Diana Morant va considerar dolorós, indignant i inacceptable des del punt de vista polític el vídeo de la reunió del Cecopi durant la DANA. Al seu juí, les imatges reflectixen una falta de decisions a temps en un moment crític, amb debats interns que es van allargar mentres l’emergència avançava.
El material difós arreplega la sessió del 29 d’octubre en la seu del 112, on s’escolten indicacions de la llavors consellera Salomé Pradas sobre el contingut del missatge És-Alert que finalment va arribar als mòbils a les 20.11. Per a Morant, eixe focus en la redacció, quan a les 19.00 encara es discutia el text, mostra un procés que es va eternitzar i que no va prioritzar la rapidesa de l’avís a la població.
Retard en l’alerta És-Alert
Morant va subratllar que l’alerta es va enviar una hora i quart després d’aquelles discussions, i va defendre que vides podrien haver-se salvat si el missatge s’haguera llançat en el moment oportú. En el seu relat, el retard no va anar només tècnic, sinó de decisió: un debat prolongat que va posposar l’activació d’un sistema d’avisos massius ideat precisament per a emergències com esta.
La ministra també va rebatre una intervenció en el vídeo en la qual s’advertia sobre possibles casos d’hipotèrmia, recordant que les morts es van produir per ofegament i que, en la seua opinió, van ser evitables amb una alerta primerenca. Eixa diferència de diagnòstic, va afegir, il·lustra la desconnexió entre el que estava ocorrent sobre el terreny i el que es deliberava a la sala.
Segons Morant, les imatges tornen a situar a les famílies de les 228 víctimes davant el 29 d’octubre, reobrint el dolor en evidenciar reunions que s’allargaven i una paràlisi en la presa de decisions. El context que s’aprecia en el vídeo —la recepció de 19.000 crides d’auxili en el 112 mentres el Cecopi debatia el missatge— reforça, al seu entendre, que la situació requeria respostes més àgils.
La dirigent socialista va destacar a més la declaració, com a testimoni, del cap de bombers de guàrdia aquell dia, que al seu juí demostra que la Generalitat era conscient de la gravetat del que estava ocorrent. Amb eixe testimoniatge i el contingut del vídeo, Morant veu una línia comuna: se sabia prou com per a actuar abans i amb més claredat.
Critiques a la gestion del Consell
En el pla polític, Morant va emmarcar l’episodi en el que qualifica de nefasta gestió del Govern valencià amb Carlos Mazón al capdavant. Va recalcar que és necessari continuar parlant del succeït perquè, va dir, va causar tant de dolor i tanta mort, i perquè de la gestió d’aquell dia depenen les lliçons per a futures emergències.
També va carregar contra la vicepresidenta i consellera de Servicis Socials, Susana Camarero, a la qual retrau no haver avisat a les residències de majors i haver-se marxat a entregar un premi. Per a Morant, eixe gest simbolitza la falta d’anticipació i de prioritats en un moment en el qual cada minut comptava.
En conjunt, Morant sosté que el vídeo del Cecopi i els testimoniatges coneguts apunten a una resposta lenta i descoordinada. A partir d’ací, planteja que l’ocorregut ha d’analitzar-se a fons perquè, davant episodis similars, el sistema És-Alert s’active sense demores i la cadena de decisions privilegie la protecció immediata de la ciutadania.
