Luana, la lleona més anciana del ramat del Bioparc de València, ha mort als 20 anys després d’una deterioració general de la seua salut provocat per una malaltia pancreàtica. El procés es va agreujar de manera progressiva fins a fer inviable la seua recuperació, malgrat les cures proporcionades per l’equip especialitzat del parc.
Arribada en 2010, Luana es va convertir en un animal molt volgut pel seu caràcter tranquil amb l’equip de cuidat animal i una personalitat revoltosa i juganera que va mantindre fins a l’últim dia. El seu vincle amb els seus cuidadors i amb el grup va ser constant, i la seua presència va ajudar a consolidar el ramat de lleons del Bioparc.
Fa més d’un any, l’equip veterinari va pronosticar una insuficiència pancreàtica exocrina. Este trastorn afecta a la capacitat del pàncrees per a produir enzims digestius, la qual cosa compromet l’assimilació de nutrients i provoca debilitat i pèrdua de condició corporal. Des de llavors, els esforços es van centrar en aportar-li la major qualitat de vida possible mitjançant un seguiment estret i cures específiques.
Cura veterinària i decisió final
El temperament pacient i participatiu de Luana va facilitar els entrenaments veterinaris, indispensables per a vetlar per la salut dels animals. Gràcies a eixes rutines va ser possible realitzar revisions periòdiques sense estrés i avaluar la seua evolució amb precisió. Quan el pronòstic va ser irreversible, s’ha pres la decisió de practicar-li una eutanàsia per a evitar el seu sofriment, conforme als protocols veterinaris del centre.
El lleó d’Angola (Panthera llig bleyenberghi) està declarat vulnerable a l’extinció en la Llista Roja de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa. En este context, el Bioparc es va posar al servici del Programa Europeu d’Espècies Amenaçades (EEP) per a garantir la seua supervivència sota cura humana i seguint estrictes directrius científiques, que inclouen trasllats coordinats entre zoològics i un seguiment continuat dels grups.
Dins d’eixe programa, en 2010 es va traslladar al Bioparc un grup procedent del zoo de Lisboa amb Luana, al qual posteriorment es va incorporar el mascle Lubango. Les altres dos femelles, Shanga i Tata, van nàixer al parc valencià, consolidant l’estructura social del grup sota criteris científics i de benestar animal.
La trajectòria de Luana, marcada per la seua proximitat amb els cuidadors i el seu caràcter juganer, deixa una petjada visible en el Bioparc i entre els visitants que l’han coneguda. El seu comiat es produïx després de dos dècades de vida, una edat avançada per a la seua espècie, i posa el focus en la importància del maneig veterinari i els programes de conservació per a assegurar el benestar de cada exemplar i la continuïtat de l’espècie.



