23.9 C
València
Dimarts, 7 octubre, 2025

Només el 9,95% dels avortaments en la Comunitat Valenciana es va realitzar en la sanitat pública en 2024

Només el 9,95% dels avortaments realitzats l’últim any en la Comunitat Valenciana es va dur a terme en hospitals i centres de la sanitat pública. La dada forma part d’una anàlisi estatal que radiografia com i on es presta esta atenció i que revela una gran disparitat per territoris, amb un pes molt distint del públic segons la comunitat.

En el conjunt del país s’observa una tendència a l’alça de la prestació en la xarxa pública: ha passat del 14,3% en 2019 al 21,2% en 2024. L’any passat es van efectuar 106.172 avortaments, dels quals 22.563 es van realitzar en centres públics i 83.609 en privats (78,2%), una distribució que evidencia la forta externalització del servici i la seua variabilitat territorial.

Diferències territorials i mètodes

Les comunitats amb major percentatge d’avortaments en la seua sanitat pública tendixen a usar més el mètode farmacològic, per la seua implantació senzilla en l’atenció ambulatòria. Cantàbria, amb un 88,5% de casos atesos en la pública, va emprar el mètode farmacològic en el 86,37% de les intervencions; Navarra, en el 76,49%; La Rioja, en el 68,21%; i Galícia, en el 68%. Balears també destaca per l’ús farmacològic (74,24%). En contrast, on la prestació es concentra en centres privats, com Andalusia i Madrid, predomina l’abordatge quirúrgic (86% i 94% dels casos, respectivament). Segons l’informe, el model assistencial condiciona no sols l’accés, sinó també el tipus de procediment disponible, amb impacte directe en l’experiència i l’autonomia de les dones.

Catalunya, Andalusia i Madrid concentren més de la mitat de les interrupcions, però només Catalunya registra una presència destacada en la pública (55,1%). Andalusia i Madrid a penes deriven casos a la seua xarxa pública (0,2% i 0,47%, respectivament). L’informe estima que, si les dos comunitats atengueren en la pública el 50% dels seus casos, la quota nacional de la xarxa pública s’aproximaria al 40%, pràcticament el doble de l’actual.

El document classifica a les autonomies en tres grups: per damunt del 60% en la pública (Cantàbria, Galícia, La Rioja i Navarra); entre el 20% i el 60% (Catalunya, Balears i Canàries); i per davall del 20%, on figuren Extremadura, Ceuta i Melilla amb el 100% en la privada. També amb percentatges molt baixos en la pública estan Andalusia (0,2%), Madrid (0,47%), Castella-la Manxa (0,05%) i Múrcia (0,93%). Astúries (1,93%), Aragó (2,3%), Euskadi (4,32%), Comunitat Valenciana (9,95%) i Castella i Lleó (15,46%) se situen igualment per davall del llindar del 20%.

Conseqüències i mesures proposades

La majoria dels avortaments es va practicar a petició de la dona (94,6%) i abans de les huit setmanes (76,5%). No obstant això, menys d’una quarta part d’estos casos primerencs es van atendre en la pública, mentres que la xarxa pública va assumir la majoria de les intervencions a partir de les 23 setmanes (63,35%), la qual cosa reflectix la seua major capacitat per a abordar situacions clínicament complexes i garantir la continuïtat assistencial.

Sanitat advertix que mantindre la prestació fora de la sanitat pública suposa una doble privatització: s’individualitza la decisió i es desvincula del sistema sanitari, la qual cosa alimenta l’estigma, invisibilitza la prestació i erosiona el principi d’universalitat. L’absència de circuits clars cap a centres públics limita la llibertat d’elecció real, condiciona l’accés al tipus d’oferta disponible i obliga moltes dones a eixir del seu entorn sanitari habitual, amb la consegüent fragmentació de l’atenció. A més, subsistix una paradoxa: la majoria rep informació en la pública, però el procediment es realitza en la privada, senyal que el Sistema Nacional de Salut necessita major capacitat per a oferir una resposta integral, pública i equitativa.

Entre les mesures plantejades destaquen la implantació i actualització de registres d’objecció de consciència en totes les autonomies, la presència d’equips no objectors en tots els nivells assistencials, la normalització d’esta prestació amb protocols homogenis, formació específica i circuits coordinats, i l’impuls del mètode farmacològic en la xarxa pública per la seua eficàcia, seguretat i facilitat d’implantació. L’informe també advoca per reforçar la informació accessible, establir mecanismes de seguiment i avaluació comunes i promoure la formació del personal sanitari en salut sexual i reproductiva amb enfocament de drets i de gènere.

Últimes notícies

Sagunt acull l’España-Grècia: última prova a casa abans del Mundial i primer pas a l’Europeu 2026

Espanya es mesura a Grècia el 16 d'octubre en el Port de Sagunt, en un dol que tanca la preparació a casa per al Mundial i obri la classificació a l'Europeu 2026.

Emergències alerta d’inundacions sobtades per la dana Alice en la Comunitat Valenciana

El Centre de Coordinació d'Emergències emet un avís especial davant l'arribada de la dana Alice, amb pluges intenses i risc elevat d'inundacions locals sobtades durant el pont d'octubre.

Educació apunta a la nota més baixa de Valencià a la PAU com a causa de la caiguda de la mitjana d’accés

La prova de Valencià a la PAU de juny va obtindre una mitjana de 5,583, la més baixa de la fase general. Educació proposa igualar el còmput amb territoris sense llengua cooficial.

Només el 9,95% dels avortaments en la Comunitat es va atendre en la sanitat pública

La Comunitat Valenciana va derivar la gran majoria d'IVE a la privada l'últim any, quedant-se en un 9,95% en la xarxa pública. El patró contrasta amb autonomies on la pública lidera i comporta diferències en els mètodes i en l'experiència assistencial.

Valderrama tatxa de descontextualizados els vídeos del Cecopi i nega que hi haguera gravació

El conseller sosté que els vídeos difosos del Cecopi són corts de recurs que induïxen a interpretacions i recorda que la reunió no es va gravar ni va tindre actes. A més, anuncia dispositius si són necessaris davant la nova dana i respon a la denúncia anunciada pel PSPV.

Cambrer assegura un reconeixement especial a les víctimes de la dana amb el funeral d’Estat del 29 d’octubre

La vicepresidenta del Consell assenyala que l'homenatge central a les víctimes serà el 29 d'octubre, mentres les distincions del 9 d'Octubre reconeixeran als qui van actuar en l'emergència. El Consell manté els actes previstos malgrat l'avís taronja de pluges, amb seguiment de la situació.

Valderrama sosté que els vídeos del Cecopi són retallades que induïxen a confusió

El conseller d'Emergències i Interior defén que els clips difosos del Cecopi no reflectixen la reunió, que ni es va gravar ni va tindre acta. Davant la nova DANA prevista, demana coordinació i preveu dispositius si són necessaris.

Compromís avisa: el futur judicial es complica per al Consell de Mazón

Compromís sosté que cada revelació sobre la gestió de la dana del 29 d'octubre agreuja l'horitzó judicial del Consell de Carlos Mazón. El grup posa el focus en les gravacions del Cecopi i en respostes parlamentàries que considera enganyoses.