15.2 C
València
Dimarts, 27 gener, 2026

Lluna de sang i la superlluna de les flors: els fenòmens que portarà este dimecres

 

Esta setmana, concretament el dimecres 26, coincidiran dos interessants esdeveniments astronòmics: el primer eclipsi lunar total de l’any -conegut com a “lluna de sang” pel seu color vermellós- i la major superlluna de 2021 -la superlluna de les flors-. Yurima Celdrán, experta de Meteored, explica com seran estos fenòmens.

La lluna de sang

 

Este fenomen es produeix quan hi ha un eclipsi lunar total; és a dir, quan la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna, en fase plena, i queden els tres completament alineats.

Es denomina lluna de sang perquè durant este esdeveniment astronòmic la Terra no deixa passar la llum del Sol a la Lluna i l’única llum que es projecta sobre ella és la dispersada per l’atmosfera terrestre, de color roig i ataronjat, la qual cosa atorga a la Lluna una aparença vermellosa.

Este esdeveniment durarà 14 minuts i 30 segons, i només podrà ser vist des d’Oceania, Àsia oriental l’oest d’Amèrica del Sud i Amèrica del Nord. Segons els experts en astronomia, si el cel està buidat este fenomen podrà veure’s sense equips especials.

La Lluna de sang del 26 de maig serà la primera i última d’enguany.

 

Què és i com podem veure la superlluna de les flors?

 

La superlluna té lloc quan el nostre satèl·lit està en fase plena i coincideix amb el perigeu, el punt de l’òrbita en el qual existeix menys distància respecte al centre de la Terra.

Les primeres tribus natives americanes d’agricultors van designar este fenomen com a “lluna de les flors” en coincidir amb l’època de major florida.

Esta lluna serà visible a simple vista des de qualsevol part del món. A Espanya podrà veure’s a partir de les 13:14 h d’este dimecres. Per a tots els que no puguen contemplar este esdeveniment astronòmic, tindran una altra oportunitat el 24 de juny, la “superlluna de maduixa”.

Últimes notícies

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.