faller aconseguix un màxim històric: 128.675 inscrits i majoria femenina

El cens faller de 2026 ascendix a 128.675 persones, més de 8.000 que l'any anterior. Les dones lideren el conjunt amb el 56,13% del total.

Pérez Llorca s’estrena com president al balcó de l’Ajuntament per a la mascletà

Juanfran Pérez Llorca s'ha estrenat al balcó de l'Ajuntament de València en una mascletà de Drac que ha sortejat la pluja i el vent. El pirotècnic José María Enríquez ha parlat de 'miracle' després d'un tret de 160 quilos en cinc minuts i mig.

Pérez Llorca s’obri a negociar el finançament autonòmic si el sistema és just i equitatiu

El president Juanfran Pérez Llorca es mostra disposat a negociar un nou encaix del finançament autonòmic amb tots els presidents en la taula. Reclama autonomia fiscal i rebutja privilegis territorials; a més demana consensos europeus davant la guerra a l'Iran.

Pérez Llorca s’estrena com president al balcó de l’Ajuntament amb una mascletà que esquiva la pluja

El president s'ha estrenat al balcó de l'Ajuntament amb una mascletà de Drac de Villena que ha sortejat la pluja i el vent. El pirotècnic ha parlat de 'miracle' i el tret ha acumulat més de 160 quilos de pólvora en cinc minuts i mig.

El port d’Alacant rep el seu major portacontenidors amb una operativa de sis setmanes

El HAIAN GAMMA, noliejat per Maersk, ha atracat a Alacant com el major portacontenidors registrat. L'operativa de transbord es prolonga sis setmanes i suma 18.000 TEUs.

Pérez Llorca s’obri a negociar el finançament autonòmic si el sistema és just i equitatiu

El president valencià es mostra disposat a una taula amb tots els líders autonòmics per a pactar un model just i equitatiu. Defén autonomia fiscal i rebutja privilegis, i demana a Sánchez consens europeu en política exterior.

Maten a tirs a Torrevieja a un implicat en el crim del nord-irlandés de Rojales

Un ciutadà txec de 33 anys, encausat per la seua presumpta cooperació en l'assassinat comés en 2024 a Rojales, ha sigut abatut en Punta Prima. La Guàrdia Civil investiga baix secret.