València Basket va firmar a Tel Aviv una victòria de caràcter: 99-104 després d’una pròrroga, en un dol que se li havia torçat per la seua falta de ritme exterior i de transició, però que va redreçar un colossal Jean Montero. El dominicà va acabar amb 29 punts, 8 assistències, 4 rebots i 38 de valoració, números que il·lustren com va assumir el comandament quan el seu equip perdia per 15 en el tercer quart.
La trobada va començar millor per als de Pedro Martínez. Amb Darius Thompson lúcid i Nate Reuvers sòlid sota el cércol, el primer avantatge va arribar prompte (8-15, m.6). La reacció local no va tardar: Dimitris Itoudis va tirar de la banqueta amb Vasilije Micic, l’anotador Antonio Blakeney i Johnathan Motley per a canviar el ritme. Hapoel va equilibrar el xoc des del perímetre mentres València a penes provava des de tres, la qual cosa va reduir espais per als seus interiors i va frenar qualsevol intent de córrer.
Amb Isaac Nogués estrenyent arrere i el rebot d’atac com a oxigen, València va sostindre uns minuts el comandament. Però sense la seua habitual amenaça exterior, l’intercanvi va començar a bolcar-se. Els triples de Blakeney van disparar la confiança local i fins a Yan Madar, poc utilitzat, va trobar llocs. El 1/9 en triples al descans va pesar tant per encert com per volum, i el marcador el va reflectir (49-36, m.20).
Montero canvia el guió
A la volta, Hapoel va estirar la renda fins a 15 punts. Llavors va emergir Montero, que va assumir tirs des de fora i va atacar amb decisió, provocant un parcial de 2-11 que va reenganxar als taronja (68-61, m.28). El dibuix local amb dos cincos i l’instint de Blakeney van contindre el arreón (73-61, m.30), però València va pujar línies, va córrer quan va poder i, amb un Montero valent i amb bona lectura, va retallar a quatre (80-76, m.35). El respir del dominicà es va notar i la pressió va baixar, encara que Braxton Key va mantindre visca la flama amb un parell d’accions d’energia.
En el tram final del temps reglamentari, Montero va tornar per a completar la reacció: va clavar un triple per a empatar i va assistir a Reuvers per a culminar la remuntada (86-88, m.39). El desenllaç va ser tibant. El base dominicà va perdre dos pilotes i Chris Jones tampoc va encertar. Key va traure una falta en atac decisiva amb el marcador igualat i, en l’última, el triple de Montero va eixir i el palmeo de Reuvers va arribar fora de temps. A la pròrroga.
La pròrroga cau del costat taronja
El temps extra va arreplegar la inèrcia visitant i els nervis d’un Hapoel que venia de tres derrotes. Montero va reaparéixer amb tres accions decisives i Thompson va afegir un triple que va sentenciar. El 99-104 final en el Menora Mivtachim Arena, davant uns set mil aficionats, es va consolidar també en la intendència: Reuvers va aportar 20 punts, Thompson 17 i Key 11, complementant l’exhibició del base. En el bàndol local, Blakeney (23), Madar (20) i Motley (17) van sostindre l’anotació.
Després del triomf, Pedro Martínez va subratllar la dimensió coral del resultat: ‘Montero ha anotat canastres increïbles, però crec que el bàsquet és un esport d’equip. Va jugar una gran segona part, però també van ser importants l’esforç de Taylor sobre Blakeney o l’últim triple de Thompson, que va jugar un gran partit. Montero va fer un partit fantàstic, però per a guanyar a un equip com Hapoel necessitàvem una gran actuació com a equip no sols d’un o dos jugadors’. El tècnic va explicar que van tindre ‘en el segon quart un problema seriós en atac’ perquè Hapoel els va col·lapsar, i va afegir: ‘Hem parlat en el descans de recobrar el nostre pla i hem jugat amb més consistència… en la pròrroga podia haver guanyat qualsevol’.
Des de l’altra banda, Itoudis va admetre que el seu equip va ser de més a menys: ‘Tres habitacions els juguem molt bé però tirem malament, vam defendre malament la mà dominant i van aconseguir la pròrroga, en la qual va passar una cosa semblant. Estem en un moment complicat, seguirem units’. El resultat talla la mala ratxa local i reforça al València, que transforma un partit aspre en una victòria que val per la resposta competitiva i per l’impuls anímic que atorga remuntar fora de casa.
